Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dimarts, 29 d’abril de 2014

MOTXILLA

Hola, avui us presento una motxilla que Per Fi!!! he acabat.

Vaig comprar el kit a l'estand de Manos Maravillosas al creativa de 2012, ja pensant a qui li regalaria, la filla recent nascuda d'un cosí. I fins ara no l'he acabat i crec que aquest any començarà l'escola.

Bé, jo sempre penso que la intenció és el que compta, així que espero que els agradi igualment.

Aquí us deixo unes fotos.





dilluns, 28 d’abril de 2014

DILLUNS DE LLIBRES - ELS LLIBRES DE SANT JORDI

És curiós, estem a dilluns després de Sant Jordi i toca parlar dels llibres que han caigut per aquest dia tan assenyalat. Doncs poc us en puc parlar, perquè només n’hi ha hagut un i no ha tingut massa èxit.
Us ho explico, a casa no som grans llegidors, al meu home no li agrada a ell li van molt els documentals d’astronomia, física o natura, jo llegeixo més bé poc, només llibres puntuals que m’han recomanat o que m’interessen per algun motiu, i els nens tampoc són gran aficionat (això ja ho he comentat alguna vegada), encara que el gran s’hi està aficionant cada cop més.

Per Sant Jordi, sempre cau un llibre per a cada nen i un per a mi. Aquest any, no he trobat cap llibre per a mi que em cridés l’atenció. Per altra banda el petit aquest any ha descobert els Invizimals (uns cromos/carta d’uns dibuixos de la tele, per a qui no sàpiga què és, tipus Pokemon), per tant va voler com a regal, la revista dels Invizimals (que tu penses, bé, si és una revista ja llegeix alguna cosa. Error!!, la fulleja mirant si hi ha alguna carta interessant i se n’oblida) que a més, anava acompanyada per l’àlbum i 4 paquets de cartes. Però la veritat és que amb les cartes hi juga una barbaritat, llegeix el nom de l’invizimal, el tipus d’atac que té, si és de foc o aigua. Total, que els fa servir que és el que a mi m’interessa.

I per al gran, buscàvem un altre volum del Diari del Tom Gates (del que us vaig parlar aquí), però es veu que aquest no ha arribat al poble, perquè a cap de les tres llibreries del poble el tenen. I ja sé que el podem comprar per internet o haver-lo comprat amb anterioritat a Reus o Barcelona, però la gràcia de Sant Jordi és poder passejar els quatre pel poble i buscar-se ells mateixos el llibre que volen. Així que al final es va quedar amb El diari de Greg. Al vespre ja se l’havia començat a llegir i li vaig preguntar què tal i em va respondre que psss, no era gran cosa, no és tant divertit com el Tom Gates.

Per tant, avui us parlaré del Diari de Greg, que encara que és un dels llibres que més agrada a nens d’11 anys com el meu fill, a casa meva ha passat sense pena ni glòria.



El Diari de Greg és una col·lecció de llibres (de moment en porten 7) que, com el seu nom indica, el personatge principal és un noi d’uns 13 anys anomenat Greg, i que escriu un diari on conta totes les peripècies que li succeeixen tant a l’institut com a casa seva.

El format, que és el que no li ha acabat d’entrar al meu fill, és força simple, una escriptura com si fos a mà i entre ratlles dibuixos de les historietes.


L’editorial és RBA i si en voleu saber molt més, fins i tot llegir el primer capítol, té web pròpia www.diariodegreg.com. Si, és curiós, però sembla que els protagonistes d’aquests tipus de llibres escriguin la seva pròpia pàgina web. 

Pd.: el més curiós de tot, és que aquest venia amb una rajola de xocolata (de veritat) de regal. Haig d'esbrinar què hi té a veure.

divendres, 25 d’abril de 2014

JOOOOO NO VULL FRUITA... PERÒ VULL MÉS SÍNDRIA

No hi ha com tenir un germà, per fer menjar fruita a un nen. I per molt que penseu que estic delirant i se m'ha anat l'olla, és cert.

I que consti, que estic més que orgullosa del comportament dels meus fills vers ells dos, perquè si ho comparo amb com ens tractàvem el meu germà i jo de petits, el "pequeño saltamontes" es quedava curt al nostre costat.

