Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dijous, 27 de febrer del 2014

I MADUREM.

Ahir vam tenir la revisió dels 6 anys del petit. Per sort amb ell no cal anar massa sovint al metge (ja hi vam anar prou amb el gran al seu moment). 

A una de les revisions que vam anar quan era petitet (devia tenir uns 2 anys), la doctora em va insinuar dir que hauria d'anar a fer mirar si el meu fill era hiperactiu, perquè no s'estava quiet ni un segon, ho tocava tot, ho regirava tot. I jo que soc doña nen no toquis, nen no molestis, encara es notava més. Jo li vaig contestar que a l'escola no m'havien dit res i que recordés que el gran, a la seva edat era igual de mogut. Així que no li vaig fer cas. Però, com a mare, et queda aquell rau-rau per dins. 

Doncs com he dit, ahir vam anar a la revisió dels 6 anys. I vosaltres direu, i dels 2 als 6 no heu fet més revisions?, doncs si, vam anar a la dels quatre, però seguia igual de mogut. En canvi a la d'ahir, el meu fill semblava un homenet. Va entrar, va saludar, va contestar a totes les preguntes de la infermera. Li va explicar perquè portava la cara pintada i de què anava. Es va desvestir i vestir sol (només el vaig ajudar una miqueta amb la samarreta per a que no se li anés la pintura de carnaval que portava). I finalment li van posar la vacuna i encara que no li va agradar gens, no va plorar mica. És molt gran el meu fill!!!.

En acabar, la mateixa infermera em va dir, nena qui l'ha vist i qui el veu ara. No sembla ell, tot formal i tranquil. Així que jo ja em quedo tranquil·la. 

Però no us penseu, el dimoni que porta dins, ahir el tenia amagat. Aquí us deixo la prova que ho demostra. Dilluns em va agafar la bossa on tinc els pinta-ungles d'amagat i va acabar així.

Què ben pintades van quedar.

dimecres, 26 de febrer del 2014

UNA POSTAL

Algun dia d'aquesrs vaig llegir en un bloc algú que deia que tenir un bloc servia per, entre d'altres coses, per crear-nos una obligació a les persones mandroses, i trobo que és ben cert. Jo fins ara totes les coses que feia amb l'scrap eren buscades a Sant Pinterest i copiades (per això algunes no les poso aquí, perquè no sé fins quin punt ho puc fer). Però i gràcies a voler-ho ensenyar aquí, dissabte vaig fer la meva primera postal 100% treta del meu caparró, vaig fer funcionar aquestes coses que tinc completament desgastades anomenades neurones i crec que es van esforçar força.

Un ensenyo la postal que vaig fer per l'aniversari d'una amigueta del petit.


dilluns, 24 de febrer del 2014

DILLUNS DE LLIBRES - TOM GATES

Fins ara us he parlat dels dos llibres que li van regalar al meu fill petit, de 6 anys. Avui, com és dilluns, toca parlar d'un altre llibre, però aquest cop, per a més grans. 

El meu fill gran (en breu 11) no és que sigui massa lector, de fet, ha tret el gen pare-mare (més pare que mare, tot s'ha de dir) que ni li agrada llegir. El Tió cada any li caga un llibre o altre i la veritat és que fa un sobreesforç per saber quin i així i tot normalment no l'encerta. Com a punt positiu per al meu fill, haig de dir que fa l'esforç i se'ls llegeix, encara que rondini. I m'acaba dient, doncs m'ha agradat.

Aquest any, com no podia ser d'una altra manera, el Tió li va cagar el seu llibre, i en veure'l la resposta immediata del nen va ser "doncs que sàpigues que no me'l penso llegir", a lo que jo, com a mare seva que soc, vaig somriure sabent perfectament que se'l llegiria com ha fet cada any. No ho pot evitar, li pot més la mala consciència de saber que a mi m'agrada que se'l llegeixi i ho fa. 

El llibre en qüestió és aquest 

El món genial del Tom Gates - Ed. Bruño

Pels que ja coneixeu El diari de Greg, aquest llibre, El món genial del Tom Gates és molt similar. Es tracta d'una sèrie de llibres en la que un nen d'uns 13 anys conta com li van les coses tant a casa com a l'escola i la manera de fer rabiar la seva germana. 
Si sou dels que penseu que segons quins llibres o dibuixos no són una bona influència, aquest és un d'ells, perquè el Tom Gates és un buscador de conflictes nat, li encanta fer empipar la seva germana, no fa el que li demanen a l'escola, critica i rondina dels pares, etc. En definitiva, el que fa un nen pre i adolescent.

