Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dimarts, 31 de desembre de 2013

FELIÇ ANY NOU

Aquests dies amb nens i festes no tinc temps de res. Però no podia deixar de passar per aquí per desitjar-vos una molt bona sortida d'any i molt millor entrada a l'Any Nou. De tot cor desitjo que 2014 sigui un any excepcional i que tots els desitjos de les 12 campanades es compleixin. 


divendres, 27 de desembre de 2013

ARA CAP D'ANY

Bon dia, com han anat les festes de Nadal? i els dinars familiars? em consta que alguns de vosaltres esteu una mica saturats de les famílies polítiques, no us agobieu ja no les tornareu a veure fins d'aquí mooooolts dies, jeje, potser ja fins el proper Nadal, així que ja és "aigua passada". 

Nosaltres molt bé, tranquils, a casa dels papes amb el tiet i amb molta tranquil·litat. Bé, el tiet no va estar tan tranquil, com només el veuen dos cops l'any ens vam aprofitar una mica d'ell i els nens s'ho van passar d'allò més bé jugant-t'hi i molestant-lo. Què coi, que exerceixi de padrí que li toca (què dolenta soc quan vull jejeje) 

Ara toca preparar el Cap d'Any. Aquest any el 31 el fem solets a casa i l'1 venen els cunyats a dinar. Feia anys que no feia un dinar per aquestes festes a casa i em venia de gust. Encara no sé què faré, així que vaig a buscar unes quantes idees per Sant Pinterest i tots el blocs que segueixo. De moment ja en tinc un parell, us ho ensenyo:
Pinterest, tauler de Nadal
Per al menú (Pinterest, tauler de Nadal)


Una garlana de benvinguda
Una garlana de benvinguda (enllaç foto)

 Noms per la taula (enllaç a la foto)
 Noms per a la taula (enllaç a la foto)

Per últim idees per fer de menjar:

Solomillo Wellington (enllaç)
Pastís de llimona (enllaç)

A veure què en sortirà de tot això. Ja us ho contaré. 


dimarts, 24 de desembre de 2013

BON NADAL

No sé massa d'escriure poemes i molt menys de fer frases resultones per a felicitar les festes i no m'agrada fer servir frases d'escriptors o personatges famosos, així que aquí us deixo el meu desig per aquest Nadal.


Desitjo sincerament que el vostre cor arrebossi felicitat aquest Nadal i que les penes que pugui tenir marxin pel proper 
Any Nou 

Plantilla descarregable aquí







dilluns, 23 de desembre de 2013

LA IL·LUSIÓ NO ÉS NOMÉS A LA LOTERIA.

El 14 és el meu número preferit, recordo quan ho vaig decidir, era petita i era simplement perquè el meu germà ho havia dit. Si per ell era el 14, per a mi també, és clar (i això fa exactament el meu fill petit amb el seu germà, el seu ídol). 

Però si em paro a pensar realment, el 14 és el meu número de la mala sort. Quan tothom tem al dimarts-13, jo em saltaria el dimecres-14, sempre tinc problemes en aquest dia. 

Així que, no espero massa coses bones per al proper any. No espero que sigui un gran any ni una meravella d'any. Em conformo amb que sigui passable i sense massa sotracs. I per això li vaig a buscar les 14 coses positives que em pot portar l'any vinent:

1. Bona salut per als meus fills.
2. Que el meu home se senti més fort i millor cada dia.
3. Que els meus pares es mantinguin com estan.
4. Que tots tinguem feina, nosaltres, germans, cunyats i cunyades.
5. Que els meus fills siguin molt feliços durant aquest any (i els següents, per descomptat).
6. Que segueixi havent-hi la xispa d'innocència que té el meu fill gran.
7. Que el petit em segueixi demanant pessigolles amb el seu somriure.
8. Que la meva sogra pugui relaxar-se.
9. Que el meu nebot guanyi molts partits i el seu pare segueixi tan orgullós.
10. Que la meva amiga/germana mantingui la família més maca del món. 
11. Que "puntoyaparte" es faci molt gran.
12. Que tots fem pinya. 
13. Si vol, també em pot portar alguna cosa material, la llista és inacabable ;)
14. I per últim i sé que impossible, poder veure les notícies amb un somriure d'orella o orella.
I vosaltres què n'espereu del 2014?.

