UNA LLIBRETA

Fa temps que la meva amiga Carme em va demanar que li "tunegés" una agenda, com la que em faig jo cada any. Un dia xerrant les dues li vaig comentar que aquest any ho faria diferent, perquè jo no faig servir l'agenda per apuntar el dia a dia, sinó que la faig servir per fer llistes, apuntar coses concretes, però no com un dia a dia. A ella també li va semblar bé la idea.

Així que el que va fer va ser comprar-se una llibreta com aquesta

i me la va donar per a que li posés xula. I això vaig fer.

Ella no és massa de floretes ni lluentons ni colors dolços, així que havia de buscar un paper que s'apropés als seus gustos. Quan el vaig veure no vaig tenir dubtes. 

Crec que els mussols eren els elements idonis per a ella. Per la tapa i contra-tapa li vaig posar aquest paper de mussols. El llom folrat amb un tros de vellut adhesiu negre i acabat en ones. A dalt, li vaig posar l'any, perquè en principi serà la seva agenda. I, per últim, un bonic arbre o poden posar-s'hi els mussols.

Primera pàgina

A la primera pàgina li vaig posar una etiqueta per a que ella escrigués el que vulgui, el seu nom o el títol per al que farà servir l'agenda.

Fulls interiors

Com és una llibreta ja enquadernada, no hi havia possibilitat de posar-hi separadors, així que a dos o tres fulls li vaig posar una cinta de washitape a mode de separador per a que pugui diferenciar diferents temes a l'hora d'apuntar.

Butxaca final

A la part de darrere porta una butxaca, la vaig folrar del mateix paper que l'interior de les tapes i li vaig posar la mateixa cinta washi que als fulls separadors.

Mussol marcador

Per a la cinta que fa de punt de llibre, li vaig retallar un mussol del mateix paper d'enquadernar i el vaig omplir de Glossy accents per a donar-li brillantor i protegir-lo.

Elements decoratius

Per últim i per donar-li un toc de color, a alguns fulls, vaig crear un segell d'un mussol. I els vaig entintar en verd o vermell. I d'altres fulls, els vaig troquelar amb diferents formes, un cor, un sol, un floc de neu, simulant les quatre estacions de l'any.

 

Per acabar (i d'això no en tinc foto), aprofitant que a la DIYmania vaig trobar uns xips de fusta en forma de mussol, l'hi vaig enganxar un a la goma que obre i tanca l'agenda. 

L'altre dia la va rebre i li va encantar. Ara només espero que la faci servir molt i que hi apunti coses super xules.

DE FIRA

Per fi Tarragona es mou amb el tema de les manualitats (com veieu em resisteixo a anomenar-ho DIY, ja fem servir massa anglicismes).

Aquest cap de setmana s'ha celebrat a Reus la DIYmania (és el nom, no ho puc canviar, jeje). La fira de les manualitats. I, encara que no té res a veure amb el Creativa o d'altres fires que hi pugui haver, va resultar ser una fira més interessant del que m'esperava.

Com ja m'havia mirat la pàgina web de la fira, ja sabia que d'scrap no hi havia una gran quantitat de paradetes. La fira bàsicament estava dedicada al Pacthwork (que per cert, quin fart de coses precioses). Llàstima que jo m'hagi decantat cap a l'scrapbook. D'això, d'scrapbook (és massa llarg, per això no ho tradueixo) hi havia quatre o cinc paradetes, però ja em va anar bé, perquè vaig descobrir dos llocs nous a Reus i Tarragona on puc anar a buscar material que no sabia, així que perfecte per a mi.

A part del Bàmbola i l'Scraphouse a Reus, també tenim el Caliu de Flandes al carrer Ample de Reus que ven Chalk paint; Marakiscrap al carrer Sant Elies, de Reus que ven articles d'scrap; i Welovehandmade que encara que venen per internet només, tenen un magatzem a Tarragona o Reus, no ho recordo. Us ho comento a les tarragonines que em seguiu per si no ho sabeu.

I evidentment, jo em vaig firar. No tant com voldria o com tenia pensat pel meu proper projecte perquè no vaig trobar els papers que volia, però déu ni do. Aquí ho veieu.

Però el millor de tot de la fira, no va ser la fira en si, sinó el que hi vam trobar sense saber-ho i que va donar molt de joc. Com que jo ja m'havia mirat la pàgina de la fira, com us he dit abans, no tenia previst estar-m'hi massa estona, però com que al gran li tocava jugar un partit a Reus cosa que no va poder fer (no soc l'única que es despista amb els horaris, jeje, els de fora casa també ho fan), vam aprofitar per apropar-nos al DIYmania. Evidentment ell remugant que no hi volia anar, que era un rotllo, que només hi hauria botigues i botigues de manualitats, etc. Fins que va saber que no era com anar a la fira de Santa Llúcia, que no hi hauria el mateix nombre de persones. Crec que es va agobiar una mica, per no dir molt a Santa Llúcia.

