VOLS APRIMAR-TE?

Doncs llegeix que segur que d'aquesta ho aconsegueixes.

Però és que si navego per les xarxes socials (a part de nens amb SD o càncer als que si no dic m'agrada estic cometen l'atrocitat més gran del món), no paro de veure articles on m'indiquen que tot el menjar que tinc a casa em matarà.

La veritat és que ja començo a emparanoiar-me. Quan m'aixeco pel matí i faig per mi i els nens, l'únic got de llet que prenem al dia, ja m'agafa un nus a l'estómac perquè ens estem prenent verí pur. Si senyors, la llet és verí. Allò que la llet és el millor per als óssos ja ha passat a la història. I si no em creieu, mireu aquests dos últims articles que em van passar: D'Ets el que menges. Els làctics a estudi i de Bmj. Milk intake and risk of mortality and fractures in women and men: cohort studies

I que consti que me'ls crec. Tant és així que vaig anar a comprar-me un brick de llet 100% ecològica, però clar, em va costar 1,76€ que davant els 0,50€ que em costa l'altra són 1,2 € més, que a litre diari que nosaltres prenem (només un got de llet al dia), doncs us podeu imaginar la despesa.

Però no tot queda amb la llet, seguim avançant el dia. Ara anem a esmorzar a mig matí els nens o dels adults, tant fa. Ara tot es redueix en una peça de fruita, perquè clar, bolleria industrial NI PARLAR-NE, tot són greixos insaturats i no sé quántes coses més que provoquen un colesterol dolentíssim. Aquí dos exemples:
De 20 minutos. Grasas trans i De blogs El País. Hasta arriba de azúcar.

I aquests només són dos dels exemples que he agafat posant simplement la frase "los problemas de la bolleria industrial" al buscador de Google de l'últim any.

Bé, estem d'acord, la bolleria industrial no és gens bona per al nostre cos. Doncs res, toca un entrepà. De què?, de Nocilla, ah no que té massa sucre; paté, no, massa greix; embotit doncs. Què dius? que et pot agafar una infecció! Eroski. Los peligros de comer bocadillos. Vinga, un altre àpat que ens saltem.

Va, anem a dinar que són les dues i encara no he pogut posar-me res a la boca. Què em ve de gust per menjar? una amanida i un bistec. A veure, què passa amb les amanides o verdures en general?. No res, la verdura és saníssima pel cos. De fet, no fa massa i encara està vigent hi havia la campanya de la mà, les cinc racions de fruita i verdura diària. PERÒ!, si, tot té un però, també hi ha l'espasa de Damocles sobre la verdura, els pesticides EWG. Shopper's guide to pesticides en produce o de Center for Ecogenetics. Riesgos para la salud por pesticidas en los alimentos.

Deixem l'amanida, doncs, anem pel tall. Bona aquesta, el tall. Qui no ha sentit a parlar dels antibiòtics que se'ls dóna a les vaques o qualsevol altre animal per fer-los engreixar? Lo dolent dolentíssimes que són les proteïnes. Si et menges un tall de carn, gairebé et moriràs al moment. I si no t'ho creus, mira això de El Mundo. Cerdos criados con antibióticos: un peligro para la salud humana. ó de la Asociacion Vegana Española. La carne: un alimento que mata I si us mireu el Facebook segur que més d'un dia us en passen algun altre.

Descartada la carn, anem al peix. Què té el peix? anisakis o mercuri Terra. La OCU recomienda no consumir panga y perca por tener restos de pesticidas y mercurio.

Doncs tampoc no dinarem. Berenarem fruita. Recordeu, una de les 5 peces fundamentals? i també recordeu què passava amb l'amanida? doncs aquí us ho torno a recordar (ho sento, no sé la font).

Un cop saltat el berenar passem a sopar. Un plat de pasta estaria bé. La pasta és bona, el cereals són bons, bé, si, hi ha qui no els tolera i té al·lèrgia al gluten, els celíacs, però no és massa comú. O si? cada cop sento més aquesta paraula. Però també he trobat altres motius per no menjar-me el plat de macarrons que pensava per sopar. Aquí els teniu: Escucha tu cuerpo. 7+1 motivos para no comer cereales.