divendres, 20 de desembre de 2013

REGAL PROFES

Avui és l'últim dia d'escola abans de les vacances de Nadal, els nens en tenen ganes, però no sé si jo més. Hi ha qui pensa que quin agòbio tenir els nens a casa durant dues setmanes seguides sense saber què fer i molestant constantment. Per mi no, per mi és un alliberament, m'allibero d'horaris, de deures, d'esmorzars, de control·lar agendes. Ara tenim quinze dies per relaxar-nos i agafar forces per als proper trimestre. Evidentment també seran dies durs, pesats, en els que ells estaran moooolt nerviosos i esverats venen tiós, reis, dinars per aquí i per allí, anades i vingudes de Barcelona, però tot això s'oblida quan els veus les cares de felicitat que fan i l'alegria que tenen durant les festes. 

Bé, i tota aquesta parrafada és per ensenyar-vos els regals que hem fet per a les profes, per agrair-los l'esforç que fan amb ells (que no és poc) i per desitjar-los que passin unes molt bones festes. A mi m'agrada que en el regal de les seves mestres participin ells. Vull que el facin ells, però com són de la llei del mínim esforç ja busco coses en les que no hagin de treballar massa. Així aquest any hem fet una caixeta en forma d'arbre de Nadal per posar-hi bombons.
La del gran

La del Petit

 La plantilla de les caixes la vaig descarregar de la web de Canon Creative Park, les vam imprimir i les vam retallar i muntar. Com podeu veure a la imatge de la dreta, la caixa no va ser fàcil de muntar i no va quedar del tot quadrada. Mentrestant, ells havien de guarnir la part de sobre de la caixa.

Com vegeu el gran és més minimalista, ordenat, cap-quadrat i ràpid i fàcil que així acabo abans. I el petit és més deixa-m'ho tot que ho vull posar, tant s'hi queda bé com si no, encara que estigui cap per avall. Però són les seves creacions, així que aquestes són les caixes que avui han anat a escola.

Pd. Ja us vaig dir que la qualitat de les meves fotos no era bona. Aquí ho podeu comprovar.

Us han agradat?


dimecres, 18 de desembre de 2013

POCA PROFESSIONALITAT, PASSOTISME, QUÈ ENS PASSA?

Últimament la conversa més assídua a casa meva és la de la poca professionalitat de la gent, de tothom en general. I és que allà on vagis et trobes a algú que no fa bé la seva feina, ja no parlem amb la desgana i la mala llet la mala cara, amb la què la fa. 

Veritablement el problema no sé d'on ve, si és que amb totes les baixades de sou la gent està descontenta, si és que amb el contractes escombraria a la gent no se la motiva o no se la forma, si es que ja només es mira la part pura i estrictament econòmica sense pensar que un bon servei i una bona professionalitat és una millora econòmica per al teu negoci. 

Us poso uns exemples i vosaltres em direu si penseu el mateix o no. 
Quan vaig a fer-me la revisió anual del ginecòleg, em toca fer-me la mamografia. Quan me la faig i vaig a buscar els resultats resulta que em diuen que m'hauria de fer una ecografia perquè es veuen taques estranyes. Jo, morta de por, truco corrents al ginecòleg (que per sort és amic de la família) i li comento el que m'ha passat. Em contesta que no m'amoïni, que les mútues privades acostumen a fer això, que me la faci si vull però que no és res important. Se'm va quedar la cara d'atontada per partida doble, en primer lloc per com juguen les mútues amb la por de la gent per beneficiar-se econòmicament, i en segon lloc, de com els metges ho saben i no hi fan res.

