I MADUREM.

Ahir vam tenir la revisió dels 6 anys del petit. Per sort amb ell no cal anar massa sovint al metge (ja hi vam anar prou amb el gran al seu moment). 

A una de les revisions que vam anar quan era petitet (devia tenir uns 2 anys), la doctora em va insinuar dir que hauria d'anar a fer mirar si el meu fill era hiperactiu, perquè no s'estava quiet ni un segon, ho tocava tot, ho regirava tot. I jo que soc doña nen no toquis, nen no molestis, encara es notava més. Jo li vaig contestar que a l'escola no m'havien dit res i que recordés que el gran, a la seva edat era igual de mogut. Així que no li vaig fer cas. Però, com a mare, et queda aquell rau-rau per dins. 

Doncs com he dit, ahir vam anar a la revisió dels 6 anys. I vosaltres direu, i dels 2 als 6 no heu fet més revisions?, doncs si, vam anar a la dels quatre, però seguia igual de mogut. En canvi a la d'ahir, el meu fill semblava un homenet. Va entrar, va saludar, va contestar a totes les preguntes de la infermera. Li va explicar perquè portava la cara pintada i de què anava. Es va desvestir i vestir sol (només el vaig ajudar una miqueta amb la samarreta per a que no se li anés la pintura de carnaval que portava). I finalment li van posar la vacuna i encara que no li va agradar gens, no va plorar mica. És molt gran el meu fill!!!.

En acabar, la mateixa infermera em va dir, nena qui l'ha vist i qui el veu ara. No sembla ell, tot formal i tranquil. Així que jo ja em quedo tranquil·la. 

Però no us penseu, el dimoni que porta dins, ahir el tenia amagat. Aquí us deixo la prova que ho demostra. Dilluns em va agafar la bossa on tinc els pinta-ungles d'amagat i va acabar així.

Què ben pintades van quedar.