Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dijous, 30 de gener de 2014

TEMPS DE COMUNIONS

Abans de que el meu fill gran fes la comunió pensava que la gent que tres mesos abans la preparaven eren exagerats. Au, on van?, una comunió és fàcil i ràpida de preparar!!, pensava jo, ingènua de mi.

Com veia que la resta de mares dels companys 6 mesos o fins i tot un any abans ja començaven a moure's pels preparatius vaig començar a mirar. I sort!! que ho vaig fer, perquè el que és qüestió de restaurant i vestit com no t'espabilis no trobes res.

Així que els que encara no heu preparat res de la comunió dels vostres fills d'aquest any, ja aneu una mica tard. Igualment us deixo algunes idees del que vaig preparar jo pel meu fill.

Una cosa tenia clara, ho volia fer tot jo, que fos una cosa nostra, de casa, per a ell.

Vaig comptar amb l'ajuda de la meva amiga Carme de Punto y aparte que és qui em va fer el dibuix i el muntatge del recordatori i el punt de llibre.

Com a regal dels convidats vaig fer una caixa amb cartró ondulat.


No tinc la foto de com anava presentada
Dins de la caixa hi anava el recordatori, un punt de llibre, una llibreta i una galeta.

Recordatori
El recordatori es va fer a la mida d'un tarjetó gran.

Llibreta i Punt de llibre

La llibreta feia uns 15x15. A dins anaven fulls en blanc. A sobre de la portada hi vam posar una funda transparent per a que no es fes malbé la tapa. La vam anar a fer enquadernar a una impremta, tot i que jo em vaig comprar una mini enquadernadora, no vaig aconseguir trobar els espirals a la mida que volia. 

Al punt de llibre hi vaig posar un angelet que em van agradar molt de la casa Artemio, enganxat amb un fil platejat, que li donava vida. 

Tant per a la tapa de la llibreta com pel punt de llibre, vaig fer servir els mateix paper que pel recordatori.


Menú del restaurant
Pels menús del restaurant vam demanar que posessin una imatge igual a la dels recordatoris.

Per últim vaig fer un llibre de signatures per tenir un gran record d'aquell dia.

Llibre de firmes

Tant el nom com la data estan retallats amb vellut blau. Les tapes estan fetes amb cartró ploma per a que tinguin més consistència i damunt enganxada una cartolina amb el logo i per sobre una funda de poli-propilè transparent per a protegir-ho tot. 

Estic molt orgullosa de la feina. Per aquella època jo encara no havia sentit a parlar de l'escrapbooking, no tenia ni un troquel i ni una sola tinta. Encara no havia entrat en aquest món tan addictiu i que pel fet d'haver de navegar buscant materials i informació va fer que descobrís i ara em té enganxada. 













dimarts, 28 de gener de 2014

JOC DE LES FOTOS

Fa uns dies la Roser del bloc P'tit Gat proposava un joc per als nens que em va agradar molt. Es tractava de deixar-los la càmera als nens i anar buscant coses per fer fotos.

I nosaltres ho vam fer, primer vam buscar coses de colors:
Primer vam buscar alguna cosa vermella




Després blau




I finalment verd


Després li vaig demanar que busqués alguna cosa de menjar:



La següent foto era alguna cosa que el representés a ell


Per últim alguna cosa que a ell li agradés molt



Per últim li vaig demanar que fes fotos lliures i això va sortir




Com podeu veure es tant bon fotògraf com jo :s però què li farem, imaginació no li falta. 
El més important és que s'ho va passar d'allò més bé. Després no hi havia que el fes deixar la càmera. 

dilluns, 27 de gener de 2014

DIUMENGE DE BICICLETA



El que jo tinc amb la bicicleta no sé com considerar-ho, és una mena d'amor-odi. M'agradaria saber-ne anar i tenir molta força per acompanyar als meus homes en les seves excursions. Però a la vegada l'odio, perquè em canso, tinc por de caure i aquí tot és muntanya, pujades i baixades i acabo esgotada. Sempre prefereixo quedar-me a casa fent altres coses i ells marxen.

La setmana passada ho vaig intentar però als vint minuts ja no vaig aguantar més. El meu fantàstic cos menopàusic, fofo i desmanegat va dir que la bici no és per mi.

Però avui ha guanyat la força, avui em sento orgullosa d'haver-ho aconseguit. Hem fet una excursió cap al riu, és una zona preciosa que li diuen la Font de la Ceba (ningú no sap per què), el riu (el Francolí) baixava animat, el soroll de l'aigua era com una cançó relaxant.

