Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dimarts, 29 de març del 2016

HOLA FAMÍLIA

Hola, que em coneixeu?, doncs sí so jo, la desapareguda. Aquesta setmana santa la meva cunyada, que és la meva seguidora incondicional, m'ha comentat que li semblava que m'havien desactivat el bloc perquè li sortia un missatge raro a l'entrar. I jo com una bona nena que soc ;-) he vingut a mirar-ho.

I no m'he pogut estar de dir-vos hola i sobretot de donar-vos una explicació del per què he desaparegut d'aquesta manera.

El primer semestre de l’any passat va ser complicat poder compaginar-ho tot, feina, casa, estudis i scrap. Però anava fent. A més, em vaig dedicar, com vaig poder, a fer els tres àlbums de comunió que havia de fer. A més a més, les fotos que pujava al bloc cada dia eren pitjor, la càmara em feia unes fotos horribles i el meu mòbil era una patateta bullida per a les fotos. Per aquest motiu i fins que els acabés, vaig deixar una mica apartat el bloc, amb la intenció de tornar-m’hi a posar quan els nens acabessin l’escola i jo estigués de vacances.

Però ja se sap que si fas plans aquests es trencaran, ho diu la Llei de Murphy. I així va ser, el dia 17 de juliol se’ns van trencar tots els plans que teníem, per molt de temps. A casa va entrar la paraula càncer. És com un ocupa, saps quan ha entrat a casa teva, però no saps mai quan marxarà. I, a més, costa horrors fer-lo fora de casa. Ja pots tallar-li la llum, enviar-li la policia, anar a judici, que només és una pèrdua de temps i diners i l’ocupa segueix ben aferrat al seu lloc. Però una cosa ha de quedar clara, els ocupes al final també marxen, no són per sempre. 

Així que en aquestes estem, lluitant contra un ocupa desgraciat que ens vol destrossar la casa però al que li posarem tots els entrebancs per a que no ho aconsegueixi.

Hauré de tenir una mica més de paciència per tornar per aquí, perquè ara si que el temps ja no dóna per a més. Intentaré passar-me de tant en tant, però no prometo res. 

dilluns, 18 de maig del 2015

LLIBRE COMUNIÓ

Hola, avui començo a ensenyar-vos el que m'ha portat de cap aquests mesos. Quan ho vegeu direu, i tant de temps per això?, doncs si, perquè amb el poc temps que m'hi poso per a l'scrap m'ha dut una bona feinada, entre buscar, trobar, fer i refer.

Avui us ensenyo un dels tres llibres de comunions que he fet. Els vaig començar cap el mes de febrer-març. Han costat, però la veritat és que estic molt orgullosa d'ells. Recordo que vaig entrar en aquest món de l'scrap gràcies al llibre de comunió que li vaig fer al meu fill gran, i vist el resultat del seu als d'ara, haig de reconèixer que he millorat força, per sort.

Aquí us el deixo, tant per dins com per fora. Perquè la veritat és que a mi m'ha costat horrors trobar algun lloc on posin fotos del llibre sencer per trobar inspiració. Així que si algú es vol inspirar en el meu aquí el té.

La majoria dels clip art dels fulls interiors estan trets del Pinterest. No sé la procedència real de cadascun d'ells, els nens que surten, estan agafats d'un lloc que es diu Minus, la Bíblia, la creu i altres estan agafats també d'una tal Daniellmoralesfalcao al Minus. Explico tot això perquè crec que amb tots hi ha drets d'imatge, ja que alguns (no sé quins) me'ls van esborrar del Pinterest per aquest motiu.

Bé, ara si, aquí podeu veure el llibre de comunió per a l'Ariadna.













Aquí uns detalls dels lluentons del nom

Aquí un detall del nom amb glossy

Pd. Les taques grises que vegeu a les fotos es la càmara, que cada dia està pitjor. Però que aguanti pobreta, que no n'hi ha d'altre.

Espero que us hagi agradat. Aviat us ensenyaré els altres dos.