Doncs bé, després d'haver passejat pels quatre passadissos de paradetes i de comprar tot el que necessitava, que ens va ocupar aproximadament mitja hora, vam arribar a un lloc on hi havia uns nens fent moure un cotxe-robot teledirigit. Un xicot molt amable, mentre feiem cua per fer-ne moure un,  li va preguntar si volia muntar un cotxe ell solet, cose que no es va pensar dues vegades, ell encantat. Doncs s'hi va estar 3/4 d'hora muntant el cotxe i cinc minuts més fent-lo funcionar.

Aquí muntant el cotxe

Fent un partidet de futbol

Un cop acabat el taller del cotxe-robot, hi havia un noi amb unes ulleres de realitat virtual, i allí que hi vam anar els dos. Què divertit!!! no ho havia fet mai, i és una passada perquè entres en una altra dimensió. I, encara que no funcionava al 100x100 correctament perquè no hi havia bona cobertura i la imatge s'entretallava una mica, et fas al cas del què és la realitat virtual. Era una muntanya russa, i pujaves i baixaves i saltaves i veies les gavines i si giraves el cap 180º veies la part de darrere del lloc virtual on et trobaves. Una passada!!.

Pujant al cel amb la muntanya russa

I ja per acabar, l'ultima activitat on vam anar, va ser la creació de figures 3D a partir d'una foto en 3D també, escanejada. Et donaven l'opció d'escanejar-te i després enviar-te la imatge per correu electrònic. I evidentment, ell s'ho va fer.

Així que tant rondinar per anar a la fira, tant rotllo de paradetes de manualitats i tanta estona que s'havia d'aguantar, vam estar més estona fent les seves activitats que una altra cosa. Però, què bé m'ho he passat!!!! va acabar dient.

I JA VAN 7 - LA MINIONFESTA

Doncs si, el petit de la casa ja ens va fent grans a nosaltres, i ell també va creixent, més a poc a poc del que ell mateix voldria i massa ràpid del que jo vull.

Aquest diumenge ha fet 7 anys. Ohhhh jo ja he tancat una etapa de la meva vida, s'han acabat els bebés, aviat s'acabarà la de la santa innocència, però què li farem? és el que toca.

De moment, ell encara em demana una festa amb els seus amics i amb la decoració d'algun tema, perquè l'altre aquest any ja m'ha demanat que no li faci, snif, snif.

Per primera vegada aquest any no li he preguntat de què la volia, la festa. La vaig fer del meu cap endavant perquè anys enrere ni hi havia manera de posar-nos d'acord. Així que li vaig ensenyar ja tot fet. I va al·lucinar. De fet, van al·lucinar tots, és l'any que més els va agradar. I reconec que si, que a part de ser més divertida a l'hora de muntar-la, va quedar molt xulo tot.

Us presento la Minionfesta. Per qui no sàpiga qui o què és un Minion, és un "bitxo" extremadament divertit que surt a la pel·lícula "Gru Mi villano favorito" (totalment recomanable per petits i grans).

Aquesta va ser la invitació

Invitació

Com no les havia d'imprimir, perquè aquest any vam convidar via Whatsup, la vaig fer amb Powerpoint i la vaig passar al mòbil. 

Ara us ensenyo la decoració. 

Garlanda

Primer vaig fer una garlanda que em vaig descarregar d'aquí i al que li vaig posar el nom del meu fill amb un programa d'edició de fotos. 

Per darrere li vaig posar una cortina de paper crepe amb els colors dels Minions. I penjat al mig un blogus amb la cara del bitxo aquest.

Portacoberts

Per als coberts, vaig copiar aquesta  idea que vaig trobar pel Pinterest i que em va encantar. No és res més que un ull de Minion fet amb cercles de cartolina, groga, grisa, blanca i negre, agafats amb una goma negre, fent d'ulleres. El vaig trobar molt vistós.

Toppers

Per decorar els plats, vaig fer aquestes piruletes amb diferents Minions (cadascun té un nom, però jo no me'ls sé). També vaig fer (si us hi fixeu dins el plat blau) unes tarjetetes per posar el nom als plats, com hi havia galetes de diferents gustos, per marcar-les i també per saber quins eren els entrepans que portaven tomàquet i els que no. Anaven a conjunt amb els toppers, però no en tinc foto (llesta que és una). 

Per regalar a cada nen com a mostra d'agraïment per haver vingut, vaig preparar uns minions plens de xuxes.

