AQUEST COP NO M'ESCAPO

Quan va nàixer el gran, jo ja tenia ganes que tingués 6-7 anys per poder fer col·lecció de cromos, i poder fer aquelles coses que tots vam fer quan érem petits.

Quan va arribar l'època dels cromos, el nen no hi va posar cap mena d'interès, ell es limitava a voler que li comprés sobres, però ni els enganxava ni seguia la llista dels repetits ni res de res. Desprès van venir altres modes, ja us ho vaig explicar. I en una d'aquestes èpoques que tenen els nens, em va demanar "Cucs de seda".

De seguida em va venir al cap la meva època de cucs de seda, jo en tenia, els cuidava, els buscava fulles de morera. M'encantava. Però clar, ara estic a l'altre bàndol, ara soc la mare, i també em va venir al cap, la "il·lusió" que li feia a ma mare tenir-los, haver-los de rentar, el fàstic que feia veure els capolls. I així com vaig poder li vaig anar traient del cap.

Per sort el gran es deixa convèncer fàcilment, i la seva etapa de cucs de seda es va quedar en no res. De seguida es va oblidar i no en vam tenir ni un a casa.

Però clar, tens dos fills, i el segon, no es deixa convèncer, és d'idees fixes i sap perfectament què vol en tot moment. Abans d'ahir ja va venir dient que volia una caixa buida perquè no sé quina nena li donaria cucs de seda. Ho vaig intentar per activa i per passiva, li vaig intentar fer entendre que els havia de cuidar ell, que es moren, que el cap de setmana si marxem fora qui els cuidarà, etc. etc. I ni així, ell mateix es va buscar la caixa, li va fer forats per recollir els cucs que li donarien el dia següent i amb celo va tapar un forat que tenia tant per fora com per dins per a que no es quedin enganxats.

Observeu el forat tapat a l'esquerra

I aquí els tenim. Tres cucs, un de gran, un de mitjà i el petit o el papa, la mama  i el nen, com diu ell. I tots tres tenen nom, el Sergi, el del mig no el recordo i el petit el Joan.

MANDALES

No sé si us ho havia contat, però soc seguidora de blocs, bastants blocs. L'altre dia, llegint-ne un, vaig llegir unes de les activitats que van fer al Punto Mom (una trobada de mares blogueres a Astúries). D'entre moltes coses que van fer, va ser una ponència sobre benestar emocional donada per una noia anomenada Laura i el seu bloc My wellness lab.

Com jo últimament no estic en el meu millor moment, i busco qualsevol cosa que em faci relaxar-me i trobar una mica d'equilibri, vaig anar a mirar què havia explicat aquesta noia al Punto Mom. I bàsicament del que va parlar va ser de les mandales.

Que les mandales són beneficioses per l'estrès ja ho sabia. De fet, la meva sogra ja li va regalar un llibre al petit i sempre ens ha dit que són tant bones per relaxar-se. Però en moments que tu no estàs massa fina, necessites petits estímuls que et recordin aquestes coses.

Per tant, em vaig llegir l'entrada sobre les mandales que va escriure al seu bloc, i vaig decidir que aquella mateixa tarda agafaria el llibre que ens havia regalat la sogra i en pintaria una. Quan vaig arribar a casa, vaig buscar el llibre i no el vaig trobar, així que me'n vaig imprimir una d'internet (n'està farcit). Vaig començar a pintar la meva mandala. No portava ni un minut, va venir el Joan a preguntar-me què feia, li ho vaig ensenyar i em va demanar que li imprimís una per ell, i li vaig fer.

No es va aixecar en tota la tarda de la cadira, va pintar tota la tarda la mandala. Si no ho veig, no ho crec. Tenia molt clar que li volia portar a la senyoreta el dia següent. I li va quedar preciosa (llàstima que no li vaig fer foto).

Quan va acabar, me'n va demanar una altra (que tenim guardada per regalar-li a l'àvia) i després dos més que li vol regalar a les altres senyoretes. En total ja no sé les mandales que porta pintades.

La de l'àvia

Per alguna altra mestra

A mi, potser no m'han sigut massa efectives, no he aconseguit passar del cercle central, però per a ell és un relax total. En dono per satisfeta.

La meva mandala

DILLUNS DE LLIBRES - FELIÇ ANIVERSARI PIGADA

Aquest conte és una història molt curteta i molt dolça d'un gos, la Pigada, que fa anys i que busca als seus amics per celebrar la festa, però no els troba, en canvi en el camí de casa de cadascun d'ells es troba un regal que li van deixant el conill, la tortuga i la resta d'amics. Fins que troba l'últim regal.

És un conte que agrada molt als petitets, el Joan el té des dels 3 anys, més o menys i sempre em demanava que li llegís. Ara, ja el pot llegir ell solet, perquè, com us he dit és un conte molt curt, d'una ratlla a cada pàgina, i així no es cansa de llegir.

Es de l'editorial Beascoa. Està escrit per Tim Warnes i està en català, castellà, francès i anglès.

Feliç Aniversari, Pigada

Si us hi fixeu, el llom ja està trencat, de tant obrir-lo i tancar-lo.

