JOOOOO NO VULL FRUITA... PERÒ VULL MÉS SÍNDRIA

No hi ha com tenir un germà, per fer menjar fruita a un nen. I per molt que penseu que estic delirant i se m'ha anat l'olla, és cert.

I que consti, que estic més que orgullosa del comportament dels meus fills vers ells dos, perquè si ho comparo amb com ens tractàvem el meu germà i jo de petits, el "pequeño saltamontes" es quedava curt al nostre costat.

Però us explico el per què de la fruita. El Jordi i el Joan es queden a dinar a l'escola, i el curs passat la responsable de fer els menús, per postres feia una dia làctic un dia fruita. Per tant, a casa vam posar la norma que si al migdia s'havia menjat làctic al vespre tocava fruita i viceversa. Aquest any, han canviat d'organitzadora de menús i ara gairebé cada dia mengen fruita al migdia. Per tant al vespre gairebé sempre mengen làctic. Si a això li sumem que quan estan de vacances ens relaxem una mica  molt amb el tema menjars, doncs no han pres ni la meitat de la fruita que haurien d'haver menjat.

El Jordi no té massa problema en menjar-ne, de fet i amb això s'assembla molt a son pare, li agraden força les amanides i moltes fruites. Però, en canvi, el petit és com jo, li encanta picar entre hores i quant més greix o sucre porti la "guarreria" millor. Si per ell fos, viuria de làctics, sopa i "xuxes" (sobretot això).

Diumenge, el meu home cansat de tants dies menjussant (menjant malament, parlant en plata), els va dir que per postres tocava fruita. El gran no va dir res i el petit va rondinar joooooooo no vull fruita. No hi ha res a apel·lar, el primer que acabi de menjar-se el plat tria la fruita que vol, hi ha poma, plàtan o síndria va contestar el pare.

Síndria! va dir el Jordi, a la que el petit evidentment va replicar jo també síndria, cosa que va molestar al gran ja que de síndria en quedaven tres talls i el plàtan no li agrada gens i de la poma ja n'està cansat.

Miraculosament, el Joan va acabar primer de sopar, així que se li va tornar a preguntar quina fruita vols. Síndria, va tornar a repetir. I si, se li va donar un tall de síndria. Se'l va acabar i va dir vull més síndria. Aquí ja el seu germà començava a treure foc pels queixals, ho està fent per fer-me la punyeta!!!!!, només se la menja per fer-me la punyeta a mi!!!!. Noooo va contestar el seu pare, a que no Joan?. Evidentment ell tot seriós (però amb un somriure que li anava d'orella a orella) va respondre és que jo vull síndria, i en vull més.

I com l'altre, per molt que seguia rondinant i queixant-se, encara no s'havia acabat el sopar, es va quedar sense l'últim tall de síndria, que va anar a parar per al que no volia menjar gens de fruita, però que només per fer-li la guitza al seu germà es va cruspir tres talls de síndria.