Detalls per regalar

Aquests detalls els vaig fer amb rotllos de paper de vàter i de cuina, pintats tots a mà. Després els va (ell) omplir de caramels i els va posar dins una bossa de celofana i la va tancar. 

A l'hora de presentar-ho, els vam posar dins d'una caixa de fusta de maduixes que prèviament havia pintat del mateix color blau dels ninos. A cadascuna de les cares de la caixa, hi vaig enganxar una imatge de la pel·lícula (encara que a la foto no s'aprecia molt, hi ha la nena petita muntada a cavall).

I per últim, com cada any ell es queixava que li feia la postal a tots els seus companys de classe i a ell no li feia mai, aquest any he decidit fer-li jo. Evidentment no podia ser una altra cosa que un... Minion.

Postal

Per fer-la vaig trobar el tutorial aquí, però jo com no tinc la Big Shot ni els estris de la màquina i, a més la volia més gran, per fer-la vaig fer servir un cd com a mida. La resta va ser anar tallant i enganxant. Ara m'adono que els braços han quedat una mica esquifits respecte la postal. Però vaja, el pèl és molt divertit i, encara que no s'aprecia a la foto, les ulleres brillen igual que les dels Minions. Els hi vaig posar una capa de Glossy Accents. 

Què us ha semblat la Minonfesta?. Ell va quedar encantat. S'ho va passar d'allò més bé.

P.D. el dia 30 de gener va arribar la famosa postal piano. Li va agradar moltíssim al meu cosí.

SLOW LIFE

Fa un parell de dies que he tingut un dels nens malalt a casa i m’ha donat temps a repassar tots els blogs que tinc pendents de llegir del Bloglovin (i encara me’n queden 200 i pico...).

He comprovat que aquesta última setmana la tendència, a part dels que es dediquen a Sant Valentí, ha estat parlar de les Superwomans o de les Supermamis. I a mi em fa gràcia perquè és un tema que cada any per aquestes dates surt.

Ja han passat les festes i la gresca, hi ha fred de veritat, grips, i no podem sortir de casa tant com voldríem. Total que el nostre cos i la nostra ment se’n ressenteix. Llavors és quan es comencem a plantejar si fem massa coses, si val la pena tot el que fem, etc. Etc.

Crec que el problema radica realment en que no ens creiem el que estem dient. Ho volem tot i no som capaços de renunciar a res. Volem tenir una bona feina on sentir-nos realitzats, amb un bon sou i un immillorable horari. Aquí ja falla alguna cosa, avui en dia aquests tres elements no són compatibles (qui els tingui que es doni per premiat). A tot això li sumem que volem fills, 1, 2 ó 3, evidentment l’immillorable horari de les feines ha de ser compatible amb l’horari dels nostres fills. Però a més a més els nens han de tenir un botó de desconnexió que ens permetin apagar-los quan a nosaltres ens interessi, ja sigui per anar al gimnàs, fer manualitats o anar a sopar amb la parella o els amics. I què dir de la parella?, doncs també, que molesti lo just. Interessa tenir-la, sempre és una ajuda, però clar, el cap de setmana que ell se’n vagi amb bici, o a caçar o al bar, mentre jo me’n vaig de botigues, o amb les amigues o a un spa. Ens trobem al vespre, anem a sopar i després lo que “se tercie”.

No senyors la cosa no va així, no hi ha superwomans o supermamis simplements és que som massoques i ens agrada fer el ploraner. És una simple qüestió de triatge, però real, no només els quinze dies o el mes on estem mes pillats. És una qüestió de decidir què és el més convenient per a la nostra supervivència i de renunciar a unes quantes coses. Jo fa molts anys que vaig prendre aquesta decisió, vaig renunciar a un munt de coses, a tenir la família i els amics al costat, a una ciutat amb un munt d’oportunitats,  a viatjar, a comprar-me qualsevol caprici que em passi pel cap i a moltes altres coses.I puc dir amb tota honestedat que no em penedeixo.

I amb això no vol dir que tot sigui de color de rosa i que visqui en un núvol, ni molt menys, tinc els meus alt i baixos com tothom. De vegades m’entren ganes de tornar a la meva vida passada i moltes vegades em queixo del poc temps que tinc per fer qualsevol cosa. Però em queixo amb la boca petita, si realment em paro a pensar, tinc tot allò que en el seu moment vaig voler, una casa amb jardí i xemeneia, dos fills, un horari que em permetés portar i recollir els meus fills de l’escola i estar tota la tarda amb ells o quedar-me a casa quan estan malalts. Uns caps de setmana sense més obligació que decidir què volem fer (perquè encara que cada cap de setmana estem pillats pels partits de cadascun, és una decisió que hem pres nosaltres). Tinc temps per fer manualitats, no tot el que voldria, és clar, però en tinc. Tinc temps per tenir un bloc, no el puc actualitzar cada dia, i molt menys programar el que escriuré, però no em treu la son, el tinc, hi escric i a més ja sou més els que em llegiu.

un diumenge qualsevol

De veritat, formar part de l’slow life no és difícil. Tot és proposar-s,ho. I si no volem canviar la nostra vida simplement assumim el que tenim, penedir-nos i no fer canvis no serveix de res.

