Blogging tips

Etiquetes

Traducir / Translate

divendres, 1 d’agost de 2014

HIPERACTIVITAT

Aquest mes de juliol a casa és una mica caòtic, perquè els dos treballem, els nens estan a casa i necessitem que hi hagi algú amb ells. La meva sogra és l'ànima càndida escollida per fer de cangur durant aquest mes. I com no portem la mateixa organització que durant l'hivern les coses es descontrolen una mica i els nens, sobretot el petit, es descontrolen molt. Fins al punt que m'ha agafat angoixa de pensar que pugui tenir TDAH.

Però és que m'he adonat que els culpables d'això som nosaltres, els pares (i així ho parlàvem ahir el meu home i jo). Aquest mes de juliol hem caigut en un bucle de desconnexió total a l'ordre, la rutina i la disciplina. A deixar-los fer el que més els agrada que és jugar constantment amb màquines, simplement perquè ja estem esgotats. Van passant de l'ordinador a la tablet i de la tablet a la Ds i quan ja dius prou, s'han acabat les màquines s'asseuen al sofà a mirar la tele.

M'havia proposat, deixar-los jugar una ó dues hores al matí, mentre estaven amb l'àvia per a que ella no tingués massa feina amb els nens, i després a la tarda aprofitar a fer un munt d'activitats, piscina, manualitats, jocs, fins i tot vaig preparar un joc de detectius (que ja us ensenyaré) per tenir-los entretinguts una bona estona. Però res, no m'he vist capaç de fer res gairebé res. Bé si, hem fet coses, tampoc cal que em fustigui tant, hem anat a la piscina gairebé cada dia, però no he aguantat més d'una hora allí, també hem jugat a cartes, al Monopoly i hem anat a fer gelats. No és que els tingui tot el dia emmordassats.

Però és que l'any passat a aquestes alçades ja tenia preparada una activitat per a cada dia. Tenia una organització feta, un ordre. Dinàvem, fèiem "deures" i després jugàvem a algun joc que jo tenia preparat o anàvem a la piscina. Teníem la tarda ocupada i les màquines es reduïen a una horeta al dia. Jo era capaç d'estar amb ells relaxada fent qualsevol activitat. Què em passa aquest any? per què em supera el neguit del meu fill petit? per què no soc capaç de tranquil·litzar-me i tranquil·litzar-lo a ell?. Ho sé, la teoria la tinc molt ben apresa, si jo estic tranquil·la ell ho estarà, però és que no em veig capaç de deixar d'estar tensa. A més, estan tots dos hiperactius, el gran, el que tothom diu que és una joia de nen, educat, amable, tranquil i bo (i ho és), també està passat de rosca, diu paraulotes, contesta, no dorm, està neguitós. També ha coincidit que, per primera vegada, dormen els dos junts a la mateixa habitació. Hi ha dies que perfecte perquè xerren i es conten coses i d'altres que salten i fan kung-fu.

Avui el pare comença vacances, espero que comenci a imperar la rutina a casa, distreure's, anar amunt i avall, jugar amb la pilota, la bicicleta i l'aigua. Si els veig a ells relaxats, jo afluixaré la meva crispació (és curiós, hauria de ser a l'inrevés, però pel motiu que sigui aquest any em relaxaran ells a mi).

De moment, ahir ja vam tornar a fer els nostres 5 minuts que també teníem oblidats. Vam mirar cromos, vam fer teatre i ens vam posar a dormir sense saltar i brincar pels llits. Agost promet, tot tornarà al seu curs natural. Ho sé.





Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

M'encanta que em comenteu alguna cosa.