Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

dilluns, 20 de gener del 2014

ARBRE GENEALOGIC



Hi ha una dita castellana que diu, no hay mal que por bien no venga. I en aquest cas per sort o per desgràcia, depèn de com es miri, és ben certa.

Arrel d'un desgraciat incident familiar com és la mort d'un cosí, en vaig recuperar un altre. El meu cosí Ricardo i jo, ens vèiem un cop l'any, durant un mes quan passàvem els estius a Eivissa. Allí vivien els meus avis i els anàvem a veure a l'estiu i ells venien a passar els nadals a casa. Així que a Eivissa només hi anàvem un cop l'any. Doncs durant aquest mes, el Ricardo i jo érem inseparables (ens havien arribat a dir si ens casaríem), estàvem tot el dia junts, només ens separàvem per anar a dormir i perquè nos ens deixaven dormir l'un a casa de l'altre.

Per desgràcia, i com sempre, els problemes familiars desuneixen. I encara que ell i jo ens havíem promès que no ens afectarien les baralles i discussions, ho van arribar a fer. I ens vam distanciar. També hi va influenciar la distància física i que cadascun feia vides diferents.

La qüestió és que arrel de la mort del meu cosí Santi, jo tenia la necessitat de retrobar l'altre cosí i com sabia com contactar-hi, ho vaig fer. Li vaig enviar un correu, amb la por de si em contestaria o no i, si ho feia, quina seria la resposta. Tot va anar com m'esperava, em va respondre i va estar content de saber de mi. Amb dies, un correu va portar a un altre i un altre, fins que vam arribar al tema que ens interessa.

No sé ben bé com va començar la història, crec que tot va ser per una broma sobre la nostra família (n'hi ha un fart i un tip, de gent i d'historietes). La qüestió és que jo li vaig comentar que jo penjava d'un arbre genealògic a internet per part del meu pare, etc, etc, etc, i li va agradar la idea. I entre els dos, en vam començar un per de la família que ens uneix, la nostra àvia.

Tirant del fil, de fotos i de records hem arribat fins a Uruguai. La nostra àvia va néixer a aquell país, encara que la majoria de la seva vida va viure a Eivissa, també va viure molts anys de ben petita a Punta del Este. I fins a allà ens ha enviat l'Arbre. Hem contactat amb molta de la família que tenim allí, un munt de cosins i cosines segones. Hem descobert que fins i tot la nostra família va començar un poble "Villa Serra". Tot això ho explica molt bé el meu cosí al seu bloc. Hem remuntat l'arbre fins al nostres re-re-besavis, difícil no? doncs si, aquest senyor era el nostre re-besavi:

Juan Serra Bufí

I d'aquest senyor i la seva esposa en coneixem els noms dels pares. 

I aquí no acaba tot, tenim temps i ganes de seguir-lo ampliant. Així que entre el meu cosí Ricardo, les nostres cosines de l'Uruguai (Cèlia i Pilar), la meva mare i jo (i qui aporti informació), seguirem ampliant la nostra família que, de moment, té 177 persones. 


5 comentaris :

  1. Guauuuu, es super interessant!!! Ja ens continuaras explicant.

    ResponElimina
  2. X cert, no hi ha per fer el seguiment vía mail? Sería mes fácil seguir el blog

    ResponElimina
  3. Ja esta!!! M'he subscrit vía mail. Quan arribi la próxima entrada et confirmo q funciona!!! Muackssss

    ResponElimina
  4. Jo som el cosí al qual al·ludeixes. Subscric cadascuna de les paraules que has escrit. Una entrada molt commovedora. Si em permets, voldria afegir que, quan l'afecte que se sent ha estat profund i veritable, deixa un pòsit difícil d'oblidar. Així que, aquí estem, refent l'arbre familiar (tu ho vares començar, jo m'interessava pels fars, ja saps).

    El que em fa ràbia és estar tan desbordat de treball, i no poder dedicar-li el temps que m'agradaria. Però caldrà anar pensant a fer-se el viatge a l'Uruguai...

    Abraçada molt forta, Ricardo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aixx i a sobre en català, si es que eres auténtico.

      Elimina

M'encanta que em comenteu alguna cosa.