Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dilluns, 29 de desembre de 2014

DECORACIONS ARBRE NADAL

Hola bon dia, com ha anat la primera part de les festes? nosaltres molt bé, molt tranquil·les, que d'això es tracta. Amb família els dies assenyalats i la resta de dies, a casa, veient pel·lícules nostàlgiques del Nadal. La veritat que han estat uns dies molt macos.

Avui us mostro els arbrets que vaig fer per penjar al nostre arbre. Els vaig treure d'aquí i em van entusiarmar. A més, són senzillíssims de fer.



Primer de tot, vaig buscar diferents poemes de Nadal per internet (la meva inspiració no dona per tant) i els vaig passar a un full de Word amb lletra manuscrita i d'aquí els vaig imprimir amb una cartolina, d'un color cremós, en tinta verda. Seguidament, la vaig envellir amb la tinta Distress vintage photo i per a que m'aguantessin més li vaig posar una capa de selladora per sobre.

A partir d'aquí, vaig tallar 12 triangles isòsceles. Per darrere els vaig enganxar una pinça d'estrendre la roba, de fusta.



Si la cartolina no és molt gruixa, cosa que passava en el meu cas (perquè sinó no la puc imprimir) procureu sempre tenir els arbrets col·locats bocaterrosa, perquè si no es començaran a doblegar.



Per últim, els vaig enganxar a dalt un penjollet que és el que fa que el puguis penjar a l'arbre, amb un cordill per donar-li un toc més rústic i ja està. La nostra decoració de l'arbre d'aquest any.




dijous, 25 de desembre de 2014

25 DE DESEMBRE

Avui entro un moment per desitjar-vos un fantàstic dia de Nadal, acompanyats de la vostra família i gaudint d'una sobretaula plena d'alegria i diversió.


dilluns, 22 de desembre de 2014

PRIMER INTERCANVI DE POSTALS DE NADAL

Fa un temps que soc seguidora de la Montse del bloc Bocins de paper. No la conec en persona, però no sé per què m'identifico molt amb ella. Però a part d'això, és que m'encanta tot el que fa, tots els seus treballs d'scrap els explica de tal manera que sembla facilíssim fer-los. I la veritat és que fa veritables meravelles. A més, hi veus tot el carinyo que li posa, perquè fins i tot procura que totes les frases no siguin en anglès com la majoria de treballs que veig.

Aquest any la Montse va proposar fer un intercanvi de postals de Nadal i em va venir de gust apuntar-m'hi.

Avui us presento la postal que jo vaig fer per enviar-li.


La idea d'aquesta postal la vaig treure d'aquí. Es una postal porta que quan s'obre conté una sorpresa.
Però a tota porta decorada de Nadal hi penja la corona.

Detall corona
Volia que quan obrís les portes hi trobés una gran sorpresa, i la millor manera era que hi trobés un pessebre fet de papiroflèxia.

Potser la idea no va ser la millor, ja que a casa no els va acabar d'agradar, però jo ho vaig trobar molt original i em venia de gust fer-ho. I estic contenta, perquè la Montse em va comentar que li va recordar als seus començaments amb el paper, com jo estic fent, començant amb l'scrap. Tinc molt de temps i moltes coses per aprendre encara.


I això és tot, aquest és el meu primer intercanvi entre blogs. Espero que no sigui l'últim.







divendres, 19 de desembre de 2014

CALENDARI D'ADVENT

Seguint amb la inspiració nadalenca, avui us presento el calendari d'advent que he fet aquest any.

Tenia clar que no volia un d'aquells que s'hagués d'omplir de coses. Cada any el faig d'aquests, però no el carrego de llaminadures perquè la sogra ja els regala un d'aquell de xocolatines a cadascun, així que de sucre ja en van servits. I com l'omplo de xorradetes, em gasto un dineral en coses que en dos dies estan o trencades o oblidades, i em fa molta ràbia.