Hi ha un moment que l'hem de travessar, ja hi ha unes pedres posades per fer-ho. Mentre el meu home passava les bicicletes, els nens jugaven a llençar-hi pedres.

Alguna cosa intentava pescar el petit
Desprès hem anat a recuperar forces a la font


De tornada, hem anat seguint el camí del riu fins a tornar al poble

El Francolí baixa ben viu

Quan hem arribat a casa ho hem celebrat amb un bon "vermutillo".

Us demostro que jo també hi he anat, no us enganyo ;)
Ha valgut la pena l'esforç.

Pd. Les fotos estan fetes amb el mòbil i no té una gran càmera, per això són més dolentes del que és habitual, he he.







divendres, 24 de gener de 2014

PER FI... DIVENDRES



Aquesta setmana ha estat una mica dura, hem dormit malament, estem constipats i el temps no ha acompanyat gens. Però per fi, és divendres!!!
Aquí us deixo una mica la setmana resumida:

Dilluns
Els números no quadren, em surt fum del cap. Però l'any està tancat.

Dimarts
Què ho fa que una escola no sigui capaç de solucionar això?

Dimecres
Ja està en marxa, viento en popa a toda vela, i tot sobre el temps establert, de moment.

Dijous
Ja tenim el material, ara toca treballar-hi.

Divendres
Es un gust veure això anant cap a la feina.

Avui la frase que més he escoltat al treball ha estat. PER FI ES DIVENDRES!!!. Doncs si, ho és. Ara toca agafar forces el cap de setmana per començar de nou dilluns.

Bon cap de setmana.




dimecres, 22 de gener de 2014

ESTOIG

Avui us ensenyo l'estoig que vaig fer per al meu fill pel cole.


La tela de les estrelles la vaig comprar l'any passat al Creativa Bcn.



La tela llisa verda me la va donar la meva mare amb un altre munt de teles que ella ja no fa servir.


La cinta verda la vaig comprar en un basar.

L'estoig és molt fàcil de fer, jo vaig seguir el tutorial del blog de la Cristina no paris de cosir, un blog molt recomanable i una noia que sembla encantadora. 

dilluns, 20 de gener de 2014

ARBRE GENEALOGIC



Hi ha una dita castellana que diu, no hay mal que por bien no venga. I en aquest cas per sort o per desgràcia, depèn de com es miri, és ben certa.

Arrel d'un desgraciat incident familiar com és la mort d'un cosí, en vaig recuperar un altre. El meu cosí Ricardo i jo, ens vèiem un cop l'any, durant un mes quan passàvem els estius a Eivissa. Allí vivien els meus avis i els anàvem a veure a l'estiu i ells venien a passar els nadals a casa. Així que a Eivissa només hi anàvem un cop l'any. Doncs durant aquest mes, el Ricardo i jo érem inseparables (ens havien arribat a dir si ens casaríem), estàvem tot el dia junts, només ens separàvem per anar a dormir i perquè nos ens deixaven dormir l'un a casa de l'altre.

Per desgràcia, i com sempre, els problemes familiars desuneixen. I encara que ell i jo ens havíem promès que no ens afectarien les baralles i discussions, ho van arribar a fer. I ens vam distanciar. També hi va influenciar la distància física i que cadascun feia vides diferents.

La qüestió és que arrel de la mort del meu cosí Santi, jo tenia la necessitat de retrobar l'altre cosí i com sabia com contactar-hi, ho vaig fer. Li vaig enviar un correu, amb la por de si em contestaria o no i, si ho feia, quina seria la resposta. Tot va anar com m'esperava, em va respondre i va estar content de saber de mi. Amb dies, un correu va portar a un altre i un altre, fins que vam arribar al tema que ens interessa.

No sé ben bé com va començar la història, crec que tot va ser per una broma sobre la nostra família (n'hi ha un fart i un tip, de gent i d'historietes). La qüestió és que jo li vaig comentar que jo penjava d'un arbre genealògic a internet per part del meu pare, etc, etc, etc, i li va agradar la idea. I entre els dos, en vam començar un per de la família que ens uneix, la nostra àvia.

