I MADUREM.

Ahir vam tenir la revisió dels 6 anys del petit. Per sort amb ell no cal anar massa sovint al metge (ja hi vam anar prou amb el gran al seu moment). 

A una de les revisions que vam anar quan era petitet (devia tenir uns 2 anys), la doctora em va insinuar dir que hauria d'anar a fer mirar si el meu fill era hiperactiu, perquè no s'estava quiet ni un segon, ho tocava tot, ho regirava tot. I jo que soc doña nen no toquis, nen no molestis, encara es notava més. Jo li vaig contestar que a l'escola no m'havien dit res i que recordés que el gran, a la seva edat era igual de mogut. Així que no li vaig fer cas. Però, com a mare, et queda aquell rau-rau per dins. 

Doncs com he dit, ahir vam anar a la revisió dels 6 anys. I vosaltres direu, i dels 2 als 6 no heu fet més revisions?, doncs si, vam anar a la dels quatre, però seguia igual de mogut. En canvi a la d'ahir, el meu fill semblava un homenet. Va entrar, va saludar, va contestar a totes les preguntes de la infermera. Li va explicar perquè portava la cara pintada i de què anava. Es va desvestir i vestir sol (només el vaig ajudar una miqueta amb la samarreta per a que no se li anés la pintura de carnaval que portava). I finalment li van posar la vacuna i encara que no li va agradar gens, no va plorar mica. És molt gran el meu fill!!!.

En acabar, la mateixa infermera em va dir, nena qui l'ha vist i qui el veu ara. No sembla ell, tot formal i tranquil. Així que jo ja em quedo tranquil·la. 

Però no us penseu, el dimoni que porta dins, ahir el tenia amagat. Aquí us deixo la prova que ho demostra. Dilluns em va agafar la bossa on tinc els pinta-ungles d'amagat i va acabar així.

Què ben pintades van quedar.

UNA POSTAL

Algun dia d'aquesrs vaig llegir en un bloc algú que deia que tenir un bloc servia per, entre d'altres coses, per crear-nos una obligació a les persones mandroses, i trobo que és ben cert. Jo fins ara totes les coses que feia amb l'scrap eren buscades a Sant Pinterest i copiades (per això algunes no les poso aquí, perquè no sé fins quin punt ho puc fer). Però i gràcies a voler-ho ensenyar aquí, dissabte vaig fer la meva primera postal 100% treta del meu caparró, vaig fer funcionar aquestes coses que tinc completament desgastades anomenades neurones i crec que es van esforçar força.

Un ensenyo la postal que vaig fer per l'aniversari d'una amigueta del petit.

DILLUNS DE LLIBRES - TOM GATES

Fins ara us he parlat dels dos llibres que li van regalar al meu fill petit, de 6 anys. Avui, com és dilluns, toca parlar d'un altre llibre, però aquest cop, per a més grans. 

El meu fill gran (en breu 11) no és que sigui massa lector, de fet, ha tret el gen pare-mare (més pare que mare, tot s'ha de dir) que ni li agrada llegir. El Tió cada any li caga un llibre o altre i la veritat és que fa un sobreesforç per saber quin i així i tot normalment no l'encerta. Com a punt positiu per al meu fill, haig de dir que fa l'esforç i se'ls llegeix, encara que rondini. I m'acaba dient, doncs m'ha agradat.

Aquest any, com no podia ser d'una altra manera, el Tió li va cagar el seu llibre, i en veure'l la resposta immediata del nen va ser "doncs que sàpigues que no me'l penso llegir", a lo que jo, com a mare seva que soc, vaig somriure sabent perfectament que se'l llegiria com ha fet cada any. No ho pot evitar, li pot més la mala consciència de saber que a mi m'agrada que se'l llegeixi i ho fa. 

El llibre en qüestió és aquest 

El món genial del Tom Gates - Ed. Bruño

Pels que ja coneixeu El diari de Greg, aquest llibre, El món genial del Tom Gates és molt similar. Es tracta d'una sèrie de llibres en la que un nen d'uns 13 anys conta com li van les coses tant a casa com a l'escola i la manera de fer rabiar la seva germana. 

Si sou dels que penseu que segons quins llibres o dibuixos no són una bona influència, aquest és un d'ells, perquè el Tom Gates és un buscador de conflictes nat, li encanta fer empipar la seva germana, no fa el que li demanen a l'escola, critica i rondina dels pares, etc. En definitiva, el que fa un nen pre i adolescent.