INSPIRACIÓ PINTERESCA - UNA LLAUNA PALMATÒRIA

Fa temps que navego pel Pinterest, molt de temps, però últimament navego i no faig res mes, principalment perquè quan m'hi poso és quan estic al llit mitja horeta abans d'anar-me'n a dormir. Agafo idees idees idees però d'aquestes idees no en faig res. Bé, això no és així ben bé, ja ho veureu quan us ensenyi el que m'ha portat de cap tots aquests mesos.

Però vaja, que avui em venia de gust fer alguna cosa diferent i que feia temps que havia vist en aquest meravellós món del Pinterest. A més, tenia ganes d'estrenar la pintura Chalpaint que vaig comprar a la DIYmania de Reus i que encara no havia obert.

Realment volia fer alguna cosa senzilla i ràpida, així que m'he llançat a fer una llauna porta-espelmes amb una llauna reciclada de tomàquet triturat.


Primer de tot, agafant com a referència el paper que envolta la llauna fas una tira de paper de la mateixa mida i li fas el dibuix que després foradaràs. Jo no m'he volgut complicar la vida, per ser la primera que feia i li he fet uns cercles, de més gran a més petit. 

Seguidament enganxes aquesta tira de paper a la llauna i et disposes a foradar-la. I aquí ve "el cachondeo". Evidentment quan ho veus per internet, penses, vinga això és fàcil i en un no res es fa. T'hi poses, veus les fotos de com ho han fet i fas el mateix. Agafes un clau i el martell i comences a picar i quan t'adones, ni aconsegueixes fer el forat a la primera, ni la mida del forat és la que ha de ser i, a més a més, xafes la llauna, cosa que a les fotos no es veu. 

Solució, cridar al maridet que és un manetes i demanar-li ajuda. Que et foradi ell la llauna amb el trepant. I així de bé ha quedat.



Un cop tota foradada, s'ha de llimar amb una llima de ferro, per treure totes les rebaves que ha deixat la màquina de fer forats.

Després es pinta i ja tenim una llauna super-xula per a posar-hi una espelma per a les nits d'estiu.




La qualitat de les tres últimes fotos és molt dolenta, però és que a la càmara ja no li funciona el flash. I els interiors no queden bé. Ho sento.

Què a que és una manualitat fàcil i resultona. M'ha agradat molt fer-la. Ara me'n falten dues més per acabar de completar el joc.




dijous, 7 de maig del 2015

POSTAL FLOR

Hola, ja ha passat una setmana des de que vaig dir que intentaria escriure un cop setmanal i se m'ha passat volant.

Avui vaig una mica amb pressa, així que us deixo unes fotos d'una postal que em va demanar el meu fill que li fes a una amiga.

Com que és com una floreta que sempre està però que mai no diu res, vaig pensar que el millor era fer-li una postal d'una flor.

Aquí us deixo les fotos.





Per cert, si algú sap com fer per a que quedin tancades, que m'ho digui, perquè a mi se m'obria sempre.

Espero que us hagi agradat.
Fins la setmana vinent.

dimecres, 29 d’abril del 2015

EL MEJOR RETO DEL MUNDO I HOLA DE NOU

Hola, vaig marxar sense dir res, com sempre, com acostumo a fer, faig i desfaig les coses sense pensar-les, amb tot, però és així com soc i com sé fer-les.

Vaig desaparèixer, però simplement per un temps, no pensava abandonar el vaixell. La veritat és que, com sempre, tot és temps. Temps que no tens per moltes coses que vols fer, així que vas fent cas a les prioritats. I per desgràcia, el bloc, en aquests moments, no n'és una, de prioritat.

Bé, és igual, el fet és que soc aquí, que he tornat i que seguiré escrivint, encara que amb menys assiduïtat que abans.

Aquesta parada tècnica m'ha deixat una mica més de temps per fer cosetes, per tant, tinc força coses per ensenyar-vos, així que a poc a poc m'aniré posant al dia.

Avui us vull ensenyar el punt de llibre i la postal que vaig fer per al Mejor reto del mundo. Sempre hi volia participar, però se'm col·lapsava amb la festa del Jordi, el dia del pare, Sant Jordi i moltes d'altres coses. Per tant, sempre ho deixava per a un altre moment. Però aquest any vaig decidir que si o si ho faria. I vaig estar a punt de deixar-ho per l'any vinent, perquè vaig anar justíssima de temps, i encara que, tenia clar com volia fer el punt de llibre i una de les postals, l'altre se'm va resistir.