Aquest any em venia de gust fer-ne un d'aquells que a l'obrir la casella corresponent hi hagués una acció a realitzar. Així que quan vaig veure aquest al Pinterest no m'ho vaig pensar dues vegades, era l'ideal per a aquest any.

Font

Per fer-lo em vaig imprimir un calendari  d'aquests i el vaig retallar a 20x20 cm. Després em vaig baixar un altre a un programa d'edició d'imatges i li vaig borrar totes les caselles amb els números i els dibuixos per tenir les caselles de sota exactament de la mateixa mida. 

Un cop aconseguit que em quadressin els dos quadrats, vaig començar a retallar les caselles per a poder obrir-les. S'ha de tenir en compte que si no deixem espai entre la casella de dalt i la de baix retallaríem tot el quadrat, i no interessa.



Un cop retallades totes les caselles, em vaig dedicar a escriure el que li corresponia a cadascuna d'elles. Inicialment, vaig començar a fer-ho per l'ordinador per a que el peque pogués llegir-ho sense problemes, ara que comença a llegir. Però com se'm tirava el temps a sobre, vaig acabar per fer-ho a mà (ja m'ha recordat algun dia la mala lletra que faig).

Un cop tot retallat i quadrat, vaig retallar un quadrat de cartró de 22x22 cm i el vaig pintar de color daurat. Hi vaig enganxar el calendari i així ja tenia el suport. 

Ja podíem començar a obrir caselles.



Què hi ha?, doncs coses que sé que a ells els agrada, una sessió de pessigolles, una sessió de teatre, contar un conte, anar a veure els llums de Nadal a Barcelona, una tarda de fer galetes, alguna xuxe, etc. 

Però, no tot és tan fàcil, hi ha una condició per poder obtenir la prenda, s'ha de pintar el dia corresponent. Si no es pinta no hi ha regalet, jeje què dolenta soc. Així els faig treballar una mica. 

Així ens està quedant

Així està quedant de moment. Quan arribem al 24, pintarem també els laterals i ja quedarà una bonica decoració més nadalenca. 

La veritat és que m'està agradant, i a ells també, se l'agafen amb moltes ganes. I a mi, em recorda el calendari que jo tenia de petita. Era com els que venen ara de les xocolatines, però quan obries les finestres et sortia una imatge del Nadal, o l'estrella, o un pessebre, i et feia molta il·lusió només el fet d'obrir-les cada dia.


divendres, 12 de desembre de 2014

ARRANQUEM EL NADAL

Oficialment aquesta casa ja està guarnida de Nadal. Des de fa uns anys, pocs, la decoracio és minimalista, em vaig afartar de treure tonteries de Nadal de tota la casa, que fins i tot el mes de març encara trobava. Així que ara, només decorem el menjador i la corona de la porta.

Aquest any he fet tres o quatre coses, la corona, una garlanda i una decoració per l'arbre. No m'ha donat temps a fer una altra decoració que tenia pensada per l'arbre. Mala sort, l'any vinent serà.

Avui us porto la garlanda. Sense recarregar, com a mi m'agraden les coses, però que quan t'asseus al sofà et recorda que estàs al Nadal, que fa festa i que et convida a passar més estona en família veient una pel·lícula del Pare Noel.

Imatge general
És una garlanda feta amb els colors tradicionals del Nadal, encara que jo últimament fugia d'aquests colors, aquest any m'ha vingut de gust tornar-hi.

Són un simples cercles troquelats amb cartolina vermella. A cada punta i a la separació de les paraules, una estrella troquelada amb cartolina verda. 

Per les lletres que formen el Bon Nadal em vaig imprimir d'internet (buscant pel Google) un abecedari que m'agradés. Em vaig calcar cada lletra a sobre d'un paper metàl·lic daurat que una vegada vaig comprar (i que, per desgràcia no recordo on i no l'he trobat mai més) que és una meravella perquè és metàl·lic per les dues cares i dóna molt de joc. 

Així queda de prop

Així queda l'estrella

Després vaig unir cada peça, fent-li un forat a cada costat, per a que no es moguin, amb un cordill daurat.

