QUI EM MANA A MI FICAR-ME EN AQUESTS EMBOLICS

I és que soc única per buscar-me problemes.

Dilluns passat va venir un camió a la feina amb una caixa amb tres gatets dins. Temps em va faltar a mi per anar a veure'ls.

Eren preciosos, diminuts, tant diminuts que tenien els ulls tancats. No paraven de miolar reclamant, ves a saber què reclamaven, menjar, la mare, que tenien fred. Suposo que tot.

La noia que els portava ens va dir si en volíem. Jo tota seriosa li vaig dir que no, "ja no vull més animals a casa" (vaig dir en veu alta) però sabent que per dins pensava que me'ls quedaria sense dubtar-ho ni un segon. Però no, tenia molt clar que no podia tenir-los.

A casa ja hem tingut diversos gats, dos concretament a casa nostra i un a casa dels meus pares. També un gos, un canari i un peix. Tots recollits (bé el canari me'l van regalar). I quan va marxar el gos (que va ser l'últim habitant de quatre potes d'aquesta casa) em vaig dir a mi mateixa que no voldria més animals. El gos ens va portar molts problemes. I reconec que gràcies a ell, m'agraden més els gats. S'ha de dir que era un gos gran i que ja devien haver abandonat perquè s'escapava constantment.

Però bé tornem a la meva bogeria. Quan la noia va preguntar si volíem algun dels gatets, jo vaig dir que no amb el rau-rau de voler-ne tenir un. I què va passar? doncs que se'm van obrir les portes del cel quan dos companys van dir que ells se'ls quedarien si no fossin tant petits. Només havien de créixer una mica més, fer-se autosuficients i els meus companys es quedaven els gats.

Ja us podeu imaginar què vaig fer. Els vaig proposar un tracte, Jo em quedo els gats uns quinze dies o tres setmanes més o menys i després els els dono.

Així que jo en tinc dos. Tot un repte per a mi. El primer escull a saltar el del meu home que no vol ni sentir-ne a parlar de tenir cap altre animal a casa. El vaig poder convèncer que només és per quinze dies.

A la feina, el dia que van arribar

Segon repte, fer-los sobreviure. Vaig comprar un biberó, llet especial per gatets, i vinga, a fer-los menjar. Vaig buscar informació de com s'havien de cuidar gatets tant petits.

Armada amb el biberó

Jo no havia cuidat mai gatets tant petits. Si que n'havia cuidat amb biberó, però sempre tenien els ulls oberts. Aquests els tenien completament tancats.

Ara ja porten una setmana amb nosaltres i ja els han començat a obrir. Segueixen sent dues boletes diminutes que s'arrosseguen per terra i que només es desperten quan volen menjar. Per sort, no és massa sovint. 

Si us fixeu bé, aquí ja comencen a obrir els ulls.

Podeu veure que un és un golafre

La veritat és que això de tornar a tenir bebès a casa és més complicat del que em pensava, patir per si estan bé, mirar si respiren quan dormen, ja no recordava el que era. 

Però, de moment, m'encanta. I ni us explico els nens, encara que com son tant petits i dormen gairebé tota l'estona, no poden jugar massa amb ells. 

Ja us aniré contant com evolucionen. 

Pd. Les fotos com sempre horribles, no sé què li passa a la càmera.

CALENDARI 2015

L'any passat a la sortida de les Supernenes la Cactus i la Bombolla van veure un calendari molt xulo on els mesos eren peces de roba.

Com que les dues saben perfectament quant m'agrada fer manualitats a mi, em van demanar que els en fes un. Però clar, ja estàvem pels volts del Nadal i no em donava temps a fer-lo. Així que per a mí mateixa vaig pensar, ja els el faré per l'any vinent.

I així ha estat, a la sortida d'aquest any, els he fet com a regal el calendari esperat.

Les peces de roba les vaig treure buscant per Google. 

Només em va caler fer-les a la mida que jo volia i imprimir-les.

Després els vaig posar a cada peça el calendari del corresponent mes, per davant i per darrere. 