La gràcia principal d'aquest llibre és la manera com està escrit, no és un llibre de grans lletres, sinó que cada pàgina combina lletra amb dibuixos i a cada paràgraf va jugant amb el tipus de lletra, les negretes i els subratllats, tot per fer-ho més amè. 

En definitiva, el meu fill se'l va llegir en UNA nit. I com que ens va costar trobar la segona part, se l'ha rellegit tres vegades més. 

MES COMUNIONS

Avui us porto més material per a les comunions. Aquest cop són uns recordatoris i un llibre de firmes que vaig fer per la nena d'uns veïns.

La idea la vaig treure del bloc de la Beatriz, TizScrap, ella fa uns llibres de firmes que a mi m'agraden molt. Reconec que soc força clàssica per a les comunions, m'agraden els recordatoris senzills i clars.

El recordatori està fet amb una cartolina rosa i una de blanca amb relleu, superposada amb coixinets per a que li doni volum. A la cartolina blanca, primer vaig arrodonir les cantonades i després  hi vaig troquelar un cercle que vaig retallar una mica per a que quedés una mica més petit que la circumferència on havia d'anar col·locat. Al mateix cercle li vaig troquelar una papallona i el cos el vaig reomplir de Líquid Pearl rosa per a fer conjunt. Al texte hi vaig ressaltar el nom de la nena amb el mateix to usat en tot el recordatori i la data en un color verd poma. 

Llibre de firmes

El llibre de firmes el vaig fer en rosa com els recordatoris. Per la part del llom, la blanca, vaig utilitzar el mateix paper que vaig fer servir en el recordatori. Seguidament vaig posar un paper de papallones. Com a decoració un troquel festonejat amb uns puntets de liquid pearl (això és molt típic de la Tiz, trobo que queda molt bé). Damunt del festó hi vaig col·locar un cercle del mateix paper blanc que vaig entintar de rosa per donar-li més color. El nom el vaig posar d'un alfabet blanc i el vaig deixar d'aquest color per a que destaqués. Li vaig afegir unes floretes i unes papallones.

Per unir els dos papers li vaig enganxar una cinta també festonejada. I li vaig posar dues cantoneres daurades, que a part de protegir-lo m'agrada com queden. Per a l'enquadernació vaig fer dos forats amb la Crop a dile i li vaig posar dos eyelets en forma de flor per a que quedés més bonic. Vaig agafar els fulls amb una cinta blanca formant un llaç.

Així és com li vaig entregar

Aquí dins anaven els recordatoris

Aquesta és una de les primeres coses d'scrap que vaig fer. Em va encantar. Ja tinc pensat el proper llibre de firmes.

"COGE LO QUE PUEDAS Y CORRE"

Aquests dies no paro de veure fum pertot arreu, y encara que sé que es fum de calçotades o d'esporgar arbres, no deixa que m'amoïni.

Jo visc al camp, prop de la muntanya i un dels meus grans malsons són els incendis forestals. I reconec que em poso molt histèrica amb aquest tema (m'ho va dir una vegada la meva mare i té raó). Però és que no ho puc evitar, el foc ho arrassa tot (pitjor és l'aigua, ho sé, però aquí és difícil patir per ella). Allà on hi ha hagut un foc, no hi torna a haver vida fins als 15 anys, i això és molt de temps.

La muntanya del poble on anàvem a estiuejar de petits, es va cremar l'any 84. Recordo que abans de cremar-se, per la carretera sempre creuaven conills, senglars o perdius. Des de que es va posar foc, és molt raro el dia que et trobes un conill. De tant en tant veus una perdiu, però res més.

El juliol del 2012 es va posar foc a la muntanya de davant de casa. Una tarda va començar el foc al costat de la carretera, suposadament per una burilla que un desgraciat  una persona va llençar per la finestra del cotxe. Els bombers van estar-hi treballant tota la tarda i nit. A dia següent quan ja el donaven per extingit, una pinya va esclatar i va començar un segon foc al cantó contrari d'on estaven els bombers, fent que no s'adonessin que tornava a cremar.