Però ja està, aquí us presento el meu punt de llibre i les dues postals per al Mejor reto del mundo.

Aquí el punt de llibre,



Drac punt de llibre
Un drac simpàtic que ens porta la rosa de Sant Jordi.

Ara la primera postal. 



Com el repte era per l'Hospital Sant Joan de Déu, vaig pensar que molta gent faria postals infantils. Jo vaig voler fer-ne una que fos per a qualsevol edat. Aquestes postals serveixen per posar-se a la venda a l'Hospital. 

Així que aquesta postal serveix per a qualsevol edat i ocasió. 

El que no m'imaginava és que em costaria tant fer l'entramat. Hi vaig batallar força, però al final, amb força defectes, ho vaig aconseguir.

Per últim una postal d'aniversari. Aquesta és la que se'm va resistir, no sabia què fer i al final va sortir això.




Aquesta si que està pensada per a l'aniversari d'un nen, per això els cercles com si fossin globus igual que els globus interiors.

El mejor reto del mundo

Ara només espero que tot hagués arribat en bones condicions perquè era una mica delicat.

Us ha agradat? espero que si.

Crec que participaré en més d'un repte de les 3flowers retos de tarjetas, pot ser divertit.

Fins aviat.



dilluns, 16 de febrer del 2015

UNA LLIBRETA



Fa temps que la meva amiga Carme em va demanar que li "tunegés" una agenda, com la que em faig jo cada any. Un dia xerrant les dues li vaig comentar que aquest any ho faria diferent, perquè jo no faig servir l'agenda per apuntar el dia a dia, sinó que la faig servir per fer llistes, apuntar coses concretes, però no com un dia a dia. A ella també li va semblar bé la idea.

Així que el que va fer va ser comprar-se una llibreta com aquesta

Cuaderno
i me la va donar per a que li posés xula. I això vaig fer.

Ella no és massa de floretes ni lluentons ni colors dolços, així que havia de buscar un paper que s'apropés als seus gustos. Quan el vaig veure no vaig tenir dubtes. 


Crec que els mussols eren els elements idonis per a ella. Per la tapa i contra-tapa li vaig posar aquest paper de mussols. El llom folrat amb un tros de vellut adhesiu negre i acabat en ones. A dalt, li vaig posar l'any, perquè en principi serà la seva agenda. I, per últim, un bonic arbre o poden posar-s'hi els mussols.

Primera pàgina
A la primera pàgina li vaig posar una etiqueta per a que ella escrigués el que vulgui, el seu nom o el títol per al que farà servir l'agenda.

Fulls interiors
Com és una llibreta ja enquadernada, no hi havia possibilitat de posar-hi separadors, així que a dos o tres fulls li vaig posar una cinta de washitape a mode de separador per a que pugui diferenciar diferents temes a l'hora d'apuntar.

Butxaca final
A la part de darrere porta una butxaca, la vaig folrar del mateix paper que l'interior de les tapes i li vaig posar la mateixa cinta washi que als fulls separadors.

Mussol marcador
Per a la cinta que fa de punt de llibre, li vaig retallar un mussol del mateix paper d'enquadernar i el vaig omplir de Glossy accents per a donar-li brillantor i protegir-lo.




Elements decoratius
Per últim i per donar-li un toc de color, a alguns fulls, vaig crear un segell d'un mussol. I els vaig entintar en verd o vermell. I d'altres fulls, els vaig troquelar amb diferents formes, un cor, un sol, un floc de neu, simulant les quatre estacions de l'any.
 
Per acabar (i d'això no en tinc foto), aprofitant que a la DIYmania vaig trobar uns xips de fusta en forma de mussol, l'hi vaig enganxar un a la goma que obre i tanca l'agenda. 

