I no m'he pogut estar de dir-vos hola i sobretot de donar-vos una explicació del per què he desaparegut d'aquesta manera.
El primer semestre de l’any passat va ser complicat poder compaginar-ho tot, feina, casa, estudis i scrap. Però anava fent. A més, em vaig dedicar, com vaig poder, a fer els tres àlbums de comunió que havia de fer. A més a més, les fotos que pujava al bloc cada dia eren pitjor, la càmara em feia unes fotos horribles i el meu mòbil era una patateta bullida per a les fotos. Per aquest motiu i fins que els acabés, vaig deixar una mica apartat el bloc, amb la intenció de tornar-m’hi a posar quan els nens acabessin l’escola i jo estigués de vacances.
Però ja se sap que si fas plans aquests es trencaran, ho diu
la Llei de Murphy. I així va ser, el dia 17 de juliol se’ns van trencar tots
els plans que teníem, per molt de temps. A casa va entrar la paraula càncer. És com un ocupa, saps quan ha entrat a casa teva, però no
saps mai quan marxarà. I, a més, costa horrors fer-lo fora de casa. Ja pots tallar-li
la llum, enviar-li la policia, anar a judici, que només és una pèrdua de temps
i diners i l’ocupa segueix ben aferrat al seu lloc. Però una cosa ha de quedar
clara, els ocupes al final també marxen, no són per sempre.
Així que en aquestes estem, lluitant contra un ocupa desgraciat
que ens vol destrossar la casa però al que li posarem tots els entrebancs per a
que no ho aconsegueixi.
Hauré de tenir una mica més de paciència per tornar per
aquí, perquè ara si que el temps ja no dóna per a més. Intentaré passar-me de
tant en tant, però no prometo res.