La gràcia principal d'aquest llibre és la manera com està escrit, no és un llibre de grans lletres, sinó que cada pàgina combina lletra amb dibuixos i a cada paràgraf va jugant amb el tipus de lletra, les negretes i els subratllats, tot per fer-ho més amè. 


En definitiva, el meu fill se'l va llegir en UNA nit. I com que ens va costar trobar la segona part, se l'ha rellegit tres vegades més. 

divendres, 21 de febrer del 2014

MES COMUNIONS

Avui us porto més material per a les comunions. Aquest cop són uns recordatoris i un llibre de firmes que vaig fer per la nena d'uns veïns.

La idea la vaig treure del bloc de la Beatriz, TizScrap, ella fa uns llibres de firmes que a mi m'agraden molt. Reconec que soc força clàssica per a les comunions, m'agraden els recordatoris senzills i clars.


El recordatori està fet amb una cartolina rosa i una de blanca amb relleu, superposada amb coixinets per a que li doni volum. A la cartolina blanca, primer vaig arrodonir les cantonades i després  hi vaig troquelar un cercle que vaig retallar una mica per a que quedés una mica més petit que la circumferència on havia d'anar col·locat. Al mateix cercle li vaig troquelar una papallona i el cos el vaig reomplir de Líquid Pearl rosa per a fer conjunt. Al texte hi vaig ressaltar el nom de la nena amb el mateix to usat en tot el recordatori i la data en un color verd poma. 

Llibre de firmes
El llibre de firmes el vaig fer en rosa com els recordatoris. Per la part del llom, la blanca, vaig utilitzar el mateix paper que vaig fer servir en el recordatori. Seguidament vaig posar un paper de papallones. Com a decoració un troquel festonejat amb uns puntets de liquid pearl (això és molt típic de la Tiz, trobo que queda molt bé). Damunt del festó hi vaig col·locar un cercle del mateix paper blanc que vaig entintar de rosa per donar-li més color. El nom el vaig posar d'un alfabet blanc i el vaig deixar d'aquest color per a que destaqués. Li vaig afegir unes floretes i unes papallones.
Per unir els dos papers li vaig enganxar una cinta també festonejada. I li vaig posar dues cantoneres daurades, que a part de protegir-lo m'agrada com queden. Per a l'enquadernació vaig fer dos forats amb la Crop a dile i li vaig posar dos eyelets en forma de flor per a que quedés més bonic. Vaig agafar els fulls amb una cinta blanca formant un llaç.

Així és com li vaig entregar

Aquí dins anaven els recordatoris
Aquesta és una de les primeres coses d'scrap que vaig fer. Em va encantar. Ja tinc pensat el proper llibre de firmes.










dimecres, 19 de febrer del 2014

"COGE LO QUE PUEDAS Y CORRE"

Aquests dies no paro de veure fum pertot arreu, y encara que sé que es fum de calçotades o d'esporgar arbres, no deixa que m'amoïni.

Jo visc al camp, prop de la muntanya i un dels meus grans malsons són els incendis forestals. I reconec que em poso molt histèrica amb aquest tema (m'ho va dir una vegada la meva mare i té raó). Però és que no ho puc evitar, el foc ho arrassa tot (pitjor és l'aigua, ho sé, però aquí és difícil patir per ella). Allà on hi ha hagut un foc, no hi torna a haver vida fins als 15 anys, i això és molt de temps.

La muntanya del poble on anàvem a estiuejar de petits, es va cremar l'any 84. Recordo que abans de cremar-se, per la carretera sempre creuaven conills, senglars o perdius. Des de que es va posar foc, és molt raro el dia que et trobes un conill. De tant en tant veus una perdiu, però res més.

El juliol del 2012 es va posar foc a la muntanya de davant de casa. Una tarda va començar el foc al costat de la carretera, suposadament per una burilla que un desgraciat  una persona va llençar per la finestra del cotxe. Els bombers van estar-hi treballant tota la tarda i nit. A dia següent quan ja el donaven per extingit, una pinya va esclatar i va començar un segon foc al cantó contrari d'on estaven els bombers, fent que no s'adonessin que tornava a cremar.

Així es veia el foc des de casa
Quan tornava de la feina vaig veure la columna de fum i ja em vaig començar a posar nerviosa i vaig pensar el pitjor. Durant el trajecte (10 minuts) estava rumiant, i si ens fan fora de casa?, i si se'ns crema tot?, què agafaria si ens fessin fora, roba, objectes de valor, què?.