L'altre dia la va rebre i li va encantar. Ara només espero que la faci servir molt i que hi apunti coses super xules.



dilluns, 9 de febrer del 2015

DE FIRA

Per fi Tarragona es mou amb el tema de les manualitats (com veieu em resisteixo a anomenar-ho DIY, ja fem servir massa anglicismes).

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Reus la DIYmania (és el nom, no ho puc canviar, jeje). La fira de les manualitats. I, encara que no té res a veure amb el Creativa o d'altres fires que hi pugui haver, va resultar ser una fira més interessant del que m'esperava.

Com ja m'havia mirat la pàgina web de la fira, ja sabia que d'scrap no hi havia una gran quantitat de paradetes. La fira bàsicament estava dedicada al Pacthwork (que per cert, quin fart de coses precioses). Llàstima que jo m'hagi decantat cap a l'scrapbook. D'això, d'scrapbook (és massa llarg, per això no ho tradueixo) hi havia quatre o cinc paradetes, però ja em va anar bé, perquè vaig descobrir dos llocs nous a Reus i Tarragona on puc anar a buscar material que no sabia, així que perfecte per a mi.

A part del Bàmbola i l'Scraphouse a Reus, també tenim el Caliu de Flandes al carrer Ample de Reus que ven Chalk paint; Marakiscrap al carrer Sant Elies, de Reus que ven articles d'scrap; i Welovehandmade que encara que venen per internet només, tenen un magatzem a Tarragona o Reus, no ho recordo. Us ho comento a les tarragonines que em seguiu per si no ho sabeu.

I evidentment, jo em vaig firar. No tant com voldria o com tenia pensat pel meu proper projecte perquè no vaig trobar els papers que volia, però déu ni do. Aquí ho veieu.



Però el millor de tot de la fira, no va ser la fira en si, sinó el que hi vam trobar sense saber-ho i que va donar molt de joc. Com que jo ja m'havia mirat la pàgina de la fira, com us he dit abans, no tenia previst estar-m'hi massa estona, però com que al gran li tocava jugar un partit a Reus cosa que no va poder fer (no soc l'única que es despista amb els horaris, jeje, els de fora casa també ho fan), vam aprofitar per apropar-nos al DIYmania. Evidentment ell remugant que no hi volia anar, que era un rotllo, que només hi hauria botigues i botigues de manualitats, etc. Fins que va saber que no era com anar a la fira de Santa Llúcia, que no hi hauria el mateix nombre de persones. Crec que es va agobiar una mica, per no dir molt a Santa Llúcia.

Doncs bé, després d'haver passejat pels quatre passadissos de paradetes i de comprar tot el que necessitava, que ens va ocupar aproximadament mitja hora, vam arribar a un lloc on hi havia uns nens fent moure un cotxe-robot teledirigit. Un xicot molt amable, mentre feiem cua per fer-ne moure un,  li va preguntar si volia muntar un cotxe ell solet, cose que no es va pensar dues vegades, ell encantat. Doncs s'hi va estar 3/4 d'hora muntant el cotxe i cinc minuts més fent-lo funcionar.

Aquí muntant el cotxe

Fent un partidet de futbol
Un cop acabat el taller del cotxe-robot, hi havia un noi amb unes ulleres de realitat virtual, i allí que hi vam anar els dos. Què divertit!!! no ho havia fet mai, i és una passada perquè entres en una altra dimensió. I, encara que no funcionava al 100x100 correctament perquè no hi havia bona cobertura i la imatge s'entretallava una mica, et fas al cas del què és la realitat virtual. Era una muntanya russa, i pujaves i baixaves i saltaves i veies les gavines i si giraves el cap 180º veies la part de darrere del lloc virtual on et trobaves. Una passada!!.

Pujant al cel amb la muntanya russa
I ja per acabar, l'ultima activitat on vam anar, va ser la creació de figures 3D a partir d'una foto en 3D també, escanejada. Et donaven l'opció d'escanejar-te i després enviar-te la imatge per correu electrònic. I evidentment, ell s'ho va fer.

Així que tant rondinar per anar a la fira, tant rotllo de paradetes de manualitats i tanta estona que s'havia d'aguantar, vam estar més estona fent les seves activitats que una altra cosa. Però, què bé m'ho he passat!!!! va acabar dient.