O sigui, que me'n vaig a dormir sense haver-me posat ni un sol tros de menjar a la boca. Em bec un got d'aigua i al llit. Oh oh l'aigua assassina, de 20 minutos. Por qué beber mucha agua puede matar. Ni això, directament al llit.

Deixeu-me que us digui una cosa, prefereixo morir-me d'una malaltia, quan em toqui, que morir-me d'inanició d'aquí uns dies.

Això sí, la roba la porto tota de cotó i les sabates de pell, perquè les fibres sintètiques són donletíssimes pel nostre cos ;).

TRUCO O TRATO

Hola, com esteu?

jo desapareguda durant uns dies. La setmana passada no vaig entrar, però és que no trobo el moment de posar-m'hi.

Aquest any no hi ha un nen que ha d'estudiar, en són dos, i amb el petit has d'estar ajudant-lo. Així que, em falta temps per tot. I a la nit jo no serveixo per a res.

Però bé, avui us ensenyo les petites coses que vaig preparar per Halloween. Ja us vaig comentar que aquest any, no havia fet decoració, em dedico més al Nadal. Però el que si que vaig fer va ser preparar les coses pel "truco o trato".

Aquest any, ens ha anat de poc de no fer-ho, perquè tothom del veïnat se'n va anar a celebrar la "castaween" fora del barri, i només vam quedar dues cases de les que anem a buscar les xuxes. Per sort ens vam posar d'acord i vam decidir que el que faríem seria amagar les llaminadures pel camí des de casa nostra fins a la d'ells i fer una mica de gimcana per a que els nens les trobessin.

Els nens van quedar igual de contents.

Per recollir les xuxes els vaig fer dues bosses de paper per a l'ocasió.

Bossa per portar les xuxes

Vaig fer una bossa de paper kraft i al mig li vaig enganxar una tira de les carbasses que em van sobrar de fer la decoració per les galetes.

Perquè si, aquest any a casa no van recollir gominoles, a casa vam donar galetes de Halloween. 

La galeta truco o trato

Com imaginava que vindrien amb un regiment de caramels, vaig preferir fer alguna cosa diferent. Així que em vaig decantar per les galetes. I em va sortir rodó, perquè vaig trobar al Lidl un paquet amb el preparat per fer-les.

De fet, no eren ben bé galetes, eren com un petits bescuits, molt fàcils de fer, on només havies d'afegir els ous i la mantega. I per la glassa afegir-hi aigua i ja està. En mitja hora ja van estar fetes. 

Per posar-hi a sobre venien aquestes carbassetes de pa d'àngel.

Per fer-les una mica més boniques les vaig posar dins d'una bosseta de celofana i els vaig fer una etiqueta, amb un troquel circular de cartolina negra i a sobre un altre amb una carbassa impresa. 

Tot molt senzill però divertit.

Reconec que van tenir molt d'èxit.

DE MICA EN MICA S’OMPLE LA PICA

Aquesta és una expressió catalana que significa que poquet a poquet vas aconseguint una cosa més, pot ser omplir una guardiola, o aprovar exàmens.

Jo sempre l’he tingut per una expressió positiva. Però, d’un temps cap aquí l’estic utilitzant molt però per res positiu. I és que, de mica en mica estic omplint la pica, de petites punyeteries que m’estan complicant la vida d’allò més.

I com vegeu, ja dic petites punyeteries, no hi ha res greu, però, de veritat, és que últimament tot surt al contrari de com voldria.