I així és com queda el racó del Nadal de la xemeneia. 


Racó del Nadal

El Tió posa per a l'ocasió, normalment està per qualsevol lloc de la casa, allà on sigui el petit i sempre menjant. Aquest no cagarà, explotarà. 

Del calendari d'advent quadrat us en parlaré el proper dia.





dimarts, 9 de desembre de 2014

GARLANDA DE TARDOR

Hola, després d'un munt de dies de no passar per aquí, torno a la càrrega. La meva desaparició ha estat perquè m'he dedicat a preparar les coses del Nadal.

L'horari que dedico a totes les manualitats que vull fer és força limitat, tinc una horeta al migdia, que, a més, també la dedico a fer un curs d'anglès i a dedicar-lo al bloc.

Per tant, de vegades, haig de deixar alguna cosa de costat per fer-ne una altra. I aquest més he deixat abandonat el bloc, per dedicar-me tant als preparatius nadalencs com a l'anglès que acabaré aviat.

Però abans d'ensenyar-vos tot el que he preparat per Nadal, us dec la garlanda que vaig fer per la tardor que us vaig dir que us ensenyaria. Com us vaig comentar no és gran cosa, només una garlanda senzilla amb fulles de la tardor


Garlanda tardor
Molt fàcil de fer. Vaig imprimir-me diferents plantilles de fulles i les vaig retallar amb diferents cartolines. 

Tant les verdes com les marró fosc, les vaig pintar per sobre amb pintura de purpurina per a donar-lis un toc brillant 


Toc purpurina



Les petites estan retallades amb paper d'scrap de la tardor i tenen dos costats, un amb unes fulles i l'altre també amb purpurina


Per últim, un parell les vaig fer doblegant el paper de tal manera que es convertís en una fulla. Un cop obert, li retalles les puntes i queda molt xulo


Aquí com van quedar totes
I aquesta és la garlanda de tardor que hi havia a casa fins avui. Ara ja comença a lluir la decoració nadalenca.

dimecres, 12 de novembre de 2014

VOLS APRIMAR-TE?

Doncs llegeix que segur que d'aquesta ho aconsegueixes.

Però és que si navego per les xarxes socials (a part de nens amb SD o càncer als que si no dic m'agrada estic cometen l'atrocitat més gran del món), no paro de veure articles on m'indiquen que tot el menjar que tinc a casa em matarà.

La veritat és que ja començo a emparanoiar-me. Quan m'aixeco pel matí i faig per mi i els nens, l'únic got de llet que prenem al dia, ja m'agafa un nus a l'estómac perquè ens estem prenent verí pur. Si senyors, la llet és verí. Allò que la llet és el millor per als óssos ja ha passat a la història. I si no em creieu, mireu aquests dos últims articles que em van passar: D'Ets el que menges. Els làctics a estudi i de Bmj. Milk intake and risk of mortality and fractures in women and men: cohort studies

I que consti que me'ls crec. Tant és així que vaig anar a comprar-me un brick de llet 100% ecològica, però clar, em va costar 1,76€ que davant els 0,50€ que em costa l'altra són 1,2 € més, que a litre diari que nosaltres prenem (només un got de llet al dia), doncs us podeu imaginar la despesa.

Però no tot queda amb la llet, seguim avançant el dia. Ara anem a esmorzar a mig matí els nens o dels adults, tant fa. Ara tot es redueix en una peça de fruita, perquè clar, bolleria industrial NI PARLAR-NE, tot són greixos insaturats i no sé quántes coses més que provoquen un colesterol dolentíssim. Aquí dos exemples:
De 20 minutos. Grasas trans i De blogs El País. Hasta arriba de azúcar.

I aquests només són dos dels exemples que he agafat posant simplement la frase "los problemas de la bolleria industrial" al buscador de Google de l'últim any.

Bé, estem d'acord, la bolleria industrial no és gens bona per al nostre cos. Doncs res, toca un entrepà. De què?, de Nocilla, ah no que té massa sucre; paté, no, massa greix; embotit doncs. Què dius? que et pot agafar una infecció! Eroski. Los peligros de comer bocadillos. Vinga, un altre àpat que ens saltem.

