Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dijous, 15 de maig del 2014

DEURES. QUINA DESESPERACIÓ

Dissabte vam tenir l'aniversari d'una companya de classe del petit. I d'entre moltes altres, va sortir la conversa de quan el proper curs comencin 1r de Primària. I ja parlaven de deures i a mi ja em van entrar tots els mals.

Només té 6 anys, vaig pensar jo, encara no sap llegir bé. Aquest any també ens porta "deures", llegir tres ratlles del llibre que tenen, això està bé, són cinc minuts.

Però és que quan penso en deures, em venen al cap tots els que té el gran. I m'agafen tots els mals. Trobo que és una exageració la quantitat de deures que avui en dia els posen a nens de 5è de primària, en general. Sé que hi ha escoles que no en posen, i també sé d'escoles que en posen molts més dels que té el meu fill. I ho trobo massa exagerat.

Els nens quan surten a les 5 de la tarda (com és el cas dels meus fills) ja s'han passat 8 hores a l'escola (ells es queden a dinar), fer-los estar entre 2 i 3 hores més fent deures ja és massa. I si, ho reconec, el meu fill és un pamplines que amb una mosca es distreu, però això no treu que, per exemple de matemàtiques tingui 6 exercicis per fer mots dies, amb la còpia de l'enunciat inclosa en un color i les operacions en un altre. I aquí li hem de sumar els exercicis de català, castellà i estudiar o potser un treball, entrar a la plataforma d'ortografia, d'anglès, etc.  I amb tot això no vull dir que jo estigui en contra dels deures, sinó que hauria d'haver alguna manera de dosificar-los.

He llegit en molts llibres la importància que té que els nens juguin, descansin després de l'escola. La importància que té que llegeixin. Però jo em plantejo, i quan han de fer això?. I si a sobre el nen té activitats extraescolars, ja és la pera. Per sort, el nostre dia a dia no està carregat d'activitats extraescolars, el Jordi fa bàsquet dos dies a la setmana (un d'ells divendres) i surt a 2/4 de 7, o sigui que a 3/4 com molt tard ja és a casa fent deures. I un dia a la setmana ve una persona a casa a fer anglès i a 1/4 de set ja han acabat. La resta de dies, arribem, berenem, descansem i ens posem amb els deures a les 6. A dos quarts de nou sopem, perquè a dos quarts de deu els vull al llit com a molt tard. Necessiten descansar, són nens molt actius que necessiten les seves hores de son. Així que el nostre dia a dia de deures és un vinga va espavila, vinga va no t'entretinguis que no acabaràs, vinga va fes primer el que sigui per demà, vinga va que encara t'has de dutxar.

Sincerament, no m'estranya que tant ell com nosaltres tinguem unes ganes boges que s'acabi l'escola. I pensar que el curs vinent començarem amb l'altre, ja tremolo.


2 comentaris :

  1. Uiiiii has tret un tema.... que uff!. A veure, l'escola dels meus és de les que en posen molts... i quan dic molts són molts. Ho fan progressivament, els primers cursos menys i a mesura que passen cursos afegeixen més feina. Nosaltres tenim dies estressants i dies que no tant. El que fem és deixar "l'agenda neta" el cap de setmana de manera que entre setmana facin els que corresponen a l'endemà. I a ser possible fem la rematada entre divendres tarda o dissabte al matí. Ja veuràs, t'adaptaràs mica en mica, i podràs compaginar extraescolars i deures. Estressant, però combinable. ;-) Ànims!!!
    Montse D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres, per norma, fem deures posats deures acabats. Tant si són per demà com per la setmana vinent, així ja no hi hem de pensar més i el cap de setmana podem relaxar-nos més.

      Soc conscient que nosaltres no som dels que més en tenim, per exemple el meu fill no ha tingut mai dos exàmens en un mateix dia, en canvi, els meus nebots que fan 3r si. Però la veritat és que es fa molt pesat això dels deures.

      Un petó.

      Elimina

M'encanta que em comenteu alguna cosa.