Tirant del fil, de fotos i de records hem arribat fins a Uruguai. La nostra àvia va néixer a aquell país, encara que la majoria de la seva vida va viure a Eivissa, també va viure molts anys de ben petita a Punta del Este. I fins a allà ens ha enviat l'Arbre. Hem contactat amb molta de la família que tenim allí, un munt de cosins i cosines segones. Hem descobert que fins i tot la nostra família va començar un poble "Villa Serra". Tot això ho explica molt bé el meu cosí al seu bloc. Hem remuntat l'arbre fins al nostres re-re-besavis, difícil no? doncs si, aquest senyor era el nostre re-besavi:

Juan Serra Bufí

I d'aquest senyor i la seva esposa en coneixem els noms dels pares. 

I aquí no acaba tot, tenim temps i ganes de seguir-lo ampliant. Així que entre el meu cosí Ricardo, les nostres cosines de l'Uruguai (Cèlia i Pilar), la meva mare i jo (i qui aporti informació), seguirem ampliant la nostra família que, de moment, té 177 persones. 


dijous, 16 de gener de 2014

AGENDA

Com us vaig dir, aquí us presento l'agenda nova de la feina. Sé que no hauria de dir-ho, però m'encanta com ha quedat. El meu home diu que és seriosa, però jo no li trobo gens.


Inicialment era negra (no tinc foto). Li vaig posar aquest paper de casetes per davant i, del mateix paper, un globus ben xulo per darrere.


També, al davant, li vaig escriure dins del núvol amb una plantilla de números la data. Penso que ha quedat com si ja hi anés incorporada. 



Les solapes per dins les vaig folrar amb un paper del mateix to verd que forma un enreixat.
El llom és de vellut negre tallat amb un cúter en forma ondulada. A la cinta del punt de llibre li vaig posar un núvol que no surt a les fotos, això ho haig d'arreglar perquè queda molt blanc. L'haig d'entintar una mica.


Per última, vaig posar el nom amb les lletres d'un abecedari que tenia, les vaig entintar de rosa per a que destaquin i ja està.




dimarts, 14 de gener de 2014

LLIBRETA

El meu pare és una persona que s'ho apunta tot, tot, quan canvia una bombeta, una pila, quan ha fet una reparació. Fins i tot, si nosaltres (el meu germà i jo) fem algun canvi, de feina, de casa, del que sigui, ho apunta.

També pren notes per a possibles articles, perquè li encanta escriure articles en una revista. O s'anota paraules que no ha sentit mai i les busca al diccionari i se les apunta. I tot en català, no ha estudiat mai en català tot el que sap és completament autodidacta i ho fa perfectament. 

Abans de Nadal, uns impresentables li van posar les mans a la butxaca i li van robar, a part de les claus, l'agenda on tenia les seves anotacions. Per tant, els Reis li van portar una llibreta nova per a que s'ho apunti tot ben apuntat. 

Inicialment la llibreta era així:
 Cuaderno Blanco
Quadern Moleskine blanc
Li vaig posar un paper de color marró a topets, un lateral de vellut marró també i la goma la vaig tintar amb Distress Vintage Photo.

Després vaig buscar pel google una imatge de paper i ploma  i aquesta em va encantar. La vaig retallar i també la vaig tintar. Li vaig escriure amb rotulador negre Notes.


A baix li vaig enganxar una etiqueta tartan (abans es deia quadres escocessos ;) ) i una altra del paper amb el que vaig folrar les solapes per l'interior i li vaig posar el nom.


Finalment per dins, la vaig folrar amb una paper verd pistatxo gravat  (a la foto de sota es veu millor la rugositat) i vaig entintar tant el forro com el llom de les pàgines.




A mi m'agrada com ha quedat. Al nou amo no ho sé perquè encara no li he pogut donar, però coneixent-lo segur que li encantarà (amor de pare :) ).

El proper dia us ensenyo la meva nova agenda de la feina.





dilluns, 13 de gener de 2014

JO NO PENSO ANAR AL MEU CASAMENT

Exactament això em va dir ahir el Joan, el petit, en una conversa de cotxe tornant cap a casa. Tot va venir perquè el seu germà se'n va anar a sopar i a jugar a casa d'una amiga, el seu pare se'n va anar a veure el partit i ell i jo ens vam quedar sols. Evidentment ell plorant perquè volia anar amb el Jordi.

Per fer-li entendre que no hi podia anar, li vaig dir que era una qüestió d'edat. Llavors em va preguntar quan podria anar ell a casa dels seus amics, i jo li vaig dir que quan tingués 10 anys com el seu germà, cosa a la que ell em va contestar és un rotllo ser el petit. Li vaig dir que jo també era la petita de casa meva. 

