LA PRIMERA "CARD IN A BOX"

O postal en una caixa.

Postal en una caixa/ card in a box

Les havia vist per Pinterest (us deixo l'enllaç al meu per si les voleu veure), i em feia gràcia fer-ne una. Així que aprofitant que era l'aniversari de la filla d'una amiga, vaig llançar-me a la piscina i vaig fer la primera.

Sincerament creia que seria molt complicat, i no ho és gens ni mica. Simplement per fer la caixa fas servir la plantilla, la retalles i doblegues seguint les indicacions. La caixa ja està muntada. 

El següent pas és la decoració, dins hi pots posar el que més t'agradi. Com era per una nena de 8 anys, jo la vaig fer en tons festius. Un paper que hi posava Happy Birthday i unes flors ven vistoses. 

Detall del paper amb purpurina

Per a que quedés més festiva li vaig enganxar uns globus amb paper decorat i amb un llaç de baker twine. Per a que el fil s'aguantés, el vaig enganxar amb un tros de polipropilè (allò que s'usa per enquadernar)

Detall decoració

Aquí us deixo unes fotos per a que la veieu. Ara m'adono que els globus han quedat una mica sosos. La propera quedarà millor.

Detall de la decoració per sota.

I així és com va quedar per regalar. 

Detall paquet

Fins la propera.

FESTA NEÓ

Hola, l'altre dia quan a l'ensenyar-vos el resum del nostre estiu en imatges, us vaig dir que havíem fet una festa, i és que el meu home va fer 43 anys. I com no, ho vam celebrar.

Aquest cop em venia de gust posar color vius, els colors de l'estiu. I què millor que fer una festa de colors llampants, fluorescents. La festa neó.

Aquesta vegada vaig canviar la garlanda per una cortina d'anelles fetes totes amb cartolines lluents, rosa, carbassa, groc i verd, formant una cascada que ballava amb el vent.

Després amb una tira de paper pinotxo tallada amb serrells, vam folrar el la part posterior de les cadires.

No vam comptar que l'aire ens ho faria volar i vam haver de posar més cel·lo del que hagués volgut. Però al final van aguantar.

Detall a les cadires

Per fer més divertida la taula, hi vaig posar dos detalls, un d'ells va ser una galleda de la platja fent de pot per tenir els ganxitos,

No em va donar temps de fer la foto abans que se'ls mengessin.

i l'altre toc de color, va ser un plat ple de globus d'aigua de colors. 

No en va quedar ni un

ja us podeu imaginar com van acabar aquests globus. A casa, les festes estiuenques acaben normalment amb una guerra d'aigua.

I per últim, i que em va agradar més, va ser la nevera per mantenir les begudes fresques. Una mini piscina carregada de glaçons. 

La nevera

La piscina va ser la canya

I a què no sabeu on van anar a parar els glaçons?, doncs dins les pistoles d'aigua per la guerra. 

I uns dies després la piscina encara la vam fer servir per a un bebè que va venir a casa.

Per últim, i el que em va resultar més complicat, van ser els marca llocs. Se'm va ocórrer la genial idea de fer unes tumbones com a la platja amb escuradents. Van costar una barbaritat, se'm desmuntaven les potes, però al final ho vaig aconseguir. Per sobre, com si fos la tovallola a la platja, hi vaig posar un tros de tela, amb el nom de cada persona.

La tumbona marca llocs

Bé, així és com va quedar la decoració de la festa neó d'aquest estiu. Ens ho vam passar pipa.

Decoració de la taula

TORNO A SER PER AQUÍ

Hola a tothom, torno a ser per aquí, no havia marxat només estava de vacances, i encara que la meva intenció era escriure alguna cosa durant aquest temps m'ha estat impossible. No trobava el moment de posar-m'hi.

Però ara ja si, ara ja tot torna a ser organització i rutina.

Què tal les vacances? Nosaltres bé, no hem fet cap viatge (exceptuant, és clar, el cap de setmana a Mallorca per la festa dels 50 del meu germà). Ha estat un estiu relaxat, amb diverses activitats però sense estrès, sense agobios i sobretot sense problemes greus. I dic greus perquè algun problema hem tingut, però tot ha estat qüestió de mecànica. I un petit esquinç l'últim dia de vacances, però com ha estat petit i a més l'últim dia, no ho considero problema.

