Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dilluns, 13 d’octubre del 2014

QUI EM MANA A MI FICAR-ME EN AQUESTS EMBOLICS

I és que soc única per buscar-me problemes.

Dilluns passat va venir un camió a la feina amb una caixa amb tres gatets dins. Temps em va faltar a mi per anar a veure'ls.

Eren preciosos, diminuts, tant diminuts que tenien els ulls tancats. No paraven de miolar reclamant, ves a saber què reclamaven, menjar, la mare, que tenien fred. Suposo que tot.

La noia que els portava ens va dir si en volíem. Jo tota seriosa li vaig dir que no, "ja no vull més animals a casa" (vaig dir en veu alta) però sabent que per dins pensava que me'ls quedaria sense dubtar-ho ni un segon. Però no, tenia molt clar que no podia tenir-los.

A casa ja hem tingut diversos gats, dos concretament a casa nostra i un a casa dels meus pares. També un gos, un canari i un peix. Tots recollits (bé el canari me'l van regalar). I quan va marxar el gos (que va ser l'últim habitant de quatre potes d'aquesta casa) em vaig dir a mi mateixa que no voldria més animals. El gos ens va portar molts problemes. I reconec que gràcies a ell, m'agraden més els gats. S'ha de dir que era un gos gran i que ja devien haver abandonat perquè s'escapava constantment.

Però bé tornem a la meva bogeria. Quan la noia va preguntar si volíem algun dels gatets, jo vaig dir que no amb el rau-rau de voler-ne tenir un. I què va passar? doncs que se'm van obrir les portes del cel quan dos companys van dir que ells se'ls quedarien si no fossin tant petits. Només havien de créixer una mica més, fer-se autosuficients i els meus companys es quedaven els gats.

Ja us podeu imaginar què vaig fer. Els vaig proposar un tracte, Jo em quedo els gats uns quinze dies o tres setmanes més o menys i després els els dono.

Així que jo en tinc dos. Tot un repte per a mi. El primer escull a saltar el del meu home que no vol ni sentir-ne a parlar de tenir cap altre animal a casa. El vaig poder convèncer que només és per quinze dies.

A la feina, el dia que van arribar
Segon repte, fer-los sobreviure. Vaig comprar un biberó, llet especial per gatets, i vinga, a fer-los menjar. Vaig buscar informació de com s'havien de cuidar gatets tant petits.

Armada amb el biberó
Jo no havia cuidat mai gatets tant petits. Si que n'havia cuidat amb biberó, però sempre tenien els ulls oberts. Aquests els tenien completament tancats.

Ara ja porten una setmana amb nosaltres i ja els han començat a obrir. Segueixen sent dues boletes diminutes que s'arrosseguen per terra i que només es desperten quan volen menjar. Per sort, no és massa sovint. 

Si us fixeu bé, aquí ja comencen a obrir els ulls.

Podeu veure que un és un golafre
La veritat és que això de tornar a tenir bebès a casa és més complicat del que em pensava, patir per si estan bé, mirar si respiren quan dormen, ja no recordava el que era. 

Però, de moment, m'encanta. I ni us explico els nens, encara que com son tant petits i dormen gairebé tota l'estona, no poden jugar massa amb ells. 

Ja us aniré contant com evolucionen. 

Pd. Les fotos com sempre horribles, no sé què li passa a la càmera.

2 comentaris :

  1. Són genials! I tu la bomba! Ves en compte amb possibles episodis d'hipoglucèmia (massa somnolència, batec fluix, respiració molt enlentida, etc.). Ja saps que jo en vaig tenir un així de petit i més d'una volta li va passar. Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo crec que estan bé, encara que n'hi ha un que no fa caques, per molt que l'estimulem, i l'estem potinejant per a que en faci. Però en general estan bé.
      Ja es fan notar quan els anem a donar de menjar!!!
      Petonets.

      Elimina

M'encanta que em comenteu alguna cosa.