A mesura que m'apropava a casa, ho tenia molt clar, arribaria i agafaria el més important per a mi (la meva família per descomptat és el primer, però em refereixo a les coses materials que hi ha dins la casa). I ho vaig fer, vaig entrar i me'n vaig anar directe a buscar tot allò que vaig considerar que era molt important a la meva vida, perquè si, perquè tenia molt clar que aquell dia hauria de marxar de casa meva. 

Sabeu què vaig agafar? doncs primer els papers necessaris per si es cremava la casa,  i segon, i per mi el més important totes les fotos importants de la nostra vida. 

Finalment aquella tarda ens van fer marxar de casa, però al vespre hi vam tornar i no va passar res mes.

I vosaltres, què agafaríeu si haguéssiu de sortir corrent de casa vostra?

dilluns, 17 de febrer del 2014

DILLUNS DE LLIBRES

Avui us porto el segon llibre que li van regalar al meu fill petit pel seu aniversari. No té res a veure amb el primer que us vaig ensenyar aquí. Aquest llibre va d'observació, és el clàssic de buscar les diferències, però la gràcia que té és que va amb nivells de dificultat. 

L'Illa de les 160 diferències. Ed. Cruïlla

Està dividit en 10 pàgines i en cadascuna d'elles has de trobar les difirències que hi ha entre la pàgina de l'esquerra i la de la dreta.
Cada cop que passes full és un nivell més, va de l'1 al 10. 

Ja heu trobat la diferència aquí?
Al nivell 1 només et demana que trobis 1 diferència. També té a cada pàgina una solapa per aixecar i et dóna una petita pista per trobar alguna diferència (encara que en algun moment jo no he entès la pista, ho reconec).

Al nivell 9 ja et demana que trobis 40 diferències. És una bogeria, ja ho veus tot borrós. Però enganxa. 


Al nivell 9 ja ho veus tot igual.
Fins a arribar a l'últim nivell, el 10 on et torna a demanar que trobis només 1 sola diferència, però aquest cop ho posen força més difícil. Són dos pàgines dobles on gairebé és impossible veure res de diferent (evidentment encara no l'he trobada).

Aquest és l'ultim nivell. Per experts.

En definitiva, és un llibre que està molt bé per fer treballar l'atenció. El meu fill petit el va agafar amb molt d'entusiasme fins al nivell 3, on és més o menys fàcil trobar alguna cosa. A partir d'aquí ja es va començar a desmoralitzar una mica i no l'ha agafat més. Però si t'hi poses amb ell una estoneta i li vas donant una mica de pistes s'hi engresca 20 minutets. 
En canvi el gran, s'hi va passar una bona estona buscant l'última diferència. Penso que potser va millor a nens més grans. A mi m'enganxa, encara busco.



divendres, 14 de febrer del 2014

TUNEJANT EL MÒBIL

Una de les coses interessants de navegar per la xarxa és la quantitat de coses que trobes interessants per fer i que, al menys a mi, no se m'haguessin acudit.

Pinterest és genial, però és pitjor que el tabac és molt més addictiu, i una de les principals fonts d'inspiració. I el algun lloc vaig veure algú que tunejava carcasses de mòbils.

Jo no tinc un mòbil d'aquests d'última moda, (no estoy por la labor de gastarme el money en mòvil), tinc un que ja fa la feina que vull i força bé de preu i sense casar-me amb cap companyia. Però clar, carcasses i fundes per a ell no en trobo.

Així que, fa temps, vaig decidir que directament decoraria el telèfon. Amb washi tape (és un celo japonès decorat, per qui no el conegui). Però ja estava una mica gastada la decoració i havia de canviar-la. Així que, avui l'he tornat a tunejar.

Així estava fins ara
Ja vegeu que ja es començava a aixecar el washi d'un costat i que per dalt li vaig haver de posar cel·lo també.
Com ja estava una mica cansada del color rosa l'he canviat a un color verdós.

Així com queda ara

Les flors em segueixen agradant molt i per a que no es vegi tant florejat li he posat dues tires de color verd llis. 

He retallat el requadre de la càmera i ja està, tinc telèfon nou. Què us sembla? ràpid i fàcil.







dimecres, 12 de febrer del 2014

SEGUEIXEN LES MODES

Quan jo era petita a l'escola sempre hi havia una moda o altre, així ràpidament me'n recordo de tres, els cromos de picar. Eren aquells cromos petits que compràvem amb fulls i tallàvem i a l'hora del pati els picaves amb la mà per fer-los girar i et quedaves els que es quedaven boca a baix. Una altra era el Hula Hop, un cercle de plàstic que feies girar amb la panxa. I per últim l'scobydoo, uns fils de plàstic que havies de trenar per fer polseres. 