Va, anem a dinar que són les dues i encara no he pogut posar-me res a la boca. Què em ve de gust per menjar? una amanida i un bistec. A veure, què passa amb les amanides o verdures en general?. No res, la verdura és saníssima pel cos. De fet, no fa massa i encara està vigent hi havia la campanya de la mà, les cinc racions de fruita i verdura diària. PERÒ!, si, tot té un però, també hi ha l'espasa de Damocles sobre la verdura, els pesticides EWG. Shopper's guide to pesticides en produce o de Center for Ecogenetics. Riesgos para la salud por pesticidas en los alimentos.

Deixem l'amanida, doncs, anem pel tall. Bona aquesta, el tall. Qui no ha sentit a parlar dels antibiòtics que se'ls dóna a les vaques o qualsevol altre animal per fer-los engreixar? Lo dolent dolentíssimes que són les proteïnes. Si et menges un tall de carn, gairebé et moriràs al moment. I si no t'ho creus, mira això de El Mundo. Cerdos criados con antibióticos: un peligro para la salud humana. ó de la Asociacion Vegana Española. La carne: un alimento que mata I si us mireu el Facebook segur que més d'un dia us en passen algun altre.

Descartada la carn, anem al peix. Què té el peix? anisakis o mercuri Terra. La OCU recomienda no consumir panga y perca por tener restos de pesticidas y mercurio.

Doncs tampoc no dinarem. Berenarem fruita. Recordeu, una de les 5 peces fundamentals? i també recordeu què passava amb l'amanida? doncs aquí us ho torno a recordar (ho sento, no sé la font).

Un cop saltat el berenar passem a sopar. Un plat de pasta estaria bé. La pasta és bona, el cereals són bons, bé, si, hi ha qui no els tolera i té al·lèrgia al gluten, els celíacs, però no és massa comú. O si? cada cop sento més aquesta paraula. Però també he trobat altres motius per no menjar-me el plat de macarrons que pensava per sopar. Aquí els teniu: Escucha tu cuerpo. 7+1 motivos para no comer cereales.

O sigui, que me'n vaig a dormir sense haver-me posat ni un sol tros de menjar a la boca. Em bec un got d'aigua i al llit. Oh oh l'aigua assassinade 20 minutos. Por qué beber mucha agua puede matar. Ni això, directament al llit.

Deixeu-me que us digui una cosa, prefereixo morir-me d'una malaltia, quan em toqui, que morir-me d'inanició d'aquí uns dies.

Això sí, la roba la porto tota de cotó i les sabates de pell, perquè les fibres sintètiques són donletíssimes pel nostre cos ;).



dilluns, 10 de novembre de 2014

TRUCO O TRATO

Hola, com esteu?

jo desapareguda durant uns dies. La setmana passada no vaig entrar, però és que no trobo el moment de posar-m'hi.

Aquest any no hi ha un nen que ha d'estudiar, en són dos, i amb el petit has d'estar ajudant-lo. Així que, em falta temps per tot. I a la nit jo no serveixo per a res.

Però bé, avui us ensenyo les petites coses que vaig preparar per Halloween. Ja us vaig comentar que aquest any, no havia fet decoració, em dedico més al Nadal. Però el que si que vaig fer va ser preparar les coses pel "truco o trato".

Aquest any, ens ha anat de poc de no fer-ho, perquè tothom del veïnat se'n va anar a celebrar la "castaween" fora del barri, i només vam quedar dues cases de les que anem a buscar les xuxes. Per sort ens vam posar d'acord i vam decidir que el que faríem seria amagar les llaminadures pel camí des de casa nostra fins a la d'ells i fer una mica de gimcana per a que els nens les trobessin.

Els nens van quedar igual de contents.

Per recollir les xuxes els vaig fer dues bosses de paper per a l'ocasió.