I ja el súmmum va ser ahir, per desgràcia, es va morir el pare d’un amic. Ma mare m’avisa via whatsapp, li pregunto si haig de fer alguna cosa, em diu que no. Fins aquí bé, però arribo a casa, començo a dinar i em truca ma mare, les 15:03, “hauries d’anar al tanatori a donar el pèsam, ja que no he aconseguit localitzar ningú”. Comencem bé, tots els meus plans per avui de preparar les bossetes pel “truco-trato” de Halloween , a fer punyetes. I ara com aviso al meu fill gran que segurament a les cinc no el podré recollir i que vagi cap a la biblioteca? (el tanatori està a un altre poble, a uns 20 Kms). Truco a l’escola, no m’agafen el telèfon (com sempre que truco), truco a una mare en qui confio sempre que tenim algun problema d’aquests, treballa. Truco a una altra mare, no m’agafa el telèfon. Al final, remoc cel i terra i aconsegueixo que una mare l’avisi a la sortida de l’escola.

Agafo el cotxe i me’n vaig al tanatori, arribo i encara no està ni el difunt ni ningú de la família. Em toca fer temps. Espero mitja hora, bé, ja hi són. No, només hi ha la filla, el fill no hi és, parlo amb ella l’acompanyo en el sentiment i li dic que esperaré al seu germà.

Just passen dos minuts, rebo un missatge del meu home des de la feina, “truca’m”. Ho faig. “El Jordi ha tingut un problema a l’escola”, a les cinc has de ser allí. Just avui, precisament avui que he hagut de buscar algú per al que el reculli del col·legi, avui que a les cinc no hi puc ser.

Doncs apa, ves cap a dins del tanatori a avisar que no em puc quedar a esperar al meu amic. Busca a la mare que li dirà al teu fill que jo no hi aniré i anul·la tot el que has dit. I a les cinc, amb compte per la carretera (no et posin un multa per excès de velocitat!!!), amb el somriure més gran del món, a la porta de l’escola.

Ja vegeu que és una xorrada, però de xorrades d’aquest tipus en porto uns mesos que me’n passen seguit seguit . I, de veritat que esgota. Quan me'n vaig a dormir em sento cansada i penso, però si no he fet res, però quan faig un repàs a tot el que ha succeït durant el dia, l'única cosa que puc pensar és que el meu cansansi només és mental, de poder assimilar tant canvi i moviment al meu cap.

Apa, i dit això i haver-me pogut desofegar una mica, li demano de tot cor al Sr. Murphy que es busqui una altra casa, que en aquesta ja no hi queda més espai per a ell. La pica ja està plena a vessar.

POSTAL SOL

Hola, no sé com m'ho feia abans de l'estiu que tenia més temps per dedicar-li al bloc. Ara vaig sempre a corre-cuita.

Avui, com no tinc massa temps, només us ensenyaré l'última postal que he fet per un altre nen de la classe del petit.

Com és un nen molt bonic i dolç, amb els cabells rossos, em va venir al cap de seguida la temàtica de la postal, un Sol. I així la vaig fer.

Aquí us la deixo.

Una altra postal senzilla de fer. Una cartolina troquelada i al seu interior un cercle de niu d'abella representant el sol.

Pels rajos vaig retallar quatre triangles de goma eva de purpurina daurada i entre ell uns altres més prims.

A dalt la frase que representava al destinatari.

Espero que us hagi agradat.

HALLOWEEN

Ens apropem a la festa de la controvèrsia, donat que és una festa que s'està introduint a poc a poc al nostre país i que a més xoca de front amb la nostra tant estimada castanyada.

Però hem de pensar que la majoria de les festes que celebrem han estat importades de molts altres llocs. Aquesta al cap i a la fi, per una pura i simple qüestió comercial, en serà una altra. I a més, als nens els encanta, tant per disfressar-se com per anar de casa en casa a demanar xuxes de nit.

A casa ho fem, fa uns quant anys, que juntem tots els nens que hi ha pel barri aquella nit i anem casa per casa demanant xuxes. No són moltes cases, 3 ó 4, però entre que a l'última que anem fan un muntatge espectacular de l'alçada dels de Port Aventura, i que, han d'anar pel bosc a la nit sense més llum que les de les llinternes que porten, els crios s'ho passen genial. I els grans més, de veure'ls la cara de pànic i diversió alhora quan els surt un monstre pel camí.