Modes de quan jo era petita

Doncs em fa gràcia perquè avui dia a les escoles segueixen havent-hi modes. L'última moda a la classe del meu fill gran és la de fer polseres amb gomes. 

Paquet de gomes dels xinos
Cada paquet de gomes costa uns 0,90€ als basars i hi n'hi ha 300 i 20 gafets per tancar-les.

Fer-les és una tècnica perquè no es tracta de fer un nus, s'han de posar d'una manera que s'agafin les unes amb les altres sense cap nus. 

Ahir el meu fill em va fer la primera, sense fer servir una mena de telar per posar-hi les gometes. Li va quedar prou xula.

Aviat millorarà la tècnica
L'única cosa dolenta de les modes infantils d'avui en dia és que són molt efímeres. A la meva època quan sortia alguna cosa durava tot un curs o gairebé tot el curs. Ara no, com a molt dura un o dos mesos, passat aquest temps ja ha sortit quelcom més nou i interessant. 

Nota: us deixo un vídeo si voleu saber com es fa la polsera sense la màquina. 


dilluns, 10 de febrer del 2014

DILLUNS DE LLIBRES

M'agradaria tenir una secció fixa de llibres per recomanar, però no sé si tindré molta continuïtat. Si més no, ho intentaré. 

Avui us presentaré el primer llibre dels dos llibres que li van regalar al Joan pel seu aniversari. 

El meu gran llibre de dibuix amb plantilles

Ja vegeu, és un llibre per dibuixar i pintar. 
Tenint en compte que al meu fill no li agrada gens pintar ni dibuixar, puc dir que aquest llibre funciona i enganxa. Li ha encantat. Ara cada nit, abans d'anar a dormir fem un o dos dibuixos. 
A l'interior té una sèrie de plantilles per a que facis el dibuix que et demana. 

Li hem de pintar el rínxols a l'ovella
Primer et mostra què li falta a l'animal i a la dreta hi ha la plantilla per a que la posis a sobre i li pintis els rínxols. Per altra banda si pintes els rínxols a part et dóna diferents possibilitats o tens dibuix lliure o has d'acabar l'ovella, per exemple. 

A l'esquerra li pintem els rínxols a l'ovella i a la dreta com queden els rínxols pintats
A part de les plantilles ja vegeu que també té altres elements per pintar, hi ha sols, floretes, muntanyes, el mar, etc. 
I així fins a 50 pàgines de les quals a l'última fa un resum de tots els elements que s'han anat fent servir, i demana que utilitzis la forma que li toca a cada dibuix. 

Resum de totes les figures que surten al llibre

Així és com ens va quedar a nosaltres el vaixell

Va pintar-li fins i tot l'aigua.

I així és com va quedar la zebra

Trobo que va quedar molt bé.

En definitiva és un llibre altament recomanable tant per nens als que els agrada pintar com per al que no. Entreté molt. 

El proper dilluns buscarem diferències.







dijous, 6 de febrer del 2014

FESTA D'ANGRY BIRDS II

Avui us ensenyaré els detallets que vam fer per donar les gràcies per haver vingut a la festa. Si recordeu en l'anterior post us explicava que jo havia fet uns gomets pels xupa xups del cole que el Joan no va voler posar.
Detallets per regalar

Doncs bé, vaig folrar les caixetes dels regals amb paper craft i a cadascuna li vaig posar el gomet . Després ho vam posar tot en forma de paret, com si fos un dels murs que han de llençar els Angry.

Posats com si fos el joc dels Angry Birds
Finalment la pinyata

Pinyata, Angry Bird Space

A mi particularment és una cosa que no m'agrada gens, els nens s'hi llancen com si no haguessin menjat un caramel en la vida i algun acaba plorant (no més de 3 segons). Però a ells els xifla, i una de les principals peticions del meu fill va ser la pinyata. I la va voler d'un dels Angry Bird del Espai i així va ser. Evidentment ningú no va saber què era. Però està feta a petició de l'interessat.

En general la festa va ser un èxit, i això que ens va passar com l'any anterior, que va fer mal temps i vam haver d'estar els 21 nens mes algun germanet i els pares dins de casa una bona estona. Però ells van s'ho van passar d'allò més bé,  que és el que importa.

Qui s'hi pot resistir?
Per la tarda va seguir la festa, aquest cop familiar, amb una bona calçotada com és tradició. I el sol va tornar a sortir.





I això és tot. Aquesta va ser la super festa dels 6 anys. Ara pensarem amb la dels 11!!

dimarts, 4 de febrer del 2014

FESTA ANGRY BIRDS I

Doncs si, 6 anys ja té el nostre petit, aquell que no vindria mai, del que me n'havia d'oblidar perquè no podria venir mai i del que jo no vaig perdre un bri d'esperança de que arribés algun dia.