També els vaig dibuixar un cor a les dates assenyalades de l'aniversari dels nostres fills. 

Finalment els vaig retallar i els vaig pintar (això és el que més va costar, ja no fan retoladors que aguantin com abans, de seguida es van gastar).

I així van quedar. Ja el tenen penjat, i això que és pel 2015, jeje.

CARTES DE LES EMOCIONS

L'altre dia em van regalar un joc per als nens. Es diu MutKids.

Imatge treta de Mut kids

Consisteix en un joc de 25 cartes que se separen per 4 colors. Cada carta conté una pregunta tipus "si fossis un animal quin t'agradaria ser" o bé "posa cara d'enfadat". 

El joc consisteix en que cadascun agafa una carta i respon a la pregunta que li pertoca. 

L'objectiu del joc és, a part de compartir una estona en família, saber diferenciar les distintes emocions i esbrinar l'estat d'ànim del nen en aquest moment. A més, com són preguntes molt curtes practiques la lectura amb ells. 

Es un joc molt simple, però està molt bé perquè en un moment pots descobrir com se sent el teu fill. 

Hi vam jugar els tres, papa, mama i Joan, i en dos minuts, el gran s'hi va voler afegir. 

Com us he dit me'l van regalar, així que no sé el preu. Però si esteu interessats, aquí us deixo l'enllaç a la seva pàgina de facebook.

Ah i no creieu que em patrocinen, no sé ni qui son, simplement em va agradar el joc.

SUPERNENES

Aquest cap de setmana hem fet la nostra sortida anual de les supernenes (bé aquest any sembla que no serà només anual, yuju).

Quan em vaig presentar us vaig explicar que el nom de pètal provenia d’una de les moltes animalades que diem, les tres amigues que som, quan ens juntem. Ens vam autoanomenar les Supernenes, esbojarrades, felices, infantiloides, i molt divertides.

Bé doncs, aquest cap de setmana hem fet la primera sortida d’aquest any. Que ha tocat a Torredembarra, normalment anem aquí o a Barcelona, a casa d’una d’elles. Un any vam anar a Girona, ens ho vam passar genial.

I què fem en aquestes sortides? Doncs desconnectar del món real. El temps se’ns passa volant, és com si algú fes córrer les agulles del rellotge molt més ràpid del que pertoca. I només xerrem i xerrem i gaudim del moment i del lloc on estem sense cap mena de pressa i sense mirar el rellotge més que per dir “quina hora deu ser ja?, potser que dinem o sopem”. Portem les càmeres de fotos, però ni tan sols això traiem de la motxilla. 

Com som les supernenes?, doncs som tres noies completament diferents. La Bombolla és l’ànima de la festa, la moguda, que xerra pels descosits amb qui se li posi al costat. Li agrada arreglarse, amb l’edat cada dia està més jove i guapa (guarra fastigosa). Es la que cuina i la que aporta la frase de l’any (te lo envío por e-mail, vale?).

La Cactus és prudent, molt prudent, observadora, ens mira quan xerrem i de tant en tant posa el seu granet de sorra. Espera a que acabem de parlar per dir la seva. Veus que s’ho passa bé sense dir res. A estones necessita el seu espai vital, anar a caminar, llegir o prendre el sol. Es la que ens porta als llocs més bons que troba i rara és la vegada que no es troba algú conegut. Aquest any ens va portar a la pizzeria Al Capone del port de Torredembarra, us la recomano, tot molt bo i molt amables.

I la Pètal?, o sigui jo. Doncs jo soc “el abogado del diablo”, la controladora, la que sempre porta la contrària. La que s’ho passa pipa, però va mirant a dreta i esquerre no sigui que donem massa la nota. La que diu que hem d’anar a dinar i sopar.  La compradora compulsiva. La que sempre està cansada. I la que, de vegades, mentre elles van xerrant, desapareix al seu món paral·lel, pensant què estaran fent els seus homes, o què hauria de fer el dia següent quan arribi a casa. Però la que troba a faltar totes les bogeries que fem el cap de setmana, quan tornem a la realitat diària, a qui li encanta les no normes que tenim, el no haver res establert ni preparat. M’encanta que la Bombolla se’m posi a ballar Grease a sobre el llit abans d’anar a dormir. I que la Cactus m'ensenyi el dit del mig quan em poso controladora.