Però us explico el per què de la fruita. El Jordi i el Joan es queden a dinar a l'escola, i el curs passat la responsable de fer els menús, per postres feia una dia làctic un dia fruita. Per tant, a casa vam posar la norma que si al migdia s'havia menjat làctic al vespre tocava fruita i viceversa. Aquest any, han canviat d'organitzadora de menús i ara gairebé cada dia mengen fruita al migdia. Per tant al vespre gairebé sempre mengen làctic. Si a això li sumem que quan estan de vacances ens relaxem una mica  molt amb el tema menjars, doncs no han pres ni la meitat de la fruita que haurien d'haver menjat.

El Jordi no té massa problema en menjar-ne, de fet i amb això s'assembla molt a son pare, li agraden força les amanides i moltes fruites. Però, en canvi, el petit és com jo, li encanta picar entre hores i quant més greix o sucre porti la "guarreria" millor. Si per ell fos, viuria de làctics, sopa i "xuxes" (sobretot això).

Diumenge, el meu home cansat de tants dies menjussant (menjant malament, parlant en plata), els va dir que per postres tocava fruita. El gran no va dir res i el petit va rondinar joooooooo no vull fruita. No hi ha res a apel·lar, el primer que acabi de menjar-se el plat tria la fruita que vol, hi ha poma, plàtan o síndria va contestar el pare.

Síndria! va dir el Jordi, a la que el petit evidentment va replicar jo també síndria, cosa que va molestar al gran ja que de síndria en quedaven tres talls i el plàtan no li agrada gens i de la poma ja n'està cansat.

Miraculosament, el Joan va acabar primer de sopar, així que se li va tornar a preguntar quina fruita vols. Síndria, va tornar a repetir. I si, se li va donar un tall de síndria. Se'l va acabar i va dir vull més síndria. Aquí ja el seu germà començava a treure foc pels queixals, ho està fent per fer-me la punyeta!!!!!, només se la menja per fer-me la punyeta a mi!!!!. Noooo va contestar el seu pare, a que no Joan?. Evidentment ell tot seriós (però amb un somriure que li anava d'orella a orella) va respondre és que jo vull síndria, i en vull més.

I com l'altre, per molt que seguia rondinant i queixant-se, encara no s'havia acabat el sopar, es va quedar sense l'últim tall de síndria, que va anar a parar per al que no volia menjar gens de fruita, però que només per fer-li la guitza al seu germà es va cruspir tres talls de síndria.

dimecres, 23 d’abril de 2014

FELIÇ DIA DE SANT JORDI

Avui és el dia que la majoria dels catalans celebrem el dia dels enamorats. És la nostra diada, el nostre patró, el dia que el nostre cavaller ens va salvar d'un drac maligne.

I jo com a princesa catalana que soc, li he agraït al meu Sant Jordi particular fent-li una postal.






I juntament amb els dos cavallerets, anirem a buscar el llibre. El punt ja el tenen, els hi vaig fer l'any passat.


No vull deixar de felicitar a tots els Jordis el dia del seu sant, en especial el que tinc a casa. Que tinguis un feliç dia.

dimarts, 22 d’abril de 2014

CURS DE TECNIQUES D'SCRAP

Fa un parell d'anys que vaig descobrir l'scrapbook i des de llavors he anat fent cosetes, però sempre buscant per internet i mirant tutorials a blocs. Evidentment em falta moltíssim recorregut per arribar als nivells que arriben la majoria d'aquestes blocaires, de fet, estic convençuda que no hi arribaré mai.

Però si hi ha un bloc que segueixo incondicionalment, és el de l'Elena de Pega, papel o tijeras, per dos motius, per la senzillesa com explica les coses i per les facilitats que dóna a l'hora de fer els treballs. L'Elena és generosa, t'explica tots els truquets i trampetes que pots fer en un treball, et diu quins materials poden substituir uns altres, t'ensenya a fer fins i tot, la cosa més petita i et deixa un tutorial amb tot tipus d'explicació penjat.

Sempre he volgut fer els cursos que ella imparteix, però, per desgràcia, la distància, el temps i l'economia no ho permeten. N'he fet dos d'online, i han estat genials, però sempre em quedava amb el desig de fer-ne un presencial, per veure què tot el que era capaç d'explicar. I finalment ho vaig conseguir.

El passat dissabte dia 11, vaig anar a Barcelona a fer el curs de Tècniques d'Scrap amb l'Elena Roche a Blokum. En aquest curs ens ensenyava diferents tècniques que es poden fer servir a l'scrap, la majoria amb tintes. Però, fins i tot havent fet el curs de "Distress sin stress" (on-line, tot de tintes), vaig aprendre un munt de coses sobre les tintes.

