Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dimecres, 19 de febrer de 2014

"COGE LO QUE PUEDAS Y CORRE"

Aquests dies no paro de veure fum pertot arreu, y encara que sé que es fum de calçotades o d'esporgar arbres, no deixa que m'amoïni.

Jo visc al camp, prop de la muntanya i un dels meus grans malsons són els incendis forestals. I reconec que em poso molt histèrica amb aquest tema (m'ho va dir una vegada la meva mare i té raó). Però és que no ho puc evitar, el foc ho arrassa tot (pitjor és l'aigua, ho sé, però aquí és difícil patir per ella). Allà on hi ha hagut un foc, no hi torna a haver vida fins als 15 anys, i això és molt de temps.

La muntanya del poble on anàvem a estiuejar de petits, es va cremar l'any 84. Recordo que abans de cremar-se, per la carretera sempre creuaven conills, senglars o perdius. Des de que es va posar foc, és molt raro el dia que et trobes un conill. De tant en tant veus una perdiu, però res més.

El juliol del 2012 es va posar foc a la muntanya de davant de casa. Una tarda va començar el foc al costat de la carretera, suposadament per una burilla que un desgraciat  una persona va llençar per la finestra del cotxe. Els bombers van estar-hi treballant tota la tarda i nit. A dia següent quan ja el donaven per extingit, una pinya va esclatar i va començar un segon foc al cantó contrari d'on estaven els bombers, fent que no s'adonessin que tornava a cremar.

Així es veia el foc des de casa
Quan tornava de la feina vaig veure la columna de fum i ja em vaig començar a posar nerviosa i vaig pensar el pitjor. Durant el trajecte (10 minuts) estava rumiant, i si ens fan fora de casa?, i si se'ns crema tot?, què agafaria si ens fessin fora, roba, objectes de valor, què?.

A mesura que m'apropava a casa, ho tenia molt clar, arribaria i agafaria el més important per a mi (la meva família per descomptat és el primer, però em refereixo a les coses materials que hi ha dins la casa). I ho vaig fer, vaig entrar i me'n vaig anar directe a buscar tot allò que vaig considerar que era molt important a la meva vida, perquè si, perquè tenia molt clar que aquell dia hauria de marxar de casa meva. 

Sabeu què vaig agafar? doncs primer els papers necessaris per si es cremava la casa,  i segon, i per mi el més important totes les fotos importants de la nostra vida. 

Finalment aquella tarda ens van fer marxar de casa, però al vespre hi vam tornar i no va passar res mes.

I vosaltres, què agafaríeu si haguéssiu de sortir corrent de casa vostra?

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

M'encanta que em comenteu alguna cosa.