Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dilluns, 13 de gener de 2014

JO NO PENSO ANAR AL MEU CASAMENT

Exactament això em va dir ahir el Joan, el petit, en una conversa de cotxe tornant cap a casa. Tot va venir perquè el seu germà se'n va anar a sopar i a jugar a casa d'una amiga, el seu pare se'n va anar a veure el partit i ell i jo ens vam quedar sols. Evidentment ell plorant perquè volia anar amb el Jordi.

Per fer-li entendre que no hi podia anar, li vaig dir que era una qüestió d'edat. Llavors em va preguntar quan podria anar ell a casa dels seus amics, i jo li vaig dir que quan tingués 10 anys com el seu germà, cosa a la que ell em va contestar és un rotllo ser el petit. Li vaig dir que jo també era la petita de casa meva. 

A tot això ell es va quedar cavil·lant, això de l'edat, de petits, grans, el més gran el més petit el porta de corcoll últimament. Sempre ens pregunta qui és el més gran de la casa, tant d'edat com d'alçada, sempre compara grans i petits. Llavors, clar, la cosa no li va acabar d'agradar i em diu però si jo soc el més petit, tots us morireu abans que jo i jo no em vull quedar sol quan us moriu. Aquí jo ja, em començava a partir de riure (sort que conduïa i no em podia veure). El meu cap ràpidament es va posar en marxa per explicar-li que no, que ell no estaria sol, que tindria dona i fills i nets i que no estaria gens sol. Ah clar, llavors jo ja estaré casat!! em va contestar ell. I no va dir res més.

Uns 100 metres més endavant, va tornar-hi. Però jo no penso anar al meu casament!!!. Aquí jo ja no vaig poder més i em vaig posar a riure. Com?, com que no aniràs al teu casament? com ho faràs?. I em diu, és que estarà ple de gent i ens haurem de fer petons davant de tothom, quina vergonya, jo no vull que la gent em vegi. Allí si que ja em va desmuntar totes les teories.

O sigui que núvies del meu fill petit, penseu que haureu de buscar un substitut pel dia del casament. Ell té clar que es vol casar, però això de ser el centre d'atenció d'aquell dia no en vol saber res. 

Es que me'l menjo. 

Pd. La conversa va seguir dos quilòmetres més i va derivar amb un i jo on era abans d'estar a la panxa?. Si algú té una resposta convincent que me la digui!!!

1 comentari :

  1. Jajajajaja... Aquests nens... Maria també te moltes sortides d'aquestes i moltes vegades no se q dir... Com d'on venen els nens... I começo amb la historia de. la llavor... I ja quan et diu q on et posen la llavor... Tens rao, per menjar-se'ls

    ResponElimina

M'encanta que em comenteu alguna cosa.