Així es veia el foc des de casa

Quan tornava de la feina vaig veure la columna de fum i ja em vaig començar a posar nerviosa i vaig pensar el pitjor. Durant el trajecte (10 minuts) estava rumiant, i si ens fan fora de casa?, i si se'ns crema tot?, què agafaria si ens fessin fora, roba, objectes de valor, què?.

A mesura que m'apropava a casa, ho tenia molt clar, arribaria i agafaria el més important per a mi (la meva família per descomptat és el primer, però em refereixo a les coses materials que hi ha dins la casa). I ho vaig fer, vaig entrar i me'n vaig anar directe a buscar tot allò que vaig considerar que era molt important a la meva vida, perquè si, perquè tenia molt clar que aquell dia hauria de marxar de casa meva. 

Sabeu què vaig agafar? doncs primer els papers necessaris per si es cremava la casa,  i segon, i per mi el més important totes les fotos importants de la nostra vida. 

Finalment aquella tarda ens van fer marxar de casa, però al vespre hi vam tornar i no va passar res mes.

I vosaltres, què agafaríeu si haguéssiu de sortir corrent de casa vostra?

DILLUNS DE LLIBRES

Avui us porto el segon llibre que li van regalar al meu fill petit pel seu aniversari. No té res a veure amb el primer que us vaig ensenyar aquí. Aquest llibre va d'observació, és el clàssic de buscar les diferències, però la gràcia que té és que va amb nivells de dificultat. 

L'Illa de les 160 diferències. Ed. Cruïlla

Està dividit en 10 pàgines i en cadascuna d'elles has de trobar les difirències que hi ha entre la pàgina de l'esquerra i la de la dreta.

Cada cop que passes full és un nivell més, va de l'1 al 10. 

Ja heu trobat la diferència aquí?

Al nivell 1 només et demana que trobis 1 diferència. També té a cada pàgina una solapa per aixecar i et dóna una petita pista per trobar alguna diferència (encara que en algun moment jo no he entès la pista, ho reconec).

Al nivell 9 ja et demana que trobis 40 diferències. És una bogeria, ja ho veus tot borrós. Però enganxa. 

Al nivell 9 ja ho veus tot igual.

Fins a arribar a l'últim nivell, el 10 on et torna a demanar que trobis només 1 sola diferència, però aquest cop ho posen força més difícil. Són dos pàgines dobles on gairebé és impossible veure res de diferent (evidentment encara no l'he trobada).

Aquest és l'ultim nivell. Per experts.

En definitiva, és un llibre que està molt bé per fer treballar l'atenció. El meu fill petit el va agafar amb molt d'entusiasme fins al nivell 3, on és més o menys fàcil trobar alguna cosa. A partir d'aquí ja es va començar a desmoralitzar una mica i no l'ha agafat més. Però si t'hi poses amb ell una estoneta i li vas donant una mica de pistes s'hi engresca 20 minutets. 

En canvi el gran, s'hi va passar una bona estona buscant l'última diferència. Penso que potser va millor a nens més grans. A mi m'enganxa, encara busco.

TUNEJANT EL MÒBIL

Una de les coses interessants de navegar per la xarxa és la quantitat de coses que trobes interessants per fer i que, al menys a mi, no se m'haguessin acudit.

Pinterest és genial, però és pitjor que el tabac és molt més addictiu, i una de les principals fonts d'inspiració. I el algun lloc vaig veure algú que tunejava carcasses de mòbils.

Jo no tinc un mòbil d'aquests d'última moda, (no estoy por la labor de gastarme el money en mòvil), tinc un que ja fa la feina que vull i força bé de preu i sense casar-me amb cap companyia. Però clar, carcasses i fundes per a ell no en trobo.

Així que, fa temps, vaig decidir que directament decoraria el telèfon. Amb washi tape (és un celo japonès decorat, per qui no el conegui). Però ja estava una mica gastada la decoració i havia de canviar-la. Així que, avui l'he tornat a tunejar.

Així estava fins ara

Ja vegeu que ja es començava a aixecar el washi d'un costat i que per dalt li vaig haver de posar cel·lo també.

Com ja estava una mica cansada del color rosa l'he canviat a un color verdós.

Així com queda ara

Les flors em segueixen agradant molt i per a que no es vegi tant florejat li he posat dues tires de color verd llis. 

He retallat el requadre de la càmera i ja està, tinc telèfon nou. Què us sembla? ràpid i fàcil.