Un altre cas, en van donar un cop al cotxe estant aparcat (evidentment, seguint amb el tema del post, qui fos va marxar sense dir res). Com el tenim a tot risc (amb franquícia) passem reclamació a l'assegurança, ens van xafar lateral darrere i paraxocs davanter. Quan truquem a l'assegurança tot perfecte, cap pega, diuen que el portem a un taller concertat i no tindrem cap problema. El del taller fa fotos, de més coses de les que nosaltres li havíem dit (no t'amoïnis això ho acostumem a fer és normal, em diu). Finalment ha de venir el perit a mirar-se el cotxe. Quan anem a reclamar què passa que ja fa gairebé un més que ens han donat el cop i no tenim notícies, ens comenten que el perit ha dit que això són dos cops i per tant dos "partes" (o sigui, dues franquícies a pagar). Evidentment nosaltres no estem d'acord amb això i acte seguit truquem a la companyia, parlem amb una senyoreta, molt amable ella, la seva resposta és que encara no tenen el l'informe que el perit ha fet. Amb la d'ahir és la quarta trucada en dues setmanes i les diferents senyoretes amables que ens han atès, ens han contestat el mateix, no tenen l'informe del perit. Ahir amb els nassos ben plens (què fina soc quan vull), el meu home se'n va anar a veure el del taller, evidentment no hi era l'amo, només el treballador que, com sempre, és qui ha de donar la cara. En resum, a nosaltres, un desgraciat, ens va xafar el cotxe fa més d'un mes, i a dia d'avui i tenint-lo a tot risc, encara no l'hem pogut arreglar. Qui s'està aprofitant en aquesta història? la companyia d'assegurances que no pagarà per una reparació que s'ha de fer? o el del taller que vol cobrar dues franquícies quan a la part de darrere només ha d'enganxar una peça?. I mentrestant, nosaltres encara no hem pogut parlar amb cap responsable i no tenim el cotxe arreglat. 

No us passa a vosaltres, quan aneu a comprar que no us atenen? o si ho fan és ràpid i gairebé sense mirar-te a la cara? o que us venen gat per llebre constantment i ja no et pots fiar ni del botiguer de tota la vida on has comprat?.

dilluns, 16 de desembre de 2013

GRATAMENT SORPRESA

Ja fa temps que navego pel món 2.0, bàsicament el món "blogeril", la resta facebook, pinterest, etc, o no m'acaben de convèncer o no hi puc dedicar tot el temps que voldria. Pel meu home és tot al contrari, això del món virtual encara és com una mena de tabú en el que et poden enredar, enganyar i violar la intimitat. Té un mòbil anti-diluvià imposat per mi per necessitats organitzatives, (ara no parem d'enviar-nos missatgets). 

Quan vaig donar el pas per crear el bloc, no li vaig comentar res, pensant que em diria que estic boja, que on vaig explicant les meves coses i que no se m'ocorri  explicar res de la nostra vida. Doncs quina va estar la sorpresa quan ahir mirant el bloc de la classe dels nens, li vaig explicar que jo també havia creat el bloc i li vaig ensenyar, i em va respondre que està molt bé, i que és una bona eina fins i tot per fer un diari personal. Em vaig treure un pes de sobre, perquè la seva opinió sempre és molt important per a mi, i encara que ell no hagués estat d'acord, l'hauria mantingut, ja que el vaig crear plenament convençuda de fer-ho, però sempre m'hagués quedat la seva veueta xiuxiuadera al cap de reprovació. En canvi ara, puc escriure lliurement i amb moltes ganes de que ell em llegeixi. 