Un cop acabat el recorregut, tornem a casa a celebrar la castanyada, amb les nostres castanyes, els moniatos,  els panellets (bé això només quan venen els de fora que els agraden, a casa no agraden a ningú) i el foc a terra.

A l'escola també ho celebren i ho fan en dues setmanes diferents per a que no es solapi amb la castanyada, així que no crec que hi hagi cap problema per celebrar les dues festes.

Aquest any per halloween no he fet decoració, m'he dedicat més a la tardor (poca cosa, ja us ho ensenyaré). Però us deixo unes quantes fotos del que vaig fer anys anteriors.

Uns fantasmes i rat penats fàcils fàcils de fer.

Detall del rat penat

Un mòbil simpàtic de fantasmes

Per últim la super-aranya

Aquest any l'aranya pobreta ja ha passat a millor vida, així que no l'he pogut posar, però el mòbil i els rat penats comparteixen espai amb la garlanda de fulles de tardor que he fet.

Vosaltres celebreu Halloween?

DE GRAN VULL SER...

Qui no li ha fet aquesta pregunta al seu fill alguna vegada? Evidentment jo no soc una excepció.

Quan ho vaig preguntar per primera vegada al meu fill gran ja em va sorprendre la seva resposta. Jo m'esperava bomber, policia, potser mestre. Però no, la resposta va ser aventurer, anar pel món amb una motxilla descobrint coses. Fins aquí ho puc entendre, és guai això de tenir aventures.

El que ja em rellisca una mica més, és que des de fa un parell d'anys, quan li preguntes què vol ser de gran directament diu Dj. No sé d'on ha tret la idea, però vaja, que molt fica no hi està. Si, coneix el nom de tots els Dj's del moment, però musicalment parlant no té un ampli repertori. Però bé, encara és a temps d'escollir un altre professió, si vol.

Però el que ja va ser la bomba és quan li vaig preguntar al petit què volia ser de gran. Em vaig quedar de pasta de boniato amb la resposta.

De fet, la conversa va començar al revés, ell va preguntar primer. "Mama, oi que es pot tenir tantes feines com es vulgui?". Si clar, vaig contestar jo, sempre i quan puguis fer-les. El gran li va respondre, home no, no pots fer-les totes, tu tens una feina i no tens més temps per fer les altres. Aleshores és quan jo li vaig preguntar, "i tu Joan, què vols ser de gran".

Resposta: Dilluns a les 10 veterinari, dimarts a les 8 i mitja mestre de gimnàstica, al vespre caçador i el diumenge Dj.

El que té molt clar és que el cinquè dia no treballarà, perquè clar com que Dj és diumenge, llavors no tindria cap dia de festa, així que es guarda els divendres com a festa setmanal.

Apa, ja té solucionada la vida.

POSTAL ROBOT

Hola,
avui us porto la última postal que he fet.

Es una postal que em fa molta il·lusió perquè ha sortit completament del meu cap. No m'ha calgut anar a Sant Pinterest ni Sant Google a buscar idees i això m'entusiasma.

És una postal molt senzilla, però a la vegada una mica complicada de fer.

Postal robot

Està feta amb uns papers adhesius brillants que vaig trobar a Tiger. I el robot també és de la mateixa botiga. 

Les ziga-zagues estan tallades a mà per mi prenent com a mida un full quadriculat, perquè no vaig trobar cap plantilla per utilitzar. I aquí és on ho vaig tenir una mica més complicat, per a que em quadressin les mides (cada cop m'adono més que les meves matemàtiques estan fatal). 

El quadrat del nom no és res més que una cartolina quadrada i a sobre una tira vermella i una groga a cada costat del mateix paper. 

El nom el vaig fer a mà alçada intentant imitar un nom robòtic. És la meva assignatura pendent, els escrits a les postals, no tinc prou abecedaris i no m'agrada com em queden escrites i, per a més inri se m'ha espatllat la impressora. Hauré de buscar una solució.

La gràcia de la postal és com brillen els colors depenent de com li dóna la llum.

Aquí us deixo un parell de fotos més per a que veieu com canvien els reflexes.