Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dimecres, 29 d’octubre del 2014

DE MICA EN MICA S’OMPLE LA PICA



Aquesta és una expressió catalana que significa que poquet a poquet vas aconseguint una cosa més, pot ser omplir una guardiola, o aprovar exàmens.

Jo sempre l’he tingut per una expressió positiva. Però, d’un temps cap aquí l’estic utilitzant molt però per res positiu. I és que, de mica en mica estic omplint la pica, de petites punyeteries que m’estan complicant la vida d’allò més.

I com vegeu, ja dic petites punyeteries, no hi ha res greu, però, de veritat, és que últimament tot surt al contrari de com voldria.

I ja el súmmum va ser ahir, per desgràcia, es va morir el pare d’un amic. Ma mare m’avisa via whatsapp, li pregunto si haig de fer alguna cosa, em diu que no. Fins aquí bé, però arribo a casa, començo a dinar i em truca ma mare, les 15:03, “hauries d’anar al tanatori a donar el pèsam, ja que no he aconseguit localitzar ningú”. Comencem bé, tots els meus plans per avui de preparar les bossetes pel “truco-trato” de Halloween , a fer punyetes. I ara com aviso al meu fill gran que segurament a les cinc no el podré recollir i que vagi cap a la biblioteca? (el tanatori està a un altre poble, a uns 20 Kms). Truco a l’escola, no m’agafen el telèfon (com sempre que truco), truco a una mare en qui confio sempre que tenim algun problema d’aquests, treballa. Truco a una altra mare, no m’agafa el telèfon. Al final, remoc cel i terra i aconsegueixo que una mare l’avisi a la sortida de l’escola.

Agafo el cotxe i me’n vaig al tanatori, arribo i encara no està ni el difunt ni ningú de la família. Em toca fer temps. Espero mitja hora, bé, ja hi són. No, només hi ha la filla, el fill no hi és, parlo amb ella l’acompanyo en el sentiment i li dic que esperaré al seu germà.

Just passen dos minuts, rebo un missatge del meu home des de la feina, “truca’m”. Ho faig. “El Jordi ha tingut un problema a l’escola”, a les cinc has de ser allí. Just avui, precisament avui que he hagut de buscar algú per al que el reculli del col·legi, avui que a les cinc no hi puc ser.

Doncs apa, ves cap a dins del tanatori a avisar que no em puc quedar a esperar al meu amic. Busca a la mare que li dirà al teu fill que jo no hi aniré i anul·la tot el que has dit. I a les cinc, amb compte per la carretera (no et posin un multa per excès de velocitat!!!), amb el somriure més gran del món, a la porta de l’escola.

Ja vegeu que és una xorrada, però de xorrades d’aquest tipus en porto uns mesos que me’n passen seguit seguit . I, de veritat que esgota. Quan me'n vaig a dormir em sento cansada i penso, però si no he fet res, però quan faig un repàs a tot el que ha succeït durant el dia, l'única cosa que puc pensar és que el meu cansansi només és mental, de poder assimilar tant canvi i moviment al meu cap.

Apa, i dit això i haver-me pogut desofegar una mica, li demano de tot cor al Sr. Murphy que es busqui una altra casa, que en aquesta ja no hi queda més espai per a ell. La pica ja està plena a vessar.

dilluns, 27 d’octubre del 2014

POSTAL SOL

Hola, no sé com m'ho feia abans de l'estiu que tenia més temps per dedicar-li al bloc. Ara vaig sempre a corre-cuita.

Avui, com no tinc massa temps, només us ensenyaré l'última postal que he fet per un altre nen de la classe del petit.

Com és un nen molt bonic i dolç, amb els cabells rossos, em va venir al cap de seguida la temàtica de la postal, un Sol. I així la vaig fer.

Aquí us la deixo.





Una altra postal senzilla de fer. Una cartolina troquelada i al seu interior un cercle de niu d'abella representant el sol.

Pels rajos vaig retallar quatre triangles de goma eva de purpurina daurada i entre ell uns altres més prims.

A dalt la frase que representava al destinatari.

Espero que us hagi agradat.


dijous, 23 d’octubre del 2014

HALLOWEEN



Ens apropem a la festa de la controvèrsia, donat que és una festa que s'està introduint a poc a poc al nostre país i que a més xoca de front amb la nostra tant estimada castanyada.

Però hem de pensar que la majoria de les festes que celebrem han estat importades de molts altres llocs. Aquesta al cap i a la fi, per una pura i simple qüestió comercial, en serà una altra. I a més, als nens els encanta, tant per disfressar-se com per anar de casa en casa a demanar xuxes de nit.

A casa ho fem, fa uns quant anys, que juntem tots els nens que hi ha pel barri aquella nit i anem casa per casa demanant xuxes. No són moltes cases, 3 ó 4, però entre que a l'última que anem fan un muntatge espectacular de l'alçada dels de Port Aventura, i que, han d'anar pel bosc a la nit sense més llum que les de les llinternes que porten, els crios s'ho passen genial. I els grans més, de veure'ls la cara de pànic i diversió alhora quan els surt un monstre pel camí.