Gràcies carinyet, cada cop t'estimo més i més. 




divendres, 13 de desembre de 2013

MEMÒRIA

Què dolenta és la mala memòria. Ahir, mentre li feia els cinc minuts de conte al meu fill petit (de cinc només tenen el títol i de conte menys, sempre acabem jugant a d'altres coses) pensava ara baixaré a baix i apuntaré el que m'acaba de dir per demà penjar-ho al bloc. Doncs no, quan vaig baixar a baix, jo no em vaig recordar de res, i avui ja no soc capaç de recordar quina situació era. Però de veritat que era graciós. Un nen de 5 anys fent raonaments com un adult.

Tinc dos fills, dues joies, les meves dues joies!!. El gran al març farà 11 anys (em fa mal dir aquesta edat). Va ser un nen molt buscat, que va costar trobar però que al final va arribar. Es un nen dolç, bondadós, bon estudiant. No sé per què té un excés de responsabilitat a sobre. De sempre ha volgut ser més gran del que és. Si pogués ja seria adult, malgrat que encara té jocs molt infantils i no té la picardia que ja tenen alguns de la seva classe, ell té la responsabilitat d'un adult. De fet, de petit, tothom li deia "l'home escurçat", perquè si no sabies qui hi havia al telèfon semblava que parlessis amb un adult. Feia molta gràcia, ara ja no tanta. Com tot nen, té coses que em desesperen, sobretot la seva parsimònia matinera i la deixadesa amb les seves coses. Però bé, tot no pot ser perfecte. 

Del petit què haig de dir? que de vegades me'l menjaria a petons i de vegades amb patates fregides. I ho sap, i s'aprofita. Ell farà 6 anys al febrer (és del 2008). I amb ell és com si hagués començat la maternitat des de zero. Tot és nou. Els primers cinc anys del gran van ser molt i molt fàcils (exceptuant malalties, que sempre estava malalt), però quan li deies que no toqués una cosa, i li explicaves per què, et feia cas, et feia un munt de preguntes però es quedava tranquil amb les respostes, quan començava a llegir era tot molt fàcil s'hi posava i s'hi divertia. Però és que amb el segon tot s'ha capgirat, ja no li vaig poder donar ni el pit, cada cop que el posava a mamar es retorcia i plorava i cridava i jo més (i no era una ignorant mare primerenca, que dirien algunes), als 20 dies vaig llençar la tovallola i me'n vaig anar de cap als biberons. El Joan és mogut, inquiet, no li agrada gens ni mica llegir, ell només vol jugar, tossut (ho havia dit algun cop?), si li demanes que no toqui alguna cosa, tingues per segur que si ell havia pensat tocar-ho, ho farà. No pot evitar-ho, necessita tocar les coses per investigar què passa. Fins als tres anys i mig vam tenir la porta de la cuina tancada amb la barrera, amb el gran no vam tancar mai cap porta de cap armari, amb aquest totes i així i tot les aconseguia obrir. Però així i tot, quan estic amb ell se m'omple el cor, quan juga, quan riu (és moooolt rialler), quan te'n fa alguna i et busca per a que el renyis amb els llavis apretats i un petit somriure. I sobretot quan aquests dies juguem al Monopoly ell, el Tió i jo.

foto del petit pillat "in fraganti" posant-se crema (hi té obsessió) l'1/1/2010 (encara no tenia 2 anys)

Ho sento, crec que faig unes entrades massa llargues. 

dijous, 12 de desembre de 2013

TEMPS

Les noves tecnologies em "xiflen", però quant de temps que hi perdo. Per fer qualsevol cosa per al bloc, perdo hores i hores buscant i rebuscant. I això que a Sant Google s'hi troba de tot. 

Avui em toca fer els últims guarniments per l'arbre, us ensenyo el que vull fer, 

foto Pinterest


ja tinc la mostra feta, ara em falta fer-ho amb el paper que toca. Ja us ho ensenyaré.