Doncs així som les tres cabres boges que ens vam conèixer a l'escola ara fa 35!! anys i que des de llavors anem juntes. 

Gràcies Supernenes, sou les millors del món.

I gràcies als nostres marits i l'Anna gran per quedar-vos un cap de setmana sols amb els nens (i no tant nen) per a que nosaltres ens ho passem bé.

LA PRIMERA "CARD IN A BOX"

O postal en una caixa.

Postal en una caixa/ card in a box

Les havia vist per Pinterest (us deixo l'enllaç al meu per si les voleu veure), i em feia gràcia fer-ne una. Així que aprofitant que era l'aniversari de la filla d'una amiga, vaig llançar-me a la piscina i vaig fer la primera.

Sincerament creia que seria molt complicat, i no ho és gens ni mica. Simplement per fer la caixa fas servir la plantilla, la retalles i doblegues seguint les indicacions. La caixa ja està muntada. 

El següent pas és la decoració, dins hi pots posar el que més t'agradi. Com era per una nena de 8 anys, jo la vaig fer en tons festius. Un paper que hi posava Happy Birthday i unes flors ven vistoses. 

Detall del paper amb purpurina

Per a que quedés més festiva li vaig enganxar uns globus amb paper decorat i amb un llaç de baker twine. Per a que el fil s'aguantés, el vaig enganxar amb un tros de polipropilè (allò que s'usa per enquadernar)

Detall decoració

Aquí us deixo unes fotos per a que la veieu. Ara m'adono que els globus han quedat una mica sosos. La propera quedarà millor.

Detall de la decoració per sota.

I així és com va quedar per regalar. 

Detall paquet

Fins la propera.

FESTA NEÓ

Hola, l'altre dia quan a l'ensenyar-vos el resum del nostre estiu en imatges, us vaig dir que havíem fet una festa, i és que el meu home va fer 43 anys. I com no, ho vam celebrar.

Aquest cop em venia de gust posar color vius, els colors de l'estiu. I què millor que fer una festa de colors llampants, fluorescents. La festa neó.

Aquesta vegada vaig canviar la garlanda per una cortina d'anelles fetes totes amb cartolines lluents, rosa, carbassa, groc i verd, formant una cascada que ballava amb el vent.

Després amb una tira de paper pinotxo tallada amb serrells, vam folrar el la part posterior de les cadires.

No vam comptar que l'aire ens ho faria volar i vam haver de posar més cel·lo del que hagués volgut. Però al final van aguantar.

Detall a les cadires

Per fer més divertida la taula, hi vaig posar dos detalls, un d'ells va ser una galleda de la platja fent de pot per tenir els ganxitos,

No em va donar temps de fer la foto abans que se'ls mengessin.

i l'altre toc de color, va ser un plat ple de globus d'aigua de colors. 

No en va quedar ni un

ja us podeu imaginar com van acabar aquests globus. A casa, les festes estiuenques acaben normalment amb una guerra d'aigua.

I per últim, i que em va agradar més, va ser la nevera per mantenir les begudes fresques. Una mini piscina carregada de glaçons. 

La nevera

La piscina va ser la canya

I a què no sabeu on van anar a parar els glaçons?, doncs dins les pistoles d'aigua per la guerra. 

I uns dies després la piscina encara la vam fer servir per a un bebè que va venir a casa.

Per últim, i el que em va resultar més complicat, van ser els marca llocs. Se'm va ocórrer la genial idea de fer unes tumbones com a la platja amb escuradents. Van costar una barbaritat, se'm desmuntaven les potes, però al final ho vaig aconseguir. Per sobre, com si fos la tovallola a la platja, hi vaig posar un tros de tela, amb el nom de cada persona.

La tumbona marca llocs

Bé, així és com va quedar la decoració de la festa neó d'aquest estiu. Ens ho vam passar pipa.