A tot això ell es va quedar cavil·lant, això de l'edat, de petits, grans, el més gran el més petit el porta de corcoll últimament. Sempre ens pregunta qui és el més gran de la casa, tant d'edat com d'alçada, sempre compara grans i petits. Llavors, clar, la cosa no li va acabar d'agradar i em diu però si jo soc el més petit, tots us morireu abans que jo i jo no em vull quedar sol quan us moriu. Aquí jo ja, em començava a partir de riure (sort que conduïa i no em podia veure). El meu cap ràpidament es va posar en marxa per explicar-li que no, que ell no estaria sol, que tindria dona i fills i nets i que no estaria gens sol. Ah clar, llavors jo ja estaré casat!! em va contestar ell. I no va dir res més.

Uns 100 metres més endavant, va tornar-hi. Però jo no penso anar al meu casament!!!. Aquí jo ja no vaig poder més i em vaig posar a riure. Com?, com que no aniràs al teu casament? com ho faràs?. I em diu, és que estarà ple de gent i ens haurem de fer petons davant de tothom, quina vergonya, jo no vull que la gent em vegi. Allí si que ja em va desmuntar totes les teories.

O sigui que núvies del meu fill petit, penseu que haureu de buscar un substitut pel dia del casament. Ell té clar que es vol casar, però això de ser el centre d'atenció d'aquell dia no en vol saber res. 

Es que me'l menjo. 

Pd. La conversa va seguir dos quilòmetres més i va derivar amb un i jo on era abans d'estar a la panxa?. Si algú té una resposta convincent que me la digui!!!

divendres, 10 de gener de 2014

ORGANITZACIÓ

Necessito que algú em doni la recepta de la perfecta organització!!!!!. No hi ha manera, no ho aconsegueixo. Jo sempre m'he tingut per una persona organitzada, però la veritat és que d'organitzada no en tinc res i cada cop vaig a pitjor. 

Cada any al setembre, que és quan comença l'any per a mi amb la tornada al col·legi, em compro una agenda per apuntar-me totes les coses. Em faig llistes inacabables de coses que haig de fer, de manualitats, de compres, l'organització de les festes, etc. I un cop tinc totes les llistes fetes, després no em recordo de mirar-m'ho. I quan, de sobte, un dia repasso l'agenda veig coses que havia apuntat que faria que ja ha passat el temps de fer-ho. 
Pinterest
Ahir mateix, vaig pensar en un tema per al bloc, evidentment en un moment d'aquells en que no pots parar-te a apuntar, no sé si estava conduint o fent alguna cosa amb els nens, però el cas és que quan em vaig posar amb les mans al teclat ja no vaig ser capaç de recordar el tema. I pobre bloc, va a trompi-cons. 

Segueixo blocs d'organització, sobretot aquest Iheart Organizing, que és el bloc més organitzat que conec, tinc un tauler al Pinterest sobre l'organització, però ni així soc capaç de portar una agenda com Déu mana, i no anar tot el dia amb paperets petits per les butxaques, amb coses apuntades que després no sé ni què diuen. 
Iheart Organizing - Us asseguro que intento tenir així l'armari de manualitats
Així que acabo de fer-me un segon propòsit per al 2014, i amb això més feina. Em faré una agenda sense dates i només amb llistes on aniré apuntant tot i tot el que necessiti i la portaré al dia. També van ser els propòsits del 2013 i 2012 ;(. Aquest any HO ACONSEGUIRÉ.

Pd: el primer propòsit del 2014 va ser no estar tant pendent del mòbil davant dels nens, i de moment, vaig bé. 

dimecres, 8 de gener de 2014

AIXÒ ÉS UN NO PARAR

Avui ja hem tornat a la rutina, matinar, esmorzars, cole, deures quan vinguin els nens. Sembla que les vacances ja siguin cosa del passat d'un passat llunyà. I així mateix passa amb la resta de món, obres el Pinterest i ja no hi ha ni rastre del Nadal, ara ja només existeix Sant Valentí.

I a casa passa el mateix, ahir ja va desaparèixer tot allò que et feia entrar al món del Nadal, mal fet, ho sé fins el 2 de febrer no hauria de ser, però què voleu que us digui, la mateixa impaciència que hi ha per posar-ho, la tinc per treure-ho. Així que Nadal és aigua passada. 