Un cop acabat el recorregut, tornem a casa a celebrar la castanyada, amb les nostres castanyes, els moniatos,  els panellets (bé això només quan venen els de fora que els agraden, a casa no agraden a ningú) i el foc a terra.

A l'escola també ho celebren i ho fan en dues setmanes diferents per a que no es solapi amb la castanyada, així que no crec que hi hagi cap problema per celebrar les dues festes.

Aquest any per halloween no he fet decoració, m'he dedicat més a la tardor (poca cosa, ja us ho ensenyaré). Però us deixo unes quantes fotos del que vaig fer anys anteriors.

Uns fantasmes i rat penats fàcils fàcils de fer.


Detall del rat penat


Un mòbil simpàtic de fantasmes

Per últim la super-aranya

Aquest any l'aranya pobreta ja ha passat a millor vida, així que no l'he pogut posar, però el mòbil i els rat penats comparteixen espai amb la garlanda de fulles de tardor que he fet.

Vosaltres celebreu Halloween?

dilluns, 20 d’octubre del 2014

DE GRAN VULL SER...

Qui no li ha fet aquesta pregunta al seu fill alguna vegada? Evidentment jo no soc una excepció.

Quan ho vaig preguntar per primera vegada al meu fill gran ja em va sorprendre la seva resposta. Jo m'esperava bomber, policia, potser mestre. Però no, la resposta va ser aventurer, anar pel món amb una motxilla descobrint coses. Fins aquí ho puc entendre, és guai això de tenir aventures.

El que ja em rellisca una mica més, és que des de fa un parell d'anys, quan li preguntes què vol ser de gran directament diu Dj. No sé d'on ha tret la idea, però vaja, que molt fica no hi està. Si, coneix el nom de tots els Dj's del moment, però musicalment parlant no té un ampli repertori. Però bé, encara és a temps d'escollir un altre professió, si vol.

Però el que ja va ser la bomba és quan li vaig preguntar al petit què volia ser de gran. Em vaig quedar de pasta de boniato amb la resposta.

De fet, la conversa va començar al revés, ell va preguntar primer. "Mama, oi que es pot tenir tantes feines com es vulgui?". Si clar, vaig contestar jo, sempre i quan puguis fer-les. El gran li va respondre, home no, no pots fer-les totes, tu tens una feina i no tens més temps per fer les altres. Aleshores és quan jo li vaig preguntar, "i tu Joan, què vols ser de gran".

Resposta: Dilluns a les 10 veterinari, dimarts a les 8 i mitja mestre de gimnàstica, al vespre caçador i el diumenge Dj.

El que té molt clar és que el cinquè dia no treballarà, perquè clar com que Dj és diumenge, llavors no tindria cap dia de festa, així que es guarda els divendres com a festa setmanal.

Apa, ja té solucionada la vida.

dijous, 16 d’octubre del 2014

POSTAL ROBOT

Hola,
avui us porto la última postal que he fet.

Es una postal que em fa molta il·lusió perquè ha sortit completament del meu cap. No m'ha calgut anar a Sant Pinterest ni Sant Google a buscar idees i això m'entusiasma.

És una postal molt senzilla, però a la vegada una mica complicada de fer.

Postal robot
Està feta amb uns papers adhesius brillants que vaig trobar a Tiger. I el robot també és de la mateixa botiga. 

Les ziga-zagues estan tallades a mà per mi prenent com a mida un full quadriculat, perquè no vaig trobar cap plantilla per utilitzar. I aquí és on ho vaig tenir una mica més complicat, per a que em quadressin les mides (cada cop m'adono més que les meves matemàtiques estan fatal). 

El quadrat del nom no és res més que una cartolina quadrada i a sobre una tira vermella i una groga a cada costat del mateix paper. 

El nom el vaig fer a mà alçada intentant imitar un nom robòtic. És la meva assignatura pendent, els escrits a les postals, no tinc prou abecedaris i no m'agrada com em queden escrites i, per a més inri se m'ha espatllat la impressora. Hauré de buscar una solució.

La gràcia de la postal és com brillen els colors depenent de com li dóna la llum.

Aquí us deixo un parell de fotos més per a que veieu com canvien els reflexes.




dilluns, 13 d’octubre del 2014

QUI EM MANA A MI FICAR-ME EN AQUESTS EMBOLICS

I és que soc única per buscar-me problemes.

Dilluns passat va venir un camió a la feina amb una caixa amb tres gatets dins. Temps em va faltar a mi per anar a veure'ls.

Eren preciosos, diminuts, tant diminuts que tenien els ulls tancats. No paraven de miolar reclamant, ves a saber què reclamaven, menjar, la mare, que tenien fred. Suposo que tot.