Bossa per portar les xuxes

Vaig fer una bossa de paper kraft i al mig li vaig enganxar una tira de les carbasses que em van sobrar de fer la decoració per les galetes.

Perquè si, aquest any a casa no van recollir gominoles, a casa vam donar galetes de Halloween. 

La galeta truco o trato

Com imaginava que vindrien amb un regiment de caramels, vaig preferir fer alguna cosa diferent. Així que em vaig decantar per les galetes. I em va sortir rodó, perquè vaig trobar al Lidl un paquet amb el preparat per fer-les.

De fet, no eren ben bé galetes, eren com un petits bescuits, molt fàcils de fer, on només havies d'afegir els ous i la mantega. I per la glassa afegir-hi aigua i ja està. En mitja hora ja van estar fetes. 

Per posar-hi a sobre venien aquestes carbassetes de pa d'àngel.

Per fer-les una mica més boniques les vaig posar dins d'una bosseta de celofana i els vaig fer una etiqueta, amb un troquel circular de cartolina negra i a sobre un altre amb una carbassa impresa. 



Tot molt senzill però divertit.

Reconec que van tenir molt d'èxit.



dimecres, 29 d’octubre de 2014

DE MICA EN MICA S’OMPLE LA PICA



Aquesta és una expressió catalana que significa que poquet a poquet vas aconseguint una cosa més, pot ser omplir una guardiola, o aprovar exàmens.

Jo sempre l’he tingut per una expressió positiva. Però, d’un temps cap aquí l’estic utilitzant molt però per res positiu. I és que, de mica en mica estic omplint la pica, de petites punyeteries que m’estan complicant la vida d’allò més.

I com vegeu, ja dic petites punyeteries, no hi ha res greu, però, de veritat, és que últimament tot surt al contrari de com voldria.

I ja el súmmum va ser ahir, per desgràcia, es va morir el pare d’un amic. Ma mare m’avisa via whatsapp, li pregunto si haig de fer alguna cosa, em diu que no. Fins aquí bé, però arribo a casa, començo a dinar i em truca ma mare, les 15:03, “hauries d’anar al tanatori a donar el pèsam, ja que no he aconseguit localitzar ningú”. Comencem bé, tots els meus plans per avui de preparar les bossetes pel “truco-trato” de Halloween , a fer punyetes. I ara com aviso al meu fill gran que segurament a les cinc no el podré recollir i que vagi cap a la biblioteca? (el tanatori està a un altre poble, a uns 20 Kms). Truco a l’escola, no m’agafen el telèfon (com sempre que truco), truco a una mare en qui confio sempre que tenim algun problema d’aquests, treballa. Truco a una altra mare, no m’agafa el telèfon. Al final, remoc cel i terra i aconsegueixo que una mare l’avisi a la sortida de l’escola.

Agafo el cotxe i me’n vaig al tanatori, arribo i encara no està ni el difunt ni ningú de la família. Em toca fer temps. Espero mitja hora, bé, ja hi són. No, només hi ha la filla, el fill no hi és, parlo amb ella l’acompanyo en el sentiment i li dic que esperaré al seu germà.

Just passen dos minuts, rebo un missatge del meu home des de la feina, “truca’m”. Ho faig. “El Jordi ha tingut un problema a l’escola”, a les cinc has de ser allí. Just avui, precisament avui que he hagut de buscar algú per al que el reculli del col·legi, avui que a les cinc no hi puc ser.

Doncs apa, ves cap a dins del tanatori a avisar que no em puc quedar a esperar al meu amic. Busca a la mare que li dirà al teu fill que jo no hi aniré i anul·la tot el que has dit. I a les cinc, amb compte per la carretera (no et posin un multa per excès de velocitat!!!), amb el somriure més gran del món, a la porta de l’escola.

Ja vegeu que és una xorrada, però de xorrades d’aquest tipus en porto uns mesos que me’n passen seguit seguit . I, de veritat que esgota. Quan me'n vaig a dormir em sento cansada i penso, però si no he fet res, però quan faig un repàs a tot el que ha succeït durant el dia, l'única cosa que puc pensar és que el meu cansansi només és mental, de poder assimilar tant canvi i moviment al meu cap.