Fins aviat.





dimecres, 11 de desembre de 2013

NADAL

Cada dia vaig aprenent una cosa més per al bloc. He començat des de zero, m'he llençat a la piscina sense saber-ne absolutament res, així que cada dia hi haurà un nou canvi per aquí. Algun dia això semblarà un bloc normal, potser quan ja m'hagi avorrit d'ell. Espero que no. De moment avui, hi ha una fletxa per pujar a dalt.

Esteu preparant ja el Nadal?, a casa si. Com cada any, fent les coses a corre-cuita. No sé com m'ho faig, cada any dic que començaré amb temps i sempre vaig tard. Fins que no decideixo la temàtica i els colors que vull utilitzar, passen un munt de dies. Us passa a vosaltres?. Jo per aquest any vaig decidir que volia l'arbre en blanc i lila, però com no vaig trobar unes boles blanques que m'agradessin, ha acabat en plata i lila que era la segona opció. Li hem penjat les boles, la cinta i els llums, però encara em queden uns detallets, els haig de fer (ho aconseguiré?). El pessebre encara no està posat, també l'hem canviat, aquest any vull que sigui el meu fill petit qui el faci, així que vaig imprimir unes plantilles en paper i entre ell i jo l'estem pintant. Poquet a poquet, no sigui que ens estressem de tant pintar. A mon fill petit li agraden les manualitats, però, han de ser les que ell vulgui i com ell vulgui, no li diguis què ha de fer i com ho ha de fer, llavors s'empipa i no ho vol fer (tossut, com sa mare ;) ). Com a mínim ell ho intenta que el gran quan li parles de manualitats sembla que li demanis de pujar a l'Everest sense oxigen. 






El que si ja he fet, és el mitjó destinat a l'Hospital d'Oxford que la Sylvia Rueda ens demana cada any al seu bloc. Des de fa un parell d'anys que hi col·laboro, crec que és una d'aquelles coses que s'hauria de fer sempre. No vull ni pensar si cap dels meus dos fills estigués malalt a un hospital, i a sobre, hagués de passar els nadals allí. El mínim que puc fer és col·laborar una miqueta en que tinguin un dia més alegre. Per cert, tinc pendent anar a fer-me donant de medul·la. 



Bé, encara em queden moltes més coses per fer. Ja us les ensenyaré. 


dimarts, 10 de desembre de 2013

Benvinguts

Hola, soc la Pètal, bé de fet no soc la Pètal, no sé si soc  la Cactus o la Burbuja però un dia em vaig llevar pensant-me que era la Pètal i així s'ha quedat. Per què aquest nom? doncs perquè junt amb la Cactus i la Burbuja que ja fa temps que vam decidir que erem tres Supernenes invencibles i inseparables.

Per què  aquest bloc?, doncs perquè soc devoradora de blocs, m'encanten, en llegeixo un munt. Si més no, en tinc un munt per llegir guardats al Bloglovin (el temps és el que és i no s'hi pot fer més). I tant llegir blocs m'ha fet entrar dentera i en vull tenir un de propi. Normalment em diuen que estic en un altre món, el meu món paral·lel. Vull que aquest bloc sigui el meu món paral·lel.

Que hi haurà al bloc? doncs crec que una mica de tot. De fet serà un bloc per expressar tot el que veig i sento. Hi haurà reflexions, manualitats, idees, visions i tot allò que em cridi l'atenció i sigui digne de publicar per part meva. Una cosa un vull dir, m'encanten les manualitats i en faig força i les publicaré, però sigueu comprensius tant amb el que hagi fet com amb les fotos, ni en sé fer ni tinc una gran càmera, així que sortirà el que sortirà. 

Per últim cada quant publicaré? doncs ni jo ho sé. De fet, tenir un bloc ja fa molt de temps que em ronda pel cap, però el fet de no tenir temps per dedicar-li m'ha endarrerir-me en el temps. Però com jo soc més tossuda que el meu fill petit (que ja és dir) al final l'he creat. Així que la intenció és publicar força sovint, la realitat..."chi lo sa".

Benvinguts al meu món paral·lel.