La noia que els portava ens va dir si en volíem. Jo tota seriosa li vaig dir que no, "ja no vull més animals a casa" (vaig dir en veu alta) però sabent que per dins pensava que me'ls quedaria sense dubtar-ho ni un segon. Però no, tenia molt clar que no podia tenir-los.

A casa ja hem tingut diversos gats, dos concretament a casa nostra i un a casa dels meus pares. També un gos, un canari i un peix. Tots recollits (bé el canari me'l van regalar). I quan va marxar el gos (que va ser l'últim habitant de quatre potes d'aquesta casa) em vaig dir a mi mateixa que no voldria més animals. El gos ens va portar molts problemes. I reconec que gràcies a ell, m'agraden més els gats. S'ha de dir que era un gos gran i que ja devien haver abandonat perquè s'escapava constantment.

Però bé tornem a la meva bogeria. Quan la noia va preguntar si volíem algun dels gatets, jo vaig dir que no amb el rau-rau de voler-ne tenir un. I què va passar? doncs que se'm van obrir les portes del cel quan dos companys van dir que ells se'ls quedarien si no fossin tant petits. Només havien de créixer una mica més, fer-se autosuficients i els meus companys es quedaven els gats.

Ja us podeu imaginar què vaig fer. Els vaig proposar un tracte, Jo em quedo els gats uns quinze dies o tres setmanes més o menys i després els els dono.

Així que jo en tinc dos. Tot un repte per a mi. El primer escull a saltar el del meu home que no vol ni sentir-ne a parlar de tenir cap altre animal a casa. El vaig poder convèncer que només és per quinze dies.

A la feina, el dia que van arribar
Segon repte, fer-los sobreviure. Vaig comprar un biberó, llet especial per gatets, i vinga, a fer-los menjar. Vaig buscar informació de com s'havien de cuidar gatets tant petits.

Armada amb el biberó
Jo no havia cuidat mai gatets tant petits. Si que n'havia cuidat amb biberó, però sempre tenien els ulls oberts. Aquests els tenien completament tancats.

Ara ja porten una setmana amb nosaltres i ja els han començat a obrir. Segueixen sent dues boletes diminutes que s'arrosseguen per terra i que només es desperten quan volen menjar. Per sort, no és massa sovint. 

Si us fixeu bé, aquí ja comencen a obrir els ulls.

Podeu veure que un és un golafre
La veritat és que això de tornar a tenir bebès a casa és més complicat del que em pensava, patir per si estan bé, mirar si respiren quan dormen, ja no recordava el que era. 

Però, de moment, m'encanta. I ni us explico els nens, encara que com son tant petits i dormen gairebé tota l'estona, no poden jugar massa amb ells. 

Ja us aniré contant com evolucionen. 

Pd. Les fotos com sempre horribles, no sé què li passa a la càmera.

dimarts, 7 d’octubre del 2014

CALENDARI 2015

L'any passat a la sortida de les Supernenes la Cactus i la Bombolla van veure un calendari molt xulo on els mesos eren peces de roba.

Com que les dues saben perfectament quant m'agrada fer manualitats a mi, em van demanar que els en fes un. Però clar, ja estàvem pels volts del Nadal i no em donava temps a fer-lo. Així que per a mí mateixa vaig pensar, ja els el faré per l'any vinent.

I així ha estat, a la sortida d'aquest any, els he fet com a regal el calendari esperat.


Les peces de roba les vaig treure buscant per Google. 

Només em va caler fer-les a la mida que jo volia i imprimir-les.







Després els vaig posar a cada peça el calendari del corresponent mes, per davant i per darrere. 
També els vaig dibuixar un cor a les dates assenyalades de l'aniversari dels nostres fills. 

Finalment els vaig retallar i els vaig pintar (això és el que més va costar, ja no fan retoladors que aguantin com abans, de seguida es van gastar).

I així van quedar. Ja el tenen penjat, i això que és pel 2015, jeje.





dijous, 2 d’octubre del 2014

CARTES DE LES EMOCIONS

L'altre dia em van regalar un joc per als nens. Es diu MutKids.

Imatge treta de Mut kids

Consisteix en un joc de 25 cartes que se separen per 4 colors. Cada carta conté una pregunta tipus "si fossis un animal quin t'agradaria ser" o bé "posa cara d'enfadat". 

El joc consisteix en que cadascun agafa una carta i respon a la pregunta que li pertoca. 

L'objectiu del joc és, a part de compartir una estona en família, saber diferenciar les distintes emocions i esbrinar l'estat d'ànim del nen en aquest moment. A més, com són preguntes molt curtes practiques la lectura amb ells. 

Es un joc molt simple, però està molt bé perquè en un moment pots descobrir com se sent el teu fill. 

Hi vam jugar els tres, papa, mama i Joan, i en dos minuts, el gran s'hi va voler afegir. 

Com us he dit me'l van regalar, així que no sé el preu. Però si esteu interessats, aquí us deixo l'enllaç a la seva pàgina de facebook.

Ah i no creieu que em patrocinen, no sé ni qui son, simplement em va agradar el joc.