Apa, i dit això i haver-me pogut desofegar una mica, li demano de tot cor al Sr. Murphy que es busqui una altra casa, que en aquesta ja no hi queda més espai per a ell. La pica ja està plena a vessar.

dilluns, 27 d’octubre de 2014

POSTAL SOL

Hola, no sé com m'ho feia abans de l'estiu que tenia més temps per dedicar-li al bloc. Ara vaig sempre a corre-cuita.

Avui, com no tinc massa temps, només us ensenyaré l'última postal que he fet per un altre nen de la classe del petit.

Com és un nen molt bonic i dolç, amb els cabells rossos, em va venir al cap de seguida la temàtica de la postal, un Sol. I així la vaig fer.

Aquí us la deixo.





Una altra postal senzilla de fer. Una cartolina troquelada i al seu interior un cercle de niu d'abella representant el sol.

Pels rajos vaig retallar quatre triangles de goma eva de purpurina daurada i entre ell uns altres més prims.

A dalt la frase que representava al destinatari.

Espero que us hagi agradat.


dijous, 23 d’octubre de 2014

HALLOWEEN



Ens apropem a la festa de la controvèrsia, donat que és una festa que s'està introduint a poc a poc al nostre país i que a més xoca de front amb la nostra tant estimada castanyada.

Però hem de pensar que la majoria de les festes que celebrem han estat importades de molts altres llocs. Aquesta al cap i a la fi, per una pura i simple qüestió comercial, en serà una altra. I a més, als nens els encanta, tant per disfressar-se com per anar de casa en casa a demanar xuxes de nit.

A casa ho fem, fa uns quant anys, que juntem tots els nens que hi ha pel barri aquella nit i anem casa per casa demanant xuxes. No són moltes cases, 3 ó 4, però entre que a l'última que anem fan un muntatge espectacular de l'alçada dels de Port Aventura, i que, han d'anar pel bosc a la nit sense més llum que les de les llinternes que porten, els crios s'ho passen genial. I els grans més, de veure'ls la cara de pànic i diversió alhora quan els surt un monstre pel camí.


Un cop acabat el recorregut, tornem a casa a celebrar la castanyada, amb les nostres castanyes, els moniatos,  els panellets (bé això només quan venen els de fora que els agraden, a casa no agraden a ningú) i el foc a terra.

A l'escola també ho celebren i ho fan en dues setmanes diferents per a que no es solapi amb la castanyada, així que no crec que hi hagi cap problema per celebrar les dues festes.

Aquest any per halloween no he fet decoració, m'he dedicat més a la tardor (poca cosa, ja us ho ensenyaré). Però us deixo unes quantes fotos del que vaig fer anys anteriors.

Uns fantasmes i rat penats fàcils fàcils de fer.


Detall del rat penat


Un mòbil simpàtic de fantasmes

Per últim la super-aranya

Aquest any l'aranya pobreta ja ha passat a millor vida, així que no l'he pogut posar, però el mòbil i els rat penats comparteixen espai amb la garlanda de fulles de tardor que he fet.

Vosaltres celebreu Halloween?

dilluns, 20 d’octubre de 2014

DE GRAN VULL SER...

Qui no li ha fet aquesta pregunta al seu fill alguna vegada? Evidentment jo no soc una excepció.

Quan ho vaig preguntar per primera vegada al meu fill gran ja em va sorprendre la seva resposta. Jo m'esperava bomber, policia, potser mestre. Però no, la resposta va ser aventurer, anar pel món amb una motxilla descobrint coses. Fins aquí ho puc entendre, és guai això de tenir aventures.

El que ja em rellisca una mica més, és que des de fa un parell d'anys, quan li preguntes què vol ser de gran directament diu Dj. No sé d'on ha tret la idea, però vaja, que molt fica no hi està. Si, coneix el nom de tots els Dj's del moment, però musicalment parlant no té un ampli repertori. Però bé, encara és a temps d'escollir un altre professió, si vol.