NOVA POSTAL, UN VAIXELL

El següent aniversari que vam tenir, va ser el d'un company del petit, un altre que ja ha fet els 6 anyets, què grans es fan.

Per aquest nen, vaig decidir fer una postal 3d.

Postal per al David

No sé si ho aprecieu bé, però el vaixell està fet amb origami (la tècnica de doblegar paper) i enganxat a la postal.

Detall del vaixell

La paraula felicitats està feta de goma eva tintada de blau. 

Cada dia m'agrada més fer postals. 

ELS FILLS ENSENYARAN ALS PARES

Aquesta frase l'he sentida un munt de vegades. Sempre s'ha dit que amb les noves tecnologies els fills van molt més avançats que els pares. I avui ha estat el primer dia que ho he pogut comprovar.

Amb 11 anys, el meu fill ja té un bloc que han creat a classe, i correu electrònic que es va mirant de tant en tant.

Avui, m'ha ensenyat una nova funcionalitat, una pàgina on es poden posar veus i crear personatges.

Voki, es una pàgina dissenyada per als mestres per a fer presentacions i crear avatars per a ensenyar als estudiants. Però també per crear personatges animats per divertir-se.

Avui he estat jo l'alumna.

DILLUNS DE LLIBRES - LA MEVA MALETA D'ADHESIUS

Avui he fet neteja de la prestatgeria dels llibres del petit perquè ja no en cabien més. I m'ha sortit aquest llibre, La meva maleta d'adhesius.

Comprada al Cercle de Lectors

És una carpeta que inclou tres llibres, com els d'aquí sobre, en el que l'activitat a fer és aconseguir convertir un simple cercle en una figura, ja sigui postre, animal o personatge.

Comences amb un cercle

A cada pàgina tens el cercle que has de guarnir i el model per fer-lo. 

Aquests són els llibres

A les pàgines centrals tens tots els adhesius necessaris per fer el que et demanen.

Evidentment, després els nens poden fer volar la imaginació i fer les seves pròpies formes. 

És un llibre que està molt bé per als més petits, primer perquè han d'aguditzar la vista, s'han de fixar en tots els detalls. Segon perquè és molt simple i sempre parteixes d'un cercle. I tercer perquè poden fer les seves pròpies creacions.

A més els adhesius són de posar i treure, així que no hi ha problema si s'equivoquen o volen canviar la figura.

Ara, amb 6 anys ja ho veiem per a nens petits. Però mentre ha durat, ho hem passat força bé.

DEURES. QUINA DESESPERACIÓ

Dissabte vam tenir l'aniversari d'una companya de classe del petit. I d'entre moltes altres, va sortir la conversa de quan el proper curs comencin 1r de Primària. I ja parlaven de deures i a mi ja em van entrar tots els mals.

Només té 6 anys, vaig pensar jo, encara no sap llegir bé. Aquest any també ens porta "deures", llegir tres ratlles del llibre que tenen, això està bé, són cinc minuts.

Però és que quan penso en deures, em venen al cap tots els que té el gran. I m'agafen tots els mals. Trobo que és una exageració la quantitat de deures que avui en dia els posen a nens de 5è de primària, en general. Sé que hi ha escoles que no en posen, i també sé d'escoles que en posen molts més dels que té el meu fill. I ho trobo massa exagerat.

Els nens quan surten a les 5 de la tarda (com és el cas dels meus fills) ja s'han passat 8 hores a l'escola (ells es queden a dinar), fer-los estar entre 2 i 3 hores més fent deures ja és massa. I si, ho reconec, el meu fill és un pamplines que amb una mosca es distreu, però això no treu que, per exemple de matemàtiques tingui 6 exercicis per fer mots dies, amb la còpia de l'enunciat inclosa en un color i les operacions en un altre. I aquí li hem de sumar els exercicis de català, castellà i estudiar o potser un treball, entrar a la plataforma d'ortografia, d'anglès, etc.  I amb tot això no vull dir que jo estigui en contra dels deures, sinó que hauria d'haver alguna manera de dosificar-los.

He llegit en molts llibres la importància que té que els nens juguin, descansin després de l'escola. La importància que té que llegeixin. Però jo em plantejo, i quan han de fer això?. I si a sobre el nen té activitats extraescolars, ja és la pera. Per sort, el nostre dia a dia no està carregat d'activitats extraescolars, el Jordi fa bàsquet dos dies a la setmana (un d'ells divendres) i surt a 2/4 de 7, o sigui que a 3/4 com molt tard ja és a casa fent deures. I un dia a la setmana ve una persona a casa a fer anglès i a 1/4 de set ja han acabat. La resta de dies, arribem, berenem, descansem i ens posem amb els deures a les 6. A dos quarts de nou sopem, perquè a dos quarts de deu els vull al llit com a molt tard. Necessiten descansar, són nens molt actius que necessiten les seves hores de son. Així que el nostre dia a dia de deures és un vinga va espavila, vinga va no t'entretinguis que no acabaràs, vinga va fes primer el que sigui per demà, vinga va que encara t'has de dutxar.

Sincerament, no m'estranya que tant ell com nosaltres tinguem unes ganes boges que s'acabi l'escola. I pensar que el curs vinent començarem amb l'altre, ja tremolo.