Però ànims, aviat tornarà la primavera i veurem la vida de color de rosa.

SI MAHOMA NO VA A LA POSTAL, LA POSTAL VA A MAHOMA

Avui us porto una postal que vaig fer a començaments d'any i que li vaig enviar al meu cosí pianista pel seu aniversari. La postal en qüestió encara no ha arribat al seu destinatari, deu haver passat pel Triangle de les Bermudes i ha desaparegut.

Però bé, ja que el destinatari no l'ha pogut veure en "vivo y en directo", la penjo aquí per a que la tingui virtual.

La idea la sorgir en quant la vaig veure aquí. Què millor que fer-li una postal piano al teu cosí músic? i la vaig haver de fer.

Espero que li agradi, encara que només sigui a la distància.

Feliz cumpleaños Ricardo.

EL DETALL DELS REIS

Avui torno a atacar amb les coses del Nadal. Per Reis a mi m'agrada embolicar tots els regals iguals i posar-hi algun detallet. L'any passat vaig fer aquestes etiquetes amb un Rei per posar el nom del destinatari de cada regal:

Aquest any navegant pel Pinterest vaig veure uns arbres de Nadal que em van cridar l'atenció i vaig trobar genials per posar als regals del reis i els vaig fer

Arbres fets amb filferro

Em venia de gust tornar als colors típics del Nadal, el vermell i el verd, així que vaig decidir combinar aquests dos colors en tots els regals i penjar-hi un arbre.

Ja veieu que és de lo més senzill del món, estan fets amb filferro i a cada volta li vaig col·locar una bola. 

Posats sobre el regal quedaven d'allò més vistosos.

Per altra banda, un dels regals era un bono d'unes entrades per anar al teatre. Però no quedava xulo només donar el paper, així que li vaig fer una funda a joc amb tots els regals.

Porta-entrades

Evidentment havia de ser vermella i verda, Per sobre hi vaig tirar un spray (no recordo el nom) per fer-la brillar. A les estrelles també els hi vaig posar i a més els hi vaig posar Glossy Accents per fer-les ressaltar.

A la part de sota, vaig fer una greca amb embossing calent, la intenció era que quedés blanc com les estrelles, però la pols va resultar ser incolora, així que ho vaig entintar una mica per a fer-ho destacar.

Per dins molt senzill, una línia de punts i una mica de washi tape. Clean and simply com m'agrada a mi.

EXPLICACIÓ ENTRADA PER ETIQUETES

Diumenge us devíeu sorprendre per l'entrada que vaig fer. Una gràfica amb totes les entrades que tinc pel bloc endreçades per les seves etiquetes.

Doncs l'explicació és molt fàcil, no la vaig fer jo, jeje. Eren uns deures del meu fill. Si, avui dia a la classe d'informàtica es fan un bloc, hi afegeixen imatges, comptadors, codis QR, tenen Drive.

I l'última és que havien de fer un gràfic amb Excel i portar-lo al bloc. I la cosa va costar una mica. La cosa no va ser tant fàcil com semblava. Fer el gràfic no va ser un problema, el va fer ràpid. La complicació va venir a l'hora de penjar el gràfic al bloc, perquè quan l'explicació te la fan amb una versió d'Excel diferent a la que tu tens a casa, les coses no surten tal i com te les havies plantejat.

Llavors és quan ve la inestimable petició d'ajuda als pares, que diuen això t'ho soluciono jo amb un moment i et passes mig dissabte buscant-ho i no ho aconsegueixes. I finalment diumenge , com ets més caparruda que ningú, trobes la solució (que no vol dir que sigui la correcta). Ho proves i veus que funciona.

Li ho ensenyes i li ho expliques. Ell ho va fent, mentre tu li dius com ho ha de fer. No surt bé a la primera, ho tornem a intentar. I finalment la gràfica penja del seu bloc. Tots contents, fins que sents un "total m'ho has fet tu, jo no sé fer-ho". Què??? (m'indigno), cap problema (penso), "ara per demostrar-te que si ho saps fer tu sol, em penjaràs al meu bloc una gràfica de les meves entrades per etiquetes".

I aquí teniu el resultat. Crec que se'n va sortir molt bé.