Aquí us deixo un resum en fotos de les vacances.

1. Hem gaudit molt de la piscina.
2. Ens va visitar per primera i segona (i última) vegada el ratolí Pérez.
3. Vam acabar el cole fent una paella amb tota la classe.
4. Per primera vegada el gran ha fet ell sol un trencaclosques.
5. Vam fer experiments, encara que no van sortir massa bé.
6. Han gaudit moltíssim de la bici i han descobert nous llocs per anar.
7. Hem plantat tomaqueres i n'estem gaudint dels fruits, boníssimes.
8. Una curiositat d'un dia de moltíssim vent, totes a resguard.
9. Hem jugat molt al parxís i a l'Uno.
10. Hem celebrat aniversaris.
11. Vam tirar molts petards per Sant Joan.
12. Vam fer d'investigadors (ja us ho vaig contar).
13. Han jugat molt, però molt amb la joguina predilecte, les màquines.
14. Hem tingut cosins i amics a dormir a casa i hi hem jugat.
15. Hi ha hagut temps per anar al parc i fer el ruc, i què ve s'ho van passar.
16. El petit ensurt de l'últim dia. 

I la tornada a l'escola què tal?. Miraculosament aquest ha estat el primer any que els nens volien tornar al cole. El gran, perquè comença 6è i són el grup gran de l'escola, l'any vinent ja canvien de centre. Així que són el grup que organitzen les festes, castanyada, halloween (si, ho fan tot), festa de Nadal, de final de curs, ect. I està encantat per això. I el seu germà, per amistat i simpatia amb el gran, també volia tornar-hi.

El petit aquest any comença la primària, i té mestra nova (nova a l'escola), i ahir, primer dia, ja la van calar tots els de la classe. Quan va sortir de l'escola li vaig preguntar què tal la nova mestra? i em va contestar "crida molt però no castiga". Avui, alguna altre mare m'ha dit que el seu li va dir que la senyoreta nova cridava molt. Ja veurem com va, perquè és un grup canyero, divertit, però canyero.

I per acabar, us heu fet propòsits pel "nou any"?. Dic nou any, perquè alguna vegada ja us he comentat que els meus anys van de setembre a juny. Així que quan comença setembre jo em faig nous propòsits. I quins han estat els d'aquest any? doncs el primer ja no l'he començat i ni sé si ho faré, però vaja, és un propòsit i és anar a caminar com a mínim dos cops per setmana. Allò que em va passar al peu em va fer veure que tinc la circulació fatal, així que m'haig de moure. Però la veritat és que no trobo un moment bo per fer-ho.

Segon propòsit, aprimar-me. Això si o si, ho haig de fer, i ho faré, poc a poc, però ho faré.

Tercer i últim propòsit, estudiar. De moment, ja estic fent un curs d'anglès. I si tot va bé, en farè un de Powerpoint per poder fer moltes coses per a les meves manualitats, ja que amb el Corel no m'hi entenc.

I això és tot per avui. Aviat us ensenyaré totes les cosetes que he anat fent tots aquests dies, que no han estat massa, tot s'ha de dir.

I ara ja em tornareu a tenir per aquí tant sovint com pugui.

ALBUM DELS 40

Com us vaig contar a l'entrada de la Festa Marinera, a part dels 50 anys del meu germà la meva cunyada en va fer 40. El regal d'ella a ell va ser un cd amb un repàs amb fotos de la seva vida.

Per tant, per a ella tampoc no en podia faltar un. Vaig comptar amb dos còmplices d'excepció, la seva mare i un dels seus germans, que em van enviar un munt de fotografies des de que era petita.

Així va quedar.

Portada

L'estructura és d'un àlbum que fa molt de temps que vaig comprar a Blokum. 

El color principal és el lila, no sé si és el color que a ella li agrada, però penso que és un color que li queda bé. La part de davant de cada pàgina esta feta amb un paper d'aquest color, la part posterior està combinada amb un altre.

En aquesta pàgina vaig deixar un espai per a que ella acabi l'àlbum amb la foto que consideri oportuna. A més, com que vaig recopilar moltíssimes fotos que no vaig poder imprimir ni posar, vaig fer un cd i li vaig fer una butxaca a l'àlbum per posar-lo.

Sé que li va agradar molt. Espero que el disfruti molt de temps.