Però el que ja va ser la bomba és quan li vaig preguntar al petit què volia ser de gran. Em vaig quedar de pasta de boniato amb la resposta.

De fet, la conversa va començar al revés, ell va preguntar primer. "Mama, oi que es pot tenir tantes feines com es vulgui?". Si clar, vaig contestar jo, sempre i quan puguis fer-les. El gran li va respondre, home no, no pots fer-les totes, tu tens una feina i no tens més temps per fer les altres. Aleshores és quan jo li vaig preguntar, "i tu Joan, què vols ser de gran".

Resposta: Dilluns a les 10 veterinari, dimarts a les 8 i mitja mestre de gimnàstica, al vespre caçador i el diumenge Dj.

El que té molt clar és que el cinquè dia no treballarà, perquè clar com que Dj és diumenge, llavors no tindria cap dia de festa, així que es guarda els divendres com a festa setmanal.

Apa, ja té solucionada la vida.

dijous, 16 d’octubre de 2014

POSTAL ROBOT

Hola,
avui us porto la última postal que he fet.

Es una postal que em fa molta il·lusió perquè ha sortit completament del meu cap. No m'ha calgut anar a Sant Pinterest ni Sant Google a buscar idees i això m'entusiasma.

És una postal molt senzilla, però a la vegada una mica complicada de fer.

Postal robot
Està feta amb uns papers adhesius brillants que vaig trobar a Tiger. I el robot també és de la mateixa botiga. 

Les ziga-zagues estan tallades a mà per mi prenent com a mida un full quadriculat, perquè no vaig trobar cap plantilla per utilitzar. I aquí és on ho vaig tenir una mica més complicat, per a que em quadressin les mides (cada cop m'adono més que les meves matemàtiques estan fatal). 

El quadrat del nom no és res més que una cartolina quadrada i a sobre una tira vermella i una groga a cada costat del mateix paper. 

El nom el vaig fer a mà alçada intentant imitar un nom robòtic. És la meva assignatura pendent, els escrits a les postals, no tinc prou abecedaris i no m'agrada com em queden escrites i, per a més inri se m'ha espatllat la impressora. Hauré de buscar una solució.

La gràcia de la postal és com brillen els colors depenent de com li dóna la llum.

Aquí us deixo un parell de fotos més per a que veieu com canvien els reflexes.




dilluns, 13 d’octubre de 2014

QUI EM MANA A MI FICAR-ME EN AQUESTS EMBOLICS

I és que soc única per buscar-me problemes.

Dilluns passat va venir un camió a la feina amb una caixa amb tres gatets dins. Temps em va faltar a mi per anar a veure'ls.

Eren preciosos, diminuts, tant diminuts que tenien els ulls tancats. No paraven de miolar reclamant, ves a saber què reclamaven, menjar, la mare, que tenien fred. Suposo que tot.

La noia que els portava ens va dir si en volíem. Jo tota seriosa li vaig dir que no, "ja no vull més animals a casa" (vaig dir en veu alta) però sabent que per dins pensava que me'ls quedaria sense dubtar-ho ni un segon. Però no, tenia molt clar que no podia tenir-los.

A casa ja hem tingut diversos gats, dos concretament a casa nostra i un a casa dels meus pares. També un gos, un canari i un peix. Tots recollits (bé el canari me'l van regalar). I quan va marxar el gos (que va ser l'últim habitant de quatre potes d'aquesta casa) em vaig dir a mi mateixa que no voldria més animals. El gos ens va portar molts problemes. I reconec que gràcies a ell, m'agraden més els gats. S'ha de dir que era un gos gran i que ja devien haver abandonat perquè s'escapava constantment.

Però bé tornem a la meva bogeria. Quan la noia va preguntar si volíem algun dels gatets, jo vaig dir que no amb el rau-rau de voler-ne tenir un. I què va passar? doncs que se'm van obrir les portes del cel quan dos companys van dir que ells se'ls quedarien si no fossin tant petits. Només havien de créixer una mica més, fer-se autosuficients i els meus companys es quedaven els gats.