Ens va explicar la tècnica de la tinta en base aigua com reacciona amb aquest element. També ens va ensenyar la tintura amb pols de mica

Distress reaccionant amb aigua i l'estrella amb pols de mica
Ens va ensenyar la diferència entre la plantilla i l'estarcit

Plantilla

Estarcit

Ens va ensenyar l'embossing calent i com reaccionen les tintes davant d'ell

Embossing en calent

Detall de la papallona. No es tinta
Ens va ensenyar la superposició d'elements com a petites trampes.

Ocell superposat
Ens va ensenyar l'embossing fred i què podem fer amb ell

Amb aquest paper es poden fer més tècniques

Aquí podeu veure el fiasco que em va quedar
Vam treballar amb el gesso

Portada treballada amb gesso i pintura

I tot, amb la seva explicació, per a què es poden utilitzar els materials i quin reacciona amb quin i quins no van bé els uns amb els altres.

En definitiva, em vaig quedar amb ganes de més. Se'm va fer curt, molt curt i això que es va allargar més del que tocava. Ja estic impacient de poder-ne fer un altre.

Us deixo una foto de grup del curs, hi va haver molt bon rotllo.

Fins i tot vam crear un grupet de whastapp







dilluns, 21 d’abril de 2014

DILLUNS DE... MONA!!!

Avui és dilluns de Pasqua, així que és el dilluns de menjar la mona. Nosaltres, per poder conciliar amb tots els padrins, ens la vam menjar dissabte. Bé, la setmana passada, en vam menjar una altra amb les madrines, la qüestió és fer gresca.

Aquest any per primera vegada la mona l'he feta jo. Haig de reconèixer que tinc una guerra oberta amb els bescuits, no em pugen, i aquest cop no ha estat una excepció. Però seguint la meva tossuderia, jo seguiré i seguiré fins que em surtin bé.

Lletja no va quedar, almenys això crec. Estava feta de bescuit, amb una capa de nata per dins i per dalt banyada a dues xocolates.Una mica de decoració de nata i quatre ous.


Vista des de dalt



Les dues parts, blanca i negra

Al voltant hi vaig posar fideus de caramel. 
L'any vinent, espero que estigui molt més bona. Encara que no en va sobrar massa.

Us desitjo que passeu una Bona Pasqua!!!.


dilluns, 14 d’abril de 2014

DILLUNS DE LLIBRES - A DORMIR



Avui sóc conscient que l’entrada del llibre que faré no deixarà indiferent a ningú i que, segurament, la meitat de la gent que em llegia deixarà de fer-ho. Però vull donar una visió diferent del llibre, la visió que jo vaig tenir i que vaig dur a la pràctica.

Abans d’estar embarassada del meu primer fill no havia sentit a parlar mai del Sr. Eduard Estivill, no en sabia res. Quan estàs embarassada comences a buscar informació, llibres sobre paternitat, llibres d’ajuda, etc.  Recordo perfectament el dia que me’l van recomanar. Estava a casa amb uns amics que tenen un fill tres anys més gran que el meu, parlàvem de nens, d’educació, d’errors i moltes altres coses. I, de sobte, ell em va dir, coneixes l’Estivill? Jo li vaig contestar que no, no sé qui és. Doncs és un metge que ha fet un llibre per fer dormir els nens que va bé. Nosaltres el vam haver d’aplicar als 18 mesos perquè no hi havia qui dormís a casa abans. Te’l recomano

I, com us he dit, per aquella època jo em llegia qualsevol llibre o revista sobre maternitat que em recomanessin. Per tant, em vaig comprar el llibre " A dormir" i me’l vaig començar a llegir. Jo aquest llibre sempre l’he separat en dues parts, la primera, és la que t’ensenya com has de dormir un nadó i sobretot com no has de fer-ho. I la segona, i la que té més controvèrsia és el mètode que utilitza el Sr. Estivill per fer dormir als nens un cop que aquests ja han adquirit uns mals hàbits.

Per sort, jo me’l vaig llegir abans de ser mare, i vaig poder posar en pràctica els consells per posar a dormir el meu nen per a evitar futurs problemes. Són idees molt simples i lògiques, però que si te les expliquen totes juntes i t’ensenyen les conseqüències de no fer-ho bé, realment t’adones de la importància de fer dormir bé un nadó, fins i tot per quan sigui adult. Consells tant simples com, no fer-los dormir amb música i quan es diu música es diu amb la ràdio o la tele, tenir uns horaris normalitzats i amb unes rutines fixes, posar-los a dormir relaxats, no després d’un joc molt esverat, no acostumar-los a dormir en braços (que això no vol dir no tenir-los en braços abans de dormir) i moltes altres rutines que faran que ells dormin molt millor.