EL QUE DÓNA DE SI UN LLIT NOU

El Joan, el petit, encara dormia en el llit de baranes convertible en un llit de 70x140 cm. Però ara ja es queixava que tocava amb el capçal de cap i peus. Així que aquest estiu, i aprofitant que comença la primària, hem decidit fer-li l'habitació nova.

Habitació que consisteix en un escriptori per a fer els deures, un llit nou i una calaixera. Tot molt senzill, no donem per més, però que decorarem al més pur estil de les revistes de decoració més in (es diu així encara?).

I ja que li hem canviat el llit, hem aprofitat i hem posat un llit cangur per als dos, per quan es quedin a dormir els cosins o amiguets o qui vingui a dormir a casa.

Un llit cangur no és més que un llit que a sota en té un altre amb rodes i potes que es pleguen. Igual que els llits niu, però sense la carcassa de fusta que els envolta.

llit cangur

En primer lloc quan van veure el llit d'aquesta manera, sense vestir els va semblar horrible. A qui no? jo quan el vaig veure a la botiga vaig pensar el mateix. Però és molt més còmode de fer, més fàcil de muntar i desmuntar i més difícil de trencar, per això el vam escollir així.

Un cop solventat el problema dels llençols, la cosa va canviar. I d'un llit que semblava que no agradava massa, vam passar a tenir una joguina que a més li arriba per sobre de la panxa i que ha de fer un saltiró per pujar-hi. 

Es van passar tota la tarda jugant-hi. Ara el poso, ara el trec, ara hi salto a sobre i ara, sense voler, he desmuntat el matalàs. 

De veritat que en ma vida havia pensat que un llit pogués donar tant de si. 

El millor de tot, va ser a la nit. Mentre fèiem els cinc minuts (van tocar caniques (ho sento no em surt bales)), jo estava estirada a un costat del llit, i el Joan tenia tot el tros que volgués per estirar-s'hi. Doncs no, ell va seguir jugant amb les cames fora, com feia sempre amb l'altre, solament que aquest cop, les cames li penjaven perquè no arribava al terre.

Espero que el dia que toqui estrenar la taula per fer els deures hi posi el mateix interès que ha posat en el llit.

JOC DELS DETECTIUS

Fa un temps al bloc de El hada de papel vaig trobar una entrada sobre detectius que em va donar la idea per muntar un joc a casa.

Així que vaig començar a recopilar la informació necessària i a muntar el nostre propi cas CSI.

En primer lloc hem de saber quin tipus de pistes volem que els nens trobin.

QUÈ FER:

- Una ditada

- Un missatge xifrat

- Un missatge amagat amb llimona

- Trencaclosques lloc d’una pista

Un cop esbrinat, hem de recopilar els materials necessaris.

MATERIAL NECESSARI

- Quatre targetes amb les empremtes dactilars de cadascun.

- Una lupa

- Manual d’un bon detectiu

- Pols per les empremtes (talco i mina llapis)

- Cartolines buides per enganxar-hi l’empremta

- Llapis i paper

- Espelma

Com vegeu, dins del material necessari hi ha inclòs el manual del bon detectiu. Es bàsic que els nens tinguin aquest manual per saber com poden trobar algunes de les pistes. Us deixo l'enllaç al nostre per si el voleu, Manual bon detectiu.

Caixa amb el material necessari

A partir d'haver-los entregat tot el material, els nens ja poden començar a buscar les pistes que els duran al culpable del crim.

En el nostre cas, la primera pista la trobarien lleguint en el lloc dels fets el què havia succeït

Llegint què ha passat. Perfecte per fer llegir una mica

Allí vam descobrir un trencaclosques que ens indicaria on està la següent pista. Pel trencaclosques vaig trobar un programa d'internet que d'una foto et feia el format de trencaclosques. Tu només havies de retallar les peces.

Aquí està la primera pista

Quan van descobrir el lloc van anar a buscar la següent que era un missatge xifrat. Aquest el vaig fer amb Puzzlemaker, però, per fer-ho més fàcil (per a que el petit participés a desxifrar-ho) els vaig posar totes les lletres. Només havien de copiar-les.

Al final va acabar desxifrant-lo només el gran

Amb el codi havien de trobar el següent lloc on hi havia una pista. Aquesta estava en un paper en blanc que havien de descobrir què posava. Al manual del bon detectiu els indicava com podien fer-ho. I a la caixeta tenien tots els ingredients.

