Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

divendres, 30 de maig de 2014

AQUEST COP NO M'ESCAPO

Quan va nàixer el gran, jo ja tenia ganes que tingués 6-7 anys per poder fer col·lecció de cromos, i poder fer aquelles coses que tots vam fer quan érem petits.

Quan va arribar l'època dels cromos, el nen no hi va posar cap mena d'interès, ell es limitava a voler que li comprés sobres, però ni els enganxava ni seguia la llista dels repetits ni res de res. Desprès van venir altres modes, ja us ho vaig explicar. I en una d'aquestes èpoques que tenen els nens, em va demanar "Cucs de seda".

De seguida em va venir al cap la meva època de cucs de seda, jo en tenia, els cuidava, els buscava fulles de morera. M'encantava. Però clar, ara estic a l'altre bàndol, ara soc la mare, i també em va venir al cap, la "il·lusió" que li feia a ma mare tenir-los, haver-los de rentar, el fàstic que feia veure els capolls. I així com vaig poder li vaig anar traient del cap.

Per sort el gran es deixa convèncer fàcilment, i la seva etapa de cucs de seda es va quedar en no res. De seguida es va oblidar i no en vam tenir ni un a casa.

Però clar, tens dos fills, i el segon, no es deixa convèncer, és d'idees fixes i sap perfectament què vol en tot moment. Abans d'ahir ja va venir dient que volia una caixa buida perquè no sé quina nena li donaria cucs de seda. Ho vaig intentar per activa i per passiva, li vaig intentar fer entendre que els havia de cuidar ell, que es moren, que el cap de setmana si marxem fora qui els cuidarà, etc. etc. I ni així, ell mateix es va buscar la caixa, li va fer forats per recollir els cucs que li donarien el dia següent i amb celo va tapar un forat que tenia tant per fora com per dins per a que no es quedin enganxats.

Observeu el forat tapat a l'esquerra
I aquí els tenim. Tres cucs, un de gran, un de mitjà i el petit o el papa, la mama  i el nen, com diu ell. I tots tres tenen nom, el Sergi, el del mig no el recordo i el petit el Joan.

dimarts, 27 de maig de 2014

MANDALES

No sé si us ho havia contat, però soc seguidora de blocs, bastants blocs. L'altre dia, llegint-ne un, vaig llegir unes de les activitats que van fer al Punto Mom (una trobada de mares blogueres a Astúries). D'entre moltes coses que van fer, va ser una ponència sobre benestar emocional donada per una noia anomenada Laura i el seu bloc My wellness lab.

Com jo últimament no estic en el meu millor moment, i busco qualsevol cosa que em faci relaxar-me i trobar una mica d'equilibri, vaig anar a mirar què havia explicat aquesta noia al Punto Mom. I bàsicament del que va parlar va ser de les mandales.

Que les mandales són beneficioses per l'estrès ja ho sabia. De fet, la meva sogra ja li va regalar un llibre al petit i sempre ens ha dit que són tant bones per relaxar-se. Però en moments que tu no estàs massa fina, necessites petits estímuls que et recordin aquestes coses.

Per tant, em vaig llegir l'entrada sobre les mandales que va escriure al seu bloc, i vaig decidir que aquella mateixa tarda agafaria el llibre que ens havia regalat la sogra i en pintaria una. Quan vaig arribar a casa, vaig buscar el llibre i no el vaig trobar, així que me'n vaig imprimir una d'internet (n'està farcit). Vaig començar a pintar la meva mandala. No portava ni un minut, va venir el Joan a preguntar-me què feia, li ho vaig ensenyar i em va demanar que li imprimís una per ell, i li vaig fer.

No es va aixecar en tota la tarda de la cadira, va pintar tota la tarda la mandala. Si no ho veig, no ho crec. Tenia molt clar que li volia portar a la senyoreta el dia següent. I li va quedar preciosa (llàstima que no li vaig fer foto).