El meu fill gran no va ser molt bon dormidor, fins ben be els 2,5-3 anys es despertava molt per la nit, però va ser bàsicament perquè sempre estava malalt. Però a l’hora de posar-lo a dormir no teníem problemes, el posaves al llit i es quedava dormit. El ball començava 2 ó 3 hores més tard, quan els mocs el tapaven o la panxa li feia mal. El mètode pròpiament dit, no el vam utilitzar més que dues vegades que, després d’una setmana de dormir amb mi al llit perquè estava malalt, el vam tornar a passar al seu i evidentment no volia. Però la veritat és que no va durar més de 10 minuts un dia i ja està.

Amb el petit, no hem tingut mai problemes de son, ens rentem les dents, contem un conte o juguem una estona, ens fem un petó, ens tapem i abans de que pugui dir-li bona nit ja està dormit.

En definitiva, jo us recomano el llibre Nen a dormir, del Dr. Estivill, però no us el recomano pel seu mètode d’ensenyar a dormir un cop el nen ja dorm malament, el trobo massa bèstia. Sinó que us recomano el llegiu abans de tenir problemes de son amb els vostres fills.


divendres, 11 d’abril de 2014

JA HA ARRIBAT

Ahir el meu fill gran em va dir que l'any vinent no vol festa d'aniversari. Desprès em va dir, que si que en volia, però sense globus, ni invitacions ni decoracions. Evidentment jo li vaig preguntar per què no volia res de tot això? (ja imaginant-me la resposta). I si, la resposta va ser, -és que ja som grans, mama i això ja no mola". I què mola?, vaig preguntar. Doncs, no sé, jugar, passar-nos-ho bé. Total, als 11 anys les festes amb decoració i invitacions jo no els ho fan passar bé.

Però lo millor de tot, és que ahir van venir a casa a fer un treball per l'escola, gairebé tots els mateixos nens i nenes que van venir a la festa d'aniversari i veient-los interactuar entre ells, els veus nens. Tenen jocs de nens (juguen a futbol, a amagar-se), reaccions de nens (tal no pinta, qual m'ha pres el pinzell), però, això si, tots amb roba "guai" i amb paraulotes a tort i dret que els fa ser més "molons".

Petons? per a què? ara ja no toca. Jo no soc molt petonera i no soc la típica mare que quan els deixa o recull del cole els dóna un petó, normalment és ell qui em dóna el peto quan marxa. Però l'altre dia em va sorprendre que quan el vaig deixar a bàsquet li vaig anar a donar un petó i no va voler. Em vaig quedar descol·locada. Ell va riure, i em va donar a entendre que li feia vergonya. El dia següent tot va ser com sempre, i, de moment, cada dia m'ha tornat a donar ell el petó a l'hora d'anar a l'escola.

Però és inevitable, la pre-adolescència està a les portes de casa trucant.

dimecres, 9 d’abril de 2014

NOVES POSTALS

Hola, avui us ensenyo les dues últimes postals que vaig fer pels dos últims aniversaris que vam anar, uns companys de la classe del meu fill petit.

Una vista general
La primera és una postal per una nena on vaig combinar els carbasses.

El detall del centre

Un detall de la papallona

El paper ressaltat de papallones també el vaig fer jo. Feia temps que ho volia fer, però no tinc la màquina Big Shot (encara), així que el que vaig fer, va ser comprar-me una plantilla d'embossing de la màquina i amb un regla i paciència va anar ressaltant. Crec que va quedar força bé.

Postal pilota
L'altre postal era per un nen a qui li agrada molt el futbol, així que el millor era una pilota.
Aquí em vaig adonar dels problemes que tinc amb la trigonometria?, no sé, amb les formes geomètriques, no vaig ser capaç de fer els hexàgons i els pentàgons de la mateixa mida per a que conjuntessin a la perfecció.

Postal oberta

Si us fixeu, la postal s'obria i dins hi havia la dedicatòria i els noms de tots els nens que col·laboraven en el regal. Perquè a la classe del petit acostumem a fer regal conjunt. 

