Aquest cap de setmana hem fet la nostra
sortida anual de les supernenes (bé aquest any sembla que no serà només anual,
yuju).
Quan em vaig presentar us vaig explicar que
el nom de pètal provenia d’una de les moltes animalades que diem, les tres
amigues que som, quan ens juntem. Ens vam autoanomenar les Supernenes,
esbojarrades, felices, infantiloides, i molt divertides.
Bé doncs, aquest cap de setmana hem fet la
primera sortida d’aquest any. Que ha tocat a Torredembarra, normalment
anem aquí o a Barcelona, a casa d’una d’elles. Un any vam anar a Girona, ens ho
vam passar genial.
I què fem en aquestes sortides? Doncs desconnectar
del món real. El temps se’ns passa volant, és com si algú fes córrer les
agulles del rellotge molt més ràpid del que pertoca. I només xerrem i xerrem i
gaudim del moment i del lloc on estem sense cap mena de pressa i sense mirar el
rellotge més que per dir “quina hora deu ser ja?, potser que dinem o sopem”. Portem les càmeres de fotos, però ni tan sols això traiem de la motxilla.
Com som les supernenes?, doncs
som tres noies completament diferents. La Bombolla és l’ànima de la festa, la
moguda, que xerra pels descosits amb qui se li posi al costat. Li agrada
arreglarse, amb l’edat cada dia està més jove i guapa (guarra fastigosa). Es la
que cuina i la que aporta la frase de l’any (te lo envío por e-mail, vale?).
La Cactus és prudent, molt
prudent, observadora, ens mira quan xerrem i de tant en tant posa el seu
granet de sorra. Espera a que acabem de parlar per dir la seva. Veus que s’ho
passa bé sense dir res. A estones necessita el seu espai vital, anar a caminar,
llegir o prendre el sol. Es la que ens porta als llocs més bons que troba i rara
és la vegada que no es troba algú conegut. Aquest any ens va portar a la pizzeria Al Capone del port de Torredembarra, us la recomano, tot molt bo i molt amables.
Doncs així som les tres cabres boges que ens vam conèixer a l'escola ara fa 35!! anys i que des de llavors anem juntes.
Gràcies Supernenes, sou les millors del món.
Gràcies Supernenes, sou les millors del món.
I gràcies als nostres marits i l'Anna gran per
quedar-vos un cap de setmana sols amb els nens (i no tant nen) per a que
nosaltres ens ho passem bé.