Quan va acabar, me'n va demanar una altra (que tenim guardada per regalar-li a l'àvia) i després dos més que li vol regalar a les altres senyoretes. En total ja no sé les mandales que porta pintades.

La de l'àvia

Per alguna altra mestra

A mi, potser no m'han sigut massa efectives, no he aconseguit passar del cercle central, però per a ell és un relax total. En dono per satisfeta.


La meva mandala

dilluns, 26 de maig de 2014

DILLUNS DE LLIBRES - FELIÇ ANIVERSARI PIGADA

Aquest conte és una història molt curteta i molt dolça d'un gos, la Pigada, que fa anys i que busca als seus amics per celebrar la festa, però no els troba, en canvi en el camí de casa de cadascun d'ells es troba un regal que li van deixant el conill, la tortuga i la resta d'amics. Fins que troba l'últim regal.

És un conte que agrada molt als petitets, el Joan el té des dels 3 anys, més o menys i sempre em demanava que li llegís. Ara, ja el pot llegir ell solet, perquè, com us he dit és un conte molt curt, d'una ratlla a cada pàgina, i així no es cansa de llegir.

Es de l'editorial Beascoa. Està escrit per Tim Warnes i està en català, castellà, francès i anglès.

Feliç Aniversari, Pigada

Si us hi fixeu, el llom ja està trencat, de tant obrir-lo i tancar-lo.

dijous, 22 de maig de 2014

NOVA POSTAL, UN VAIXELL

El següent aniversari que vam tenir, va ser el d'un company del petit, un altre que ja ha fet els 6 anyets, què grans es fan.

Per aquest nen, vaig decidir fer una postal 3d.

Postal per al David
No sé si ho aprecieu bé, però el vaixell està fet amb origami (la tècnica de doblegar paper) i enganxat a la postal.

Detall del vaixell
La paraula felicitats està feta de goma eva tintada de blau. 

Cada dia m'agrada més fer postals. 




dimecres, 21 de maig de 2014

ELS FILLS ENSENYARAN ALS PARES

Aquesta frase l'he sentida un munt de vegades. Sempre s'ha dit que amb les noves tecnologies els fills van molt més avançats que els pares. I avui ha estat el primer dia que ho he pogut comprovar.

Amb 11 anys, el meu fill ja té un bloc que han creat a classe, i correu electrònic que es va mirant de tant en tant.

Avui, m'ha ensenyat una nova funcionalitat, una pàgina on es poden posar veus i crear personatges.

Voki, es una pàgina dissenyada per als mestres per a fer presentacions i crear avatars per a ensenyar als estudiants. Però també per crear personatges animats per divertir-se.

Avui he estat jo l'alumna.


dilluns, 19 de maig de 2014

DILLUNS DE LLIBRES - LA MEVA MALETA D'ADHESIUS





Avui he fet neteja de la prestatgeria dels llibres del petit perquè ja no en cabien més. I m'ha sortit aquest llibre, La meva maleta d'adhesius.

Comprada al Cercle de Lectors

És una carpeta que inclou tres llibres, com els d'aquí sobre, en el que l'activitat a fer és aconseguir convertir un simple cercle en una figura, ja sigui postre, animal o personatge.

Comences amb un cercle

A cada pàgina tens el cercle que has de guarnir i el model per fer-lo. 

Aquests són els llibres

A les pàgines centrals tens tots els adhesius necessaris per fer el que et demanen.

Evidentment, després els nens poden fer volar la imaginació i fer les seves pròpies formes. 

És un llibre que està molt bé per als més petits, primer perquè han d'aguditzar la vista, s'han de fixar en tots els detalls. Segon perquè és molt simple i sempre parteixes d'un cercle. I tercer perquè poden fer les seves pròpies creacions.

A més els adhesius són de posar i treure, així que no hi ha problema si s'equivoquen o volen canviar la figura.