Decoració de la taula

TORNO A SER PER AQUÍ

Hola a tothom, torno a ser per aquí, no havia marxat només estava de vacances, i encara que la meva intenció era escriure alguna cosa durant aquest temps m'ha estat impossible. No trobava el moment de posar-m'hi.

Però ara ja si, ara ja tot torna a ser organització i rutina.

Què tal les vacances? Nosaltres bé, no hem fet cap viatge (exceptuant, és clar, el cap de setmana a Mallorca per la festa dels 50 del meu germà). Ha estat un estiu relaxat, amb diverses activitats però sense estrès, sense agobios i sobretot sense problemes greus. I dic greus perquè algun problema hem tingut, però tot ha estat qüestió de mecànica. I un petit esquinç l'últim dia de vacances, però com ha estat petit i a més l'últim dia, no ho considero problema.

Aquí us deixo un resum en fotos de les vacances.

1. Hem gaudit molt de la piscina.
2. Ens va visitar per primera i segona (i última) vegada el ratolí Pérez.
3. Vam acabar el cole fent una paella amb tota la classe.
4. Per primera vegada el gran ha fet ell sol un trencaclosques.
5. Vam fer experiments, encara que no van sortir massa bé.
6. Han gaudit moltíssim de la bici i han descobert nous llocs per anar.
7. Hem plantat tomaqueres i n'estem gaudint dels fruits, boníssimes.
8. Una curiositat d'un dia de moltíssim vent, totes a resguard.
9. Hem jugat molt al parxís i a l'Uno.
10. Hem celebrat aniversaris.
11. Vam tirar molts petards per Sant Joan.
12. Vam fer d'investigadors (ja us ho vaig contar).
13. Han jugat molt, però molt amb la joguina predilecte, les màquines.
14. Hem tingut cosins i amics a dormir a casa i hi hem jugat.
15. Hi ha hagut temps per anar al parc i fer el ruc, i què ve s'ho van passar.
16. El petit ensurt de l'últim dia. 

I la tornada a l'escola què tal?. Miraculosament aquest ha estat el primer any que els nens volien tornar al cole. El gran, perquè comença 6è i són el grup gran de l'escola, l'any vinent ja canvien de centre. Així que són el grup que organitzen les festes, castanyada, halloween (si, ho fan tot), festa de Nadal, de final de curs, ect. I està encantat per això. I el seu germà, per amistat i simpatia amb el gran, també volia tornar-hi.

El petit aquest any comença la primària, i té mestra nova (nova a l'escola), i ahir, primer dia, ja la van calar tots els de la classe. Quan va sortir de l'escola li vaig preguntar què tal la nova mestra? i em va contestar "crida molt però no castiga". Avui, alguna altre mare m'ha dit que el seu li va dir que la senyoreta nova cridava molt. Ja veurem com va, perquè és un grup canyero, divertit, però canyero.

I per acabar, us heu fet propòsits pel "nou any"?. Dic nou any, perquè alguna vegada ja us he comentat que els meus anys van de setembre a juny. Així que quan comença setembre jo em faig nous propòsits. I quins han estat els d'aquest any? doncs el primer ja no l'he començat i ni sé si ho faré, però vaja, és un propòsit i és anar a caminar com a mínim dos cops per setmana. Allò que em va passar al peu em va fer veure que tinc la circulació fatal, així que m'haig de moure. Però la veritat és que no trobo un moment bo per fer-ho.

Segon propòsit, aprimar-me. Això si o si, ho haig de fer, i ho faré, poc a poc, però ho faré.

Tercer i últim propòsit, estudiar. De moment, ja estic fent un curs d'anglès. I si tot va bé, en farè un de Powerpoint per poder fer moltes coses per a les meves manualitats, ja que amb el Corel no m'hi entenc.

I això és tot per avui. Aviat us ensenyaré totes les cosetes que he anat fent tots aquests dies, que no han estat massa, tot s'ha de dir.

I ara ja em tornareu a tenir per aquí tant sovint com pugui.