Ja us podeu imaginar què vaig fer. Els vaig proposar un tracte, Jo em quedo els gats uns quinze dies o tres setmanes més o menys i després els els dono.

Així que jo en tinc dos. Tot un repte per a mi. El primer escull a saltar el del meu home que no vol ni sentir-ne a parlar de tenir cap altre animal a casa. El vaig poder convèncer que només és per quinze dies.

A la feina, el dia que van arribar
Segon repte, fer-los sobreviure. Vaig comprar un biberó, llet especial per gatets, i vinga, a fer-los menjar. Vaig buscar informació de com s'havien de cuidar gatets tant petits.

Armada amb el biberó
Jo no havia cuidat mai gatets tant petits. Si que n'havia cuidat amb biberó, però sempre tenien els ulls oberts. Aquests els tenien completament tancats.

Ara ja porten una setmana amb nosaltres i ja els han començat a obrir. Segueixen sent dues boletes diminutes que s'arrosseguen per terra i que només es desperten quan volen menjar. Per sort, no és massa sovint. 

Si us fixeu bé, aquí ja comencen a obrir els ulls.

Podeu veure que un és un golafre
La veritat és que això de tornar a tenir bebès a casa és més complicat del que em pensava, patir per si estan bé, mirar si respiren quan dormen, ja no recordava el que era. 

Però, de moment, m'encanta. I ni us explico els nens, encara que com son tant petits i dormen gairebé tota l'estona, no poden jugar massa amb ells. 

Ja us aniré contant com evolucionen. 

Pd. Les fotos com sempre horribles, no sé què li passa a la càmera.

dimarts, 7 d’octubre de 2014

CALENDARI 2015

L'any passat a la sortida de les Supernenes la Cactus i la Bombolla van veure un calendari molt xulo on els mesos eren peces de roba.

Com que les dues saben perfectament quant m'agrada fer manualitats a mi, em van demanar que els en fes un. Però clar, ja estàvem pels volts del Nadal i no em donava temps a fer-lo. Així que per a mí mateixa vaig pensar, ja els el faré per l'any vinent.

I així ha estat, a la sortida d'aquest any, els he fet com a regal el calendari esperat.


Les peces de roba les vaig treure buscant per Google. 

Només em va caler fer-les a la mida que jo volia i imprimir-les.







Després els vaig posar a cada peça el calendari del corresponent mes, per davant i per darrere. 
També els vaig dibuixar un cor a les dates assenyalades de l'aniversari dels nostres fills. 

Finalment els vaig retallar i els vaig pintar (això és el que més va costar, ja no fan retoladors que aguantin com abans, de seguida es van gastar).

I així van quedar. Ja el tenen penjat, i això que és pel 2015, jeje.





dijous, 2 d’octubre de 2014

CARTES DE LES EMOCIONS

L'altre dia em van regalar un joc per als nens. Es diu MutKids.

Imatge treta de Mut kids

Consisteix en un joc de 25 cartes que se separen per 4 colors. Cada carta conté una pregunta tipus "si fossis un animal quin t'agradaria ser" o bé "posa cara d'enfadat". 

El joc consisteix en que cadascun agafa una carta i respon a la pregunta que li pertoca. 

L'objectiu del joc és, a part de compartir una estona en família, saber diferenciar les distintes emocions i esbrinar l'estat d'ànim del nen en aquest moment. A més, com són preguntes molt curtes practiques la lectura amb ells. 

Es un joc molt simple, però està molt bé perquè en un moment pots descobrir com se sent el teu fill. 

Hi vam jugar els tres, papa, mama i Joan, i en dos minuts, el gran s'hi va voler afegir. 

Com us he dit me'l van regalar, així que no sé el preu. Però si esteu interessats, aquí us deixo l'enllaç a la seva pàgina de facebook.

Ah i no creieu que em patrocinen, no sé ni qui son, simplement em va agradar el joc.