Ara, amb 6 anys ja ho veiem per a nens petits. Però mentre ha durat, ho hem passat força bé.

dijous, 15 de maig de 2014

DEURES. QUINA DESESPERACIÓ

Dissabte vam tenir l'aniversari d'una companya de classe del petit. I d'entre moltes altres, va sortir la conversa de quan el proper curs comencin 1r de Primària. I ja parlaven de deures i a mi ja em van entrar tots els mals.

Només té 6 anys, vaig pensar jo, encara no sap llegir bé. Aquest any també ens porta "deures", llegir tres ratlles del llibre que tenen, això està bé, són cinc minuts.

Però és que quan penso en deures, em venen al cap tots els que té el gran. I m'agafen tots els mals. Trobo que és una exageració la quantitat de deures que avui en dia els posen a nens de 5è de primària, en general. Sé que hi ha escoles que no en posen, i també sé d'escoles que en posen molts més dels que té el meu fill. I ho trobo massa exagerat.

Els nens quan surten a les 5 de la tarda (com és el cas dels meus fills) ja s'han passat 8 hores a l'escola (ells es queden a dinar), fer-los estar entre 2 i 3 hores més fent deures ja és massa. I si, ho reconec, el meu fill és un pamplines que amb una mosca es distreu, però això no treu que, per exemple de matemàtiques tingui 6 exercicis per fer mots dies, amb la còpia de l'enunciat inclosa en un color i les operacions en un altre. I aquí li hem de sumar els exercicis de català, castellà i estudiar o potser un treball, entrar a la plataforma d'ortografia, d'anglès, etc.  I amb tot això no vull dir que jo estigui en contra dels deures, sinó que hauria d'haver alguna manera de dosificar-los.

He llegit en molts llibres la importància que té que els nens juguin, descansin després de l'escola. La importància que té que llegeixin. Però jo em plantejo, i quan han de fer això?. I si a sobre el nen té activitats extraescolars, ja és la pera. Per sort, el nostre dia a dia no està carregat d'activitats extraescolars, el Jordi fa bàsquet dos dies a la setmana (un d'ells divendres) i surt a 2/4 de 7, o sigui que a 3/4 com molt tard ja és a casa fent deures. I un dia a la setmana ve una persona a casa a fer anglès i a 1/4 de set ja han acabat. La resta de dies, arribem, berenem, descansem i ens posem amb els deures a les 6. A dos quarts de nou sopem, perquè a dos quarts de deu els vull al llit com a molt tard. Necessiten descansar, són nens molt actius que necessiten les seves hores de son. Així que el nostre dia a dia de deures és un vinga va espavila, vinga va no t'entretinguis que no acabaràs, vinga va fes primer el que sigui per demà, vinga va que encara t'has de dutxar.

Sincerament, no m'estranya que tant ell com nosaltres tinguem unes ganes boges que s'acabi l'escola. I pensar que el curs vinent començarem amb l'altre, ja tremolo.


dimarts, 13 de maig de 2014

UNA POSTAL MOLINET DE VENT

Avui us porto una nova postal que he fet per una companya de classe del petit.

Postal molinet de vent
Quan em van demanar que jo fes la postal vaig tenir clar de seguida què faria, perquè ella és molt nena, li agraden les manualitats però no és una princeseta. I vaig pensar que un molinet de vent li agradaria.

Detall del molinet

Per fer el molinet vaig agafar dos papers d'scrap un de la col·lecció Basic Grey (el de ratlles) i l'altre no ho recordo, i en vaig tallar quatre triangrles iguals dos a dos, els vaig col·locar formant un quadrat i els vaig enganxar pel centre per a que no se'm moguessin. A partir d'aquí vaig començar a doblegar les puntes per formar el molí. Al mig li vaig enganxar un botó groc a conjunt amb un dels papers.