Se'ls va cremar el paper, pobrets

Ho van intentar, anaven molt bé, fins que van apropar massa l'espelma al paper i aquest va començar a cremar-se, però entre el que havien descobert i un pelet d'ajuda nostra van trobar la pista final!!!

La ditada del culpable

I aquí la tenim, la pista final, la ditada que ens porta directament al culpable. I si, ho van encertar. Comparant les ditades que tenien de mostra amb la que van trobar al lloc on indicava el missatge amagat van descobrir que el culpable era...

Haureu de jugar per saber qui és el vostre culpable, jeje. 

Van passar una tarda diferent i entretinguda. Llàstima que el petit estava convençut que a part del culpable trobaria un gran tresor.

Així que ara em toca fer "a buscar el tresor amagat". Però primer la gimcana dels experiments.

HIPERACTIVITAT

Aquest mes de juliol a casa és una mica caòtic, perquè els dos treballem, els nens estan a casa i necessitem que hi hagi algú amb ells. La meva sogra és l'ànima càndida escollida per fer de cangur durant aquest mes. I com no portem la mateixa organització que durant l'hivern les coses es descontrolen una mica i els nens, sobretot el petit, es descontrolen molt. Fins al punt que m'ha agafat angoixa de pensar que pugui tenir TDAH.

Però és que m'he adonat que els culpables d'això som nosaltres, els pares (i així ho parlàvem ahir el meu home i jo). Aquest mes de juliol hem caigut en un bucle de desconnexió total a l'ordre, la rutina i la disciplina. A deixar-los fer el que més els agrada que és jugar constantment amb màquines, simplement perquè ja estem esgotats. Van passant de l'ordinador a la tablet i de la tablet a la Ds i quan ja dius prou, s'han acabat les màquines s'asseuen al sofà a mirar la tele.

M'havia proposat, deixar-los jugar una ó dues hores al matí, mentre estaven amb l'àvia per a que ella no tingués massa feina amb els nens, i després a la tarda aprofitar a fer un munt d'activitats, piscina, manualitats, jocs, fins i tot vaig preparar un joc de detectius (que ja us ensenyaré) per tenir-los entretinguts una bona estona. Però res, no m'he vist capaç de fer res gairebé res. Bé si, hem fet coses, tampoc cal que em fustigui tant, hem anat a la piscina gairebé cada dia, però no he aguantat més d'una hora allí, també hem jugat a cartes, al Monopoly i hem anat a fer gelats. No és que els tingui tot el dia emmordassats.

Però és que l'any passat a aquestes alçades ja tenia preparada una activitat per a cada dia. Tenia una organització feta, un ordre. Dinàvem, fèiem "deures" i després jugàvem a algun joc que jo tenia preparat o anàvem a la piscina. Teníem la tarda ocupada i les màquines es reduïen a una horeta al dia. Jo era capaç d'estar amb ells relaxada fent qualsevol activitat. Què em passa aquest any? per què em supera el neguit del meu fill petit? per què no soc capaç de tranquil·litzar-me i tranquil·litzar-lo a ell?. Ho sé, la teoria la tinc molt ben apresa, si jo estic tranquil·la ell ho estarà, però és que no em veig capaç de deixar d'estar tensa. A més, estan tots dos hiperactius, el gran, el que tothom diu que és una joia de nen, educat, amable, tranquil i bo (i ho és), també està passat de rosca, diu paraulotes, contesta, no dorm, està neguitós. També ha coincidit que, per primera vegada, dormen els dos junts a la mateixa habitació. Hi ha dies que perfecte perquè xerren i es conten coses i d'altres que salten i fan kung-fu.

Avui el pare comença vacances, espero que comenci a imperar la rutina a casa, distreure's, anar amunt i avall, jugar amb la pilota, la bicicleta i l'aigua. Si els veig a ells relaxats, jo afluixaré la meva crispació (és curiós, hauria de ser a l'inrevés, però pel motiu que sigui aquest any em relaxaran ells a mi).

De moment, ahir ja vam tornar a fer els nostres 5 minuts que també teníem oblidats. Vam mirar cromos, vam fer teatre i ens vam posar a dormir sense saltar i brincar pels llits. Agost promet, tot tornarà al seu curs natural. Ho sé.