Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dimecres, 12 de novembre del 2014

VOLS APRIMAR-TE?

Doncs llegeix que segur que d'aquesta ho aconsegueixes.

Però és que si navego per les xarxes socials (a part de nens amb SD o càncer als que si no dic m'agrada estic cometen l'atrocitat més gran del món), no paro de veure articles on m'indiquen que tot el menjar que tinc a casa em matarà.

La veritat és que ja començo a emparanoiar-me. Quan m'aixeco pel matí i faig per mi i els nens, l'únic got de llet que prenem al dia, ja m'agafa un nus a l'estómac perquè ens estem prenent verí pur. Si senyors, la llet és verí. Allò que la llet és el millor per als óssos ja ha passat a la història. I si no em creieu, mireu aquests dos últims articles que em van passar: D'Ets el que menges. Els làctics a estudi i de Bmj. Milk intake and risk of mortality and fractures in women and men: cohort studies

I que consti que me'ls crec. Tant és així que vaig anar a comprar-me un brick de llet 100% ecològica, però clar, em va costar 1,76€ que davant els 0,50€ que em costa l'altra són 1,2 € més, que a litre diari que nosaltres prenem (només un got de llet al dia), doncs us podeu imaginar la despesa.

Però no tot queda amb la llet, seguim avançant el dia. Ara anem a esmorzar a mig matí els nens o dels adults, tant fa. Ara tot es redueix en una peça de fruita, perquè clar, bolleria industrial NI PARLAR-NE, tot són greixos insaturats i no sé quántes coses més que provoquen un colesterol dolentíssim. Aquí dos exemples:
De 20 minutos. Grasas trans i De blogs El País. Hasta arriba de azúcar.

I aquests només són dos dels exemples que he agafat posant simplement la frase "los problemas de la bolleria industrial" al buscador de Google de l'últim any.

Bé, estem d'acord, la bolleria industrial no és gens bona per al nostre cos. Doncs res, toca un entrepà. De què?, de Nocilla, ah no que té massa sucre; paté, no, massa greix; embotit doncs. Què dius? que et pot agafar una infecció! Eroski. Los peligros de comer bocadillos. Vinga, un altre àpat que ens saltem.

Va, anem a dinar que són les dues i encara no he pogut posar-me res a la boca. Què em ve de gust per menjar? una amanida i un bistec. A veure, què passa amb les amanides o verdures en general?. No res, la verdura és saníssima pel cos. De fet, no fa massa i encara està vigent hi havia la campanya de la mà, les cinc racions de fruita i verdura diària. PERÒ!, si, tot té un però, també hi ha l'espasa de Damocles sobre la verdura, els pesticides EWG. Shopper's guide to pesticides en produce o de Center for Ecogenetics. Riesgos para la salud por pesticidas en los alimentos.

Deixem l'amanida, doncs, anem pel tall. Bona aquesta, el tall. Qui no ha sentit a parlar dels antibiòtics que se'ls dóna a les vaques o qualsevol altre animal per fer-los engreixar? Lo dolent dolentíssimes que són les proteïnes. Si et menges un tall de carn, gairebé et moriràs al moment. I si no t'ho creus, mira això de El Mundo. Cerdos criados con antibióticos: un peligro para la salud humana. ó de la Asociacion Vegana Española. La carne: un alimento que mata I si us mireu el Facebook segur que més d'un dia us en passen algun altre.

Descartada la carn, anem al peix. Què té el peix? anisakis o mercuri Terra. La OCU recomienda no consumir panga y perca por tener restos de pesticidas y mercurio.

Doncs tampoc no dinarem. Berenarem fruita. Recordeu, una de les 5 peces fundamentals? i també recordeu què passava amb l'amanida? doncs aquí us ho torno a recordar (ho sento, no sé la font).

Un cop saltat el berenar passem a sopar. Un plat de pasta estaria bé. La pasta és bona, el cereals són bons, bé, si, hi ha qui no els tolera i té al·lèrgia al gluten, els celíacs, però no és massa comú. O si? cada cop sento més aquesta paraula. Però també he trobat altres motius per no menjar-me el plat de macarrons que pensava per sopar. Aquí els teniu: Escucha tu cuerpo. 7+1 motivos para no comer cereales.

O sigui, que me'n vaig a dormir sense haver-me posat ni un sol tros de menjar a la boca. Em bec un got d'aigua i al llit. Oh oh l'aigua assassinade 20 minutos. Por qué beber mucha agua puede matar. Ni això, directament al llit.

Deixeu-me que us digui una cosa, prefereixo morir-me d'una malaltia, quan em toqui, que morir-me d'inanició d'aquí uns dies.

Això sí, la roba la porto tota de cotó i les sabates de pell, perquè les fibres sintètiques són donletíssimes pel nostre cos ;).



dilluns, 10 de novembre del 2014

TRUCO O TRATO

Hola, com esteu?

jo desapareguda durant uns dies. La setmana passada no vaig entrar, però és que no trobo el moment de posar-m'hi.

Aquest any no hi ha un nen que ha d'estudiar, en són dos, i amb el petit has d'estar ajudant-lo. Així que, em falta temps per tot. I a la nit jo no serveixo per a res.

Però bé, avui us ensenyo les petites coses que vaig preparar per Halloween. Ja us vaig comentar que aquest any, no havia fet decoració, em dedico més al Nadal. Però el que si que vaig fer va ser preparar les coses pel "truco o trato".

Aquest any, ens ha anat de poc de no fer-ho, perquè tothom del veïnat se'n va anar a celebrar la "castaween" fora del barri, i només vam quedar dues cases de les que anem a buscar les xuxes. Per sort ens vam posar d'acord i vam decidir que el que faríem seria amagar les llaminadures pel camí des de casa nostra fins a la d'ells i fer una mica de gimcana per a que els nens les trobessin.

Els nens van quedar igual de contents.

Per recollir les xuxes els vaig fer dues bosses de paper per a l'ocasió.

Bossa per portar les xuxes

Vaig fer una bossa de paper kraft i al mig li vaig enganxar una tira de les carbasses que em van sobrar de fer la decoració per les galetes.

Perquè si, aquest any a casa no van recollir gominoles, a casa vam donar galetes de Halloween. 

La galeta truco o trato

Com imaginava que vindrien amb un regiment de caramels, vaig preferir fer alguna cosa diferent. Així que em vaig decantar per les galetes. I em va sortir rodó, perquè vaig trobar al Lidl un paquet amb el preparat per fer-les.

De fet, no eren ben bé galetes, eren com un petits bescuits, molt fàcils de fer, on només havies d'afegir els ous i la mantega. I per la glassa afegir-hi aigua i ja està. En mitja hora ja van estar fetes. 

Per posar-hi a sobre venien aquestes carbassetes de pa d'àngel.

Per fer-les una mica més boniques les vaig posar dins d'una bosseta de celofana i els vaig fer una etiqueta, amb un troquel circular de cartolina negra i a sobre un altre amb una carbassa impresa. 



Tot molt senzill però divertit.

Reconec que van tenir molt d'èxit.