Detall del nom
Abaix, amb els mateixos papers, vaig formar una banderola per enganxar-hi el nom, que està fet amb lletres d'un abecedari de goma eva que vaig trobar en una botiga de mil i una coses de Barcelona i que vaig tintar per a que fes conjunt amb els colors de la postal.

A sobre, hi vaig posar un gomet de la col·lecció Bella Boulevard birthday girl.

Estic contenta perquè li va agradar molt. 


dilluns, 12 de maig de 2014

UN TRIST RECORD

Avui no hi haurà dilluns de llibres, avui vull dedicar-te l'entrada a tu. Vull que sàpigues que no hi ha un dia que no et recordi.

No sé què va passar, però allà on siguis espero que descansis en pau, aquesta pau que no vas tenir aquí entre nosaltres.

Et trobem a faltar. Un petó molt fort.

dijous, 8 de maig de 2014

POSTALS DIA DE LA MARE

Avui us presento les postals que vaig fer per les mares. Normalment els fem una postal molt primaveral i aquest any no ha estat l'excepció

Afegeix la llegenda

Són dues postals en forma d'acordió esbiaixat i carregades de flors multicolors que vaig entintal pel voltant.



L'última pàgina la vam reservar per posar una foto dels quatre felicitant-les, per això aquí la veieu en blanc.



A mí em va agradar més la que té més floretes petites i posades més aleatòriament, al meu home l'altre, així que no hi va haver discussió de quina regalàvem a cada mare.




Us agraden? A elles els van encantar, què han de dir, són les mares, no?.


dimarts, 6 de maig de 2014

QUATRE DIES FANTÀSTICS

Realment els quatre dies del pont de l'1 de maig han estat fantàstics, i això que divendres vaig treballar, però ja us he comentat alguna vegada que quan els nens estan de festa és com si jo també hi estigués.

La festa va començar dijous, dia 1 de maig, dia del treballador i dia en el que, fa 22 anys, em vaig casar amb l'home més bo i meravellós del món, que està esperant amb impaciència el dia que es pugui comprar una moto. Ho vam celebrar amb la família, els nostres pares i els nostres fills, com ho venim fent des de fa tres anys, amb el pastís que ens va posant anys a sobre, però que també va veient créixer els nostres nens.



Aquell mateix dia a la tarda, vaig rebre una visita inesperada, però que em va fer una il·lusió tremenda. Sense esperar-m'ho, un cosí que viu a Madrid i que feia gairebé 20 anys que no veia em va trucar i em va dir que estava a Montblanc. Us podeu imaginar la meva sorpresa. Va agafar la moto i va venir cap a casa a l'aventura sense saber si hi seriem o no. Ens vam veure, ens vam abraçar i vam començar a xerrar com si ens haguéssim vist el dia abans. Ni tan sols ens va importar si ell estava més calb o jo més grassa, ens vam posar a xerrar de les nostres coses. Una delícia. Va marxar divendres, una pena, però segur que no trigarem 20 anys mes. Gracias por haber venido!!!

Dissabte vam aprofitar que teníem una àvia aquí per fer-nos de cangur i vam sortir el meu home i jo sols. Es una cosa que no acostumem a poder fer, ja que normalment no podem deixar els nens amb ningú. Una àvia no pot físicament cuidar-los, i l'altre no pot perquè ja en té prou de cuidar la mare de 90 anys i amb alzheimer. Així que quan se'ns presenta una oportunitat com aquesta cada 6 mesos, l'aprofitem al màxim. I sabeu què vam anar a fer, al cine, al teatre, de restaurants, de botigues? doncs no, ens en vam anar a caminar a la platja, tot el passeig marítim de Cambrils de punta a punta. Vam gaudir de llargs passejos vora el mar, simplement caminant amb tranquil·litat, xerrant i podent-nos escoltar l'un a l'altre, sense interrupcions, sense córrer, sense patir per si molestem, sense control·lar el nen endarrerit, sense sentir rondinar que portem molta estona caminant, només caminar i gaudir del moment. Un luxe.