6 anys fa que aquell 1 de febrer amb 6 dies de retard jo tornés a ser la dóna més feliç del món. Es va fer sentir des del primer moment i des de lluny sabíem quan ens reclamava. Quan se l'enduien de l'habitació per rentar les infermeres sempre em deien aquell que crida tant és el teu i jo pensava, què bé a ell no el controlaran serà ell el que porti la veu cantant.

I així és, ell té ben clares les coses, sap què vol i quan ho vol. I amb la seva festa no va ser menys. Ja us ho vaig explicar, jo vaig intentar per tots el medis que fos una festa fàcil, de màgia, de cotxes, del circ. Doncs no, ell ho va tenir clar, la festa seria d'Angry Birds. I així va ser.

Sort que no era una temàtica massa complicada i que a Sant Google pots trobar moltíssima cosa, i amb tot això vaig treballar.

Primer de tot vaig fer unes enganxines per posar als xupa xups que portaria a classe (només els deixen portar un petit carmel o detallet), però ell no va voler que hi posessim res al xupa xup, així que van quedar per altres coses. 
Per enganxar a les piruletes
Després vam fer les invitacions, les vaig treure del Pinterest, darrere ell va escriure el seu nom i jo la resta.

No sé per què impreses em van quedar color marró

Per a la decoració del sostre, vaig comprar uns globus de paper dels colors dels angry, vermell, verd (bé, angry verd no n'hi ha, però el blanc quedava malament), blau i groc i els vaig posar els ulls respectius de cada ocellot.

Decoració per penjar al sostre
Després vaig fer una garlana amb rotlles de paper per penjar a la pared.


Per últim vam omplir tot el voltant de la pared amb globus dels mateixos colors que la temàtica. 

Per a la taula, vaig jugar amb els colors verd i vermell, d'un dels angry birds i del porquet que s'ha d'aixafar. 
La meva intenció era comprar galledes de platja amb els dos colors, però no en vaig trobar de cap de les maneres (ja se sap a l'hivern no existeix la platja), però el que si vaig trobar van ser petits gibrells que van fer la mateixa funció.

En vaig comprar dos de grans verds que els vaig decorar amb la cara del porquet i eren per posar-hi les patates. Després un de mitjà on hi vaig posar la cresta de l'angry vermell. I finalment dos de petits que vaig deixar sense res per  no massificar-ho tot.

Per posar-hi les patates

Els plats també els vaig decorar. Cadascun d'ells portava la cara de l'ocell i el porquet. 

Plats decorats
El racó de la taula de la vaixella va quedar així:

Les canyetes dels quatre colors de la festa
També vaig fer uns cartellets per distingir els entrepans i la beguda


Encara em queda ensenyar-vos la pinyata i els regalets que vam donar. Però ja serà un altre dia.







dilluns, 3 de febrer del 2014

ESTIC FENT UN MASTER

Quan vaig decidir fer un bloc l'única cosa que em preocupava era el temps que podia dedicar-li. De fet, portava molt de temps donant-li voltes al cap per fer-me'n un però estava convençuda que entre feina, casa nens i altres activitats no tindria temps per actualitzar-lo. Però ja se sap que això dels blocs enganxa i que sempre hi ha el cuquet de tenir-ne un.

Però el que no comptava a l'hora de crear-lo és la quantitat de coses que s'han de fer, que si has d'anar al Google+, que si has de tenir una plantilla i després donar-li format, a part una plantilla per a mòbils per si algú et llegeix (algú em llegeix?) des del mòbil. 

Però un cop has aconseguit crear-te la plantilla, donar-li format i no sé quantes coses més, descobreixes que hi ha tot un món per descobrir. Hi ha blocs que parlen de com millorar el teu bloc, que donen cursos, que t'expliquen com aconseguir seguidors i et comencen a parlar d'una sèrie de coses que et penses que t'has tornat boja. 

De moment, ja he descobert dues paraules noves, que no surten ni als diccionaris el SEO i el MailChimp. Pel que he anat entenent són molt importants, però ben bé encara no sé per a què. Per si de cas, el curs online de MailChimp de Mamá quiero ser blogger l'estic fent. Ves a saber si alguna vegada en la vida el necessitaré!!!. 

Sincerament, no sé on m'he ficat, però reconec que m'ho estic passant d'allò més bé amb aquest bloc. Això si, això d'anar mirant si em llegeixen i de quina part del món ho fan em té més que enganxada. I... voleu saber una cosa? l'altre dia em van llegir des de LA XINA!!!. Con dos palabras im-presionante.