Us han agradat?.


dilluns, 7 d’abril de 2014

DILLUNS DE LLIBRES - ACTIBOOK IMAGINARIUM

Bon dia, i avui si, ara ja ho puc dir benvinguda primavera!!!. Quin cap de setmana més fantàstic de temps, solet per tots els racons, amb ganes de sortir al carrer i fer el vermut a una terrasseta, i a sobre el dia més llarg, quin gust!!.

Tinc vàries coses que he fet per ensenyar-vos, però amb això de no parar en tot el cap de setmana per casa, i per un mal de queixal que em va paralitzar la setmana passada, no he tingut temps de fer les fotos. Així que aquesta setmana anirem una mica al ralentí.

Però bé, avui és dilluns i toca parlar de llibres. Abans que res, vull aclarir una cosa, tots els llibres que surten aquí al bloc, són llibres que han estat llegits o treballats a casa. Cap d'ells és un llibre patrocinat. Ho comento perquè últimament veig que hi ha força moguda amb el tema dels blocs monetitzats i patrocinats. A mi em sembla molt bé que un bloc faci publicitat, sempre i quan n'informi, així tu tens l'opció de continuar llegint o no, com amb la tele que tens l'opció de canviar de canal o no a la publi.

I dit això, avui us presento un llibre d'activitats que fa un parell d'anys li vam regalar al petit. A ell això de fer deures com el seu germà li agradava molt (com podeu comprovar he utilitzat el passat) i com encara no sabia ni llegir ni escriure ni res de res, havia de buscar alguna cosa que tingués força varietat, que fos una joguina però alhora didàctica. I quan vaig veure aquest llibre vaig pensar que era perfecte pel que estava buscant.

En concret aquest és el que tenim, el de les quatre estacions, però em consta que n'hi ha més.
L'actibook és un llibre d'unes 6-7 pàgines de cartró gruixut, plastificades per a que es pugui escriure amb el rotulador de pissarra blanca que ja porta. Per tant pots escriure i borrar tantes vegades com vulguis.

Les activitats que hi ha són de grafomotricitat amb laberints, sumar, buscar diferències. A l'última pàgina hi ve un full de gomets de posar i treure per fer vestir un nen amb la roba corresponent a les diferents estacions de l'any. L'única cosa que no m'agrada, és que un cop retallats els gomets no té on guardar-los a no ser que siguin posats a la pàgina i nosaltres ja n'hem perdut algun.

Per últim el llibre porta un CD on es poden fer les mateixes activitats a l'ordinador, però la veritat és que nosaltres no l'hem fet servir mai. Per nosaltres l'ordinador és una eina per jugar no per "aprendre jugant" (això és el que té tenir un germà gran que juga a l'ordinador, que ja anem a buscar un altre tipus de jocs).

En definitiva un llibre força interessant per fer treballar diferents aspectes, concentració, matemàtiques, llenguatge i sobretot diversió.



dimecres, 2 d’abril de 2014

FITXES DE LECTOESCRIPTURA P5

Que el petit és un nervi, és una cosa que ja tinc assumida i que ja us ho he contat alguna vegada. Que no és hiperactiu també és una cosa que tenim bastant clara, perquè quan vol i li interessa s'està quietet que ni t'adones que hi és.

El que em faltava per saber és aquest neguit que té a l'hora de seure per menjar o fer els deures, que no pot parar d'aixecar-se o moure's a la cadira. a què es deu. Així que vaig anar a parlar amb la psicòloga del cole i al final vam arribar a la conclusió que és conductual. Quan alguna cosa no li agrada, s'avorreix i no para quiet.

Total, unes pautes per a que s'acostumi a asseure's bé i tranquil i ja està. A més, li hem canviat la cadira de menjar per una més alta  i sembla que li va millor.

Xerrant, xerrant amb la psicòloga, li vaig comentar que a casa treballàvem amb les lletres, i que jo buscava molt per internet fitxes per treballar les lletres i la lectura (està aprenent a llegir), però que no trobo res que s'adeqüi al que vull fer, que tot el que trobo són traços de grafomotricitat o coses que ja són de primària. I em va dir que ho fes jo,  em va donar la idea de com ho podia fer. I així he fet. Li he muntat unes fitxes a la seva mida.

Us les deixo aquí per si algú hi vol treballar. S'han de millorar una mica, el conte és massa llarg (el vaig treure d'algun lloc de recursos d'internet), però segur que en faré més, li agrada treballar-les.