Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dimarts, 29 de març de 2016

HOLA FAMÍLIA

Hola, que em coneixeu?, doncs sí so jo, la desapareguda. Aquesta setmana santa la meva cunyada, que és la meva seguidora incondicional, m'ha comentat que li semblava que m'havien desactivat el bloc perquè li sortia un missatge raro a l'entrar. I jo com una bona nena que soc ;-) he vingut a mirar-ho.

I no m'he pogut estar de dir-vos hola i sobretot de donar-vos una explicació del per què he desaparegut d'aquesta manera.

El primer semestre de l’any passat va ser complicat poder compaginar-ho tot, feina, casa, estudis i scrap. Però anava fent. A més, em vaig dedicar, com vaig poder, a fer els tres àlbums de comunió que havia de fer. A més a més, les fotos que pujava al bloc cada dia eren pitjor, la càmara em feia unes fotos horribles i el meu mòbil era una patateta bullida per a les fotos. Per aquest motiu i fins que els acabés, vaig deixar una mica apartat el bloc, amb la intenció de tornar-m’hi a posar quan els nens acabessin l’escola i jo estigués de vacances.

Però ja se sap que si fas plans aquests es trencaran, ho diu la Llei de Murphy. I així va ser, el dia 17 de juliol se’ns van trencar tots els plans que teníem, per molt de temps. A casa va entrar la paraula càncer. És com un ocupa, saps quan ha entrat a casa teva, però no saps mai quan marxarà. I, a més, costa horrors fer-lo fora de casa. Ja pots tallar-li la llum, enviar-li la policia, anar a judici, que només és una pèrdua de temps i diners i l’ocupa segueix ben aferrat al seu lloc. Però una cosa ha de quedar clara, els ocupes al final també marxen, no són per sempre. 

Així que en aquestes estem, lluitant contra un ocupa desgraciat que ens vol destrossar la casa però al que li posarem tots els entrebancs per a que no ho aconsegueixi.

Hauré de tenir una mica més de paciència per tornar per aquí, perquè ara si que el temps ja no dóna per a més. Intentaré passar-me de tant en tant, però no prometo res. 

7 comentaris :

  1. Ja t'ho vaig dir a Sitges però t'ho torno a dir: molts ànims i forces per fer fora a l'ocupa! Petons

    ResponElimina
  2. Dintre de poc temps, ja veuras, tot será un record!!!

    ResponElimina
  3. Dintre de poc temps, ja veuras, tot será un record!!!

    ResponElimina
  4. D'entrada dir-te que em fa molta il·lusió tornar-te a veure per aquí!!!! i què dir? doncs que tot i que costi fer fora els okupes segur que acabarà marxant, l'esperit positiu que mostres no dubtis que l'espantarà :). Una abraçada molt forta i m'apunto a la creuada contra els okupes :). Molts ànims i fins ben aviat!!!! Petonets

    ResponElimina
  5. Hooolaaaa! Estos dos días he estado liada con la vuelta a casa y al trabajo pero, me acabo de sentar 10 minutos y me he dicho... ¿Voy a comprobar si el blog sigue ahí? Y cuál ha sido mi sorpresa cuando he visto que sí y que ¡había nueva entrada!
    Sigue haciendo y disfrutando de esas cosas tan bonitas que haces y, si el tiempo y la tecnología te lo permite, compártelas de tanto en tanto con tus fieles seguidor@s.
    Por cuanto al Okupa...toda la energía positiva del mundo va para allá. Y si hace falta, os mandamos a los antidisturbios para ayudar a echarlo de casa!
    Mucha fuerza y muchos ánimos.... Muacs!!!

    ResponElimina
  6. Hola, Gemma!. Feia temps que no entrava però de tant en tant anava mirant si havies fet una nova entrada. Acabo de llegir-te i t'envio tots els ànims i tota la energia positiva del món. Ja veig que tu els tens (aquests ànims, dic) i estic completament segura que aquest okupa malvat no té res més a fer...que marxar!!!!
    Una abraçada molt forta!

    Charo

    ResponElimina

M'encanta que em comenteu alguna cosa.