Al vespre, ja a casa, vam anar els nens, la meva sogra i jo, a veure un dels actes de la Setmana Medieval de Montblanc, les representacions de la vida quotidiana. I va valer la pena. Aquest any era diferent als anys anteriors en que s'escenificaven imatges de la vida a l'època dels cavallers com si fossin un pessebre vivent, figures immòbils representant  alguna cosa. Aquest any, era dinàmic, al carrer, petites posades en escena, fetes amb gràcia i imaginació. El millor de tot, va ser veure la cara del meu fill quan un pres tancat a la garjola tot brut, despentinat i ferit el cridava pel seu nom. No entenia res pobret, no entenia com aquell home brut i ple de sang el coneixia, no entenia que aquell home no era més que el pare d'un company de classe que feia d'actor. Per si de cas, i per a que dormís plàcidament, em vaig afanyar a explicar-li la veritat.



Diumenge, el Dia de la Mare, els meus homes em van felicitar de bon matí. I no em van deixar fer res la resta del dia. Va ser un dia completament relaxant a casa. Un dia de descans, amb sol i jardí. Què més es pot demanar?




En definitiva, quatre dies fantàstics, en què em recarregat piles i hem gaudit molt de la família.

dilluns, 5 de maig de 2014

DILLUNS DE LLIBRES - EN TEO...

Avui en dia, jo crec que no hi ha ningú que no conegui en Teo, un noiet d'uns 6-7 anys que fa les trapelleries típiques de la seva edat i li encanta descobrir coses.

En Teo, un nen que gaudeix la vida
Per què presento en Teo avui?, doncs perquè ara estem en el moment que comencem a llegir sols, i la col·lecció de'n Teo que tenim, de l'editorial Timun mas és una sèrie de llibres que el nen els pot anar llegint tot sol, perquè a cada pàgina hi ha un dibuix molt gran del que succeeix, en quatre ratlles curtes amb l'explicació. Cosa que fa que el nen pugui llegir-les. 

La col·lecció és molt extensa
Les aventures de'n Teo són quotidianes, coses de cada dia, com anar al zoo, fer una festa familiar, anar a l'escola, i de tot això hi ha una aventura. 

Les aventures de'n Teo van ser escrites per la Violeta Denou, que investigant una mica per internet vaig descobrir que era el Pseudònim de tres escriptores, Assumpció Esteban, Carlota Goyta i Ana Vidal. Cap a l'any 1978 va sortir el primer llibre. 

Cada llibre d'aquesta col·lecció conté una guia didàctica per als pares on dóna idees per treballar els capítols amb els nens.



diumenge, 4 de maig de 2014

FELIÇ DIA DE LA MARE!!

Avui només vull entrar un moment a desitjar-vos a totes les mares del món mundial que tingueu un dia especial i que tots els vostres fills us omplin a petons i abraçades.



Aviat us ensenyaré les postals que els vaig fer per la meva mare i la meva sogra.
Que tingueu un bon dia.

dijous, 1 de maig de 2014

HAN ARRIBAT LES ORENETES A CASA

Des de que vaig veure aquesta imatge al Pinterest, vaig saber que ho havia de fer.
Si, a casa ja han arribat les orenetes, i quin millor moment que ara, a la primavera?



Jo cada any, per aquestes dates, espero amb impaciència el seu xiscle que ens avisa que aviat podrem anar a la platja a mulla-nos.



Espero el seu vol rasant que fa, que de vegades, pateixis per si n'ha atropellat alguna.


Espero veure-les col·locar-se totes, una al costat de l'altre als fils de les línies de telèfon, com si estiguessin al cinema esperant que comenci la pel·lícula.



Aquestes, ja han arribat. Ara només em queda esperar les altres.

Aclariment:  Si les feu, escurceu un pèl les ales, a mi em cauen pel pes. Hi he hagut de posar uns reforços per sobre per a que aguantin.