Ahir vam tenir la revisió dels 6 anys del petit. Per sort amb ell no cal anar massa sovint al metge (ja hi vam anar prou amb el gran al seu moment).
A una de les revisions que vam anar quan era petitet (devia tenir uns 2 anys), la doctora em va insinuar dir que hauria d'anar a fer mirar si el meu fill era hiperactiu, perquè no s'estava quiet ni un segon, ho tocava tot, ho regirava tot. I jo que soc doña nen no toquis, nen no molestis, encara es notava més. Jo li vaig contestar que a l'escola no m'havien dit res i que recordés que el gran, a la seva edat era igual de mogut. Així que no li vaig fer cas. Però, com a mare, et queda aquell rau-rau per dins.
Doncs com he dit, ahir vam anar a la revisió dels 6 anys. I vosaltres direu, i dels 2 als 6 no heu fet més revisions?, doncs si, vam anar a la dels quatre, però seguia igual de mogut. En canvi a la d'ahir, el meu fill semblava un homenet. Va entrar, va saludar, va contestar a totes les preguntes de la infermera. Li va explicar perquè portava la cara pintada i de què anava. Es va desvestir i vestir sol (només el vaig ajudar una miqueta amb la samarreta per a que no se li anés la pintura de carnaval que portava). I finalment li van posar la vacuna i encara que no li va agradar gens, no va plorar mica. És molt gran el meu fill!!!.
En acabar, la mateixa infermera em va dir, nena qui l'ha vist i qui el veu ara. No sembla ell, tot formal i tranquil. Així que jo ja em quedo tranquil·la.
Tens un fill ben maco i educat!!!! Els hi demanem massa, pero penso q son bons nens
ResponEliminaLa veritat és que a pesar de les trastades que fa, és molt maco. Estic molt orgullosa dels meus nens. I tu de les teves, que són ben boniques també.
Elimina