I ara toca el següent pas. No serà Sant Valentí, no ho celebrem, nosaltres som de Sant Jordi. Però el dia 1 el petit farà 6 anys i ja toca pensar en la festa. Si per ell fos ja mateix, si pogués ser, però ja li vaig dir que fins que no haguessin passat el Reis no començaríem a fer res de la festa. I ahir ja m'ho va recordar: "- mamà ja han passat el Reis, ja hem de començar a muntar la festa". Per Déu, és més impacient que jo!!!!! 

Un dia dels que anàvem a Barcelona ell i jo sols, vam parlar del tema i de què volia que anés la seva festa. Ell convençut, em va dir que Invizimals, cosa que jo molt suiggèneriment (ejem) li vaig dir que l'any passat ja l'havíem fet de Pokemon i era molt similar i seria molt avorrit repetir, etc, etc. Total, que al final el vaig poder convèncer (no sense esforços). Després la llista es va convertir en Hot Wheels, Màgia (l'escollida per la mama), futbol, pirates, Angry Birds,  i alguna cosa més que no aconsegueixo recordar. Inicialment, amb molta alegria i satisfacció per part meva, em va dir que si que li agradava la temàtica de la Màgia. Però quina va ser la meva decepció d'ahir quan em va dir que no que volia un altre tema. 

I quin tema ha escollit? us preguntareu vosaltres. Doncs si sou uns bons seguidors meus estic convençuda que ja ho sabeu. I si no, haureu d'esperar fins al 3 de febrer que us ho ensenyaré tot.

Ara em toca buscar, remenar i muntar. Ja tinc feina per uns quants dies.

dimarts, 7 de gener de 2014

AQUEST ÉS EL NOSTRE NADAL RESUMIT

Dia 7 de gener, gairebé tot torna a la normalitat, els Reis ja han passat i avui toca fer balanç de tot, Nadal, Cap d'Any i Reis. 
Han estat unes festes molt plàcides i tranquil·les, amb algun petit entrebanc però tot solucionat. 
Us faig un petit resum en imatges:


Aquí tenius els prepraratius, els nens pintant el pessebre, la garlana d'Any Nou, els marca llocs de la taula de Cap d'Any, la taula com va quedar i les etiquetes pels regals de Reis.



Aquestes són algunes de les activitats que hem fet, experiments, bombons, estar vora el foc, anar a parcs de Nadal. 
A més d'estar en família i estar tots junts veient pel·lícules de cinema.

I per últim... 


van venir els Mags d'Orient. Es veu que ens hem portat molt bé aquest any, perquè han estat molt generosos.

Us agraden les etiquetes? em sento molt orgullosa d'elles.

Ens ho hem passat bé, hem rigut, cantat, anat amunt i avall, conegut gent, menjat (massa). I fins i tot, hem tingut la grip, però ja ha passat així que tot torna a la normalitat. I demà...

... a escola. En fi, tot s'acaba.

Espero que les vostres vacances hagin estat tan fantàstiques com les nostres. 




divendres, 3 de gener de 2014

I AIXÍ VA QUEDAR

Ja estem a 2 de gener (gairebé 3), com va anar el sopar de Cap d'Any? i el dinar d'Any Nou?. A nosaltres el sopar va ser una mica estrany, hi va haver qui no es va trobar massa bé i no va poder menjar-se el raïm, però en canvi el petit va aguantar com tot un homenet que s'està fent i es va menjar els 12 grans de raïm de xuxes.

Al dia següent, com ja us havia dit, vam fer el dinar a casa i tenint en compte que la cuina no és el meu fort, no m'agrada cuinar  crec que va anar força bé, exceptuant les postres. Vaig fer una mousse de llimona però no va quedar gens bé. Sort que sempre tinc el socorregut "Pla B". 


Aquí el raïm preparat

 Una garlana rebia l'any:


No vaig ser l'única que va voler decorar la casa per l'Any Nou. Els nens van voler col·laborar, el gran va fer aquesta garlana on s'hi llegia 1 de gener. Presideix la llar de foc.


El petit en va voler fer una altra de cercles festonejats amb paper vermell brillant i una lletra al mig. Ben bonica va quedar penjada.


Després vam preparar la taula, amb el menú i el nom de cada persona al costat.






Per últim us ensenyo el filet com s'estava fent al forn.


Va ser un dia molt maco i sobretot perquè ens van donar una bona notícia, una de les que hi havia dintre de les 14 coses positives que li demanava al 2014. L'any comença bé, espero que es mantingui així.

